El Born CCM, la fi d’un Centre de Memòria
Hauria fet falta el debat, tant amb experts com amb associacions memorials, per pensar si es vol un Centre de Memòria, per què i on
A Barcelona acaba de desaparèixer un Centre de Memòria que desenvolupava la seva activitat a l’espai patrimonial del Born que per decisió del nou govern municipal ha passat a ser una subseu del Museu d’Història de Barcelona. És a dir, el Born -el jaciment i l’edifici- és ara un museu, mentre que el Centre de Memòria ha deixat d’existir.
Tenint en compte que aquesta decisió s’ha pres de manera fulminant i que la ciutat ha perdut un Centre que feia unes funcions úniques, trobo que les reaccions en general han estat tèbies i pràcticament nul·les de la part dels experts en qüestions memorials. I és que barrejar de manera estreta la política de partit i la cultura és una pràctica malauradament freqüent, amb el resultat paradoxal de provocar esgotament en una ciutadania cansada de canvis imprevistos abans de veure resultats consolidats.
El protagonisme concedit als partits fa pensar -erròniament en molts casos- que les direccions de centres municipals estem alineades al partit que governa en el moment del nostre mandat. Contràriament, però, la carta blanca que tenen els partits alhora de prendre decisions sobre el destí dels centres ve afavorida precisament per la fràgil situació laboral de les direccions ja que en molts casos, tot i haver passat un concurs públic com ha estat el meu cas, som personal eventual i, per tant, sotmès als vaivens dels interessos polítics. Com es pot deduir, aquesta situació deixa poc marge per consolidar programes culturals municipals.
La imatge confosa que es té del Born és un altre factor per entendre el desenteniment públic. Poca gent deu recordar que el 2016 es produeix el canvi de nom de “Born Centre Cultural” a “Born Centre de Cultura i Memòria” amb l’objectiu d’ampliar una perspectiva que havia quedat centrada en 1714, tot i que el mateix jaciment abasta molts segles d’història de la ciutat.
El mandat del Centre està recollit a l’encara activa pàgina web: “El Born CCM és un espai polivalent de conservació i valoració del patrimoni i un espai de transmissió de coneixements a l’entorn de les expressions memorials. Des d’aquest espai promovem exposicions i activitats culturals i educatives a l’entorn del patrimoni i la memòria, i acollim manifestacions artístiques que tinguin com a eix conceptual la reflexió sobre la memòria i els efectes de l’oblit. Fomentem el coneixement sobre la pluralitat memorial i les seves representacions.”
En els meus dos anys al càrrec del Born CCM hem hagut de fer mans i mànigues per dur a bon port aquests objectius ja que s’ha comptat amb molt poc suport institucional i amb uns recursos humans limitadíssims.
El tractament que ha tingut la notícia de la dissolució del Centre als mitjans ha estat més abocada a una antiga polèmica que no pas a assenyalar la pèrdua d’un Centre. Del meu mandat vull recordar les Jornades internacionals dedicades a Primo Levi celebrades el 2022 i que donaven el to de l’eix conceptual que agafava el Born CCM. La perspectiva testimonial va donar entrada a exposicions (recordem l’exitosa Un altre fi. La resta. Art i Antifranquisme comissariada per Nora Ancarola i Amanda Cuesta), i a diverses manifestacions artístiques i jornades especialitzades tant de memòria pròpiament dita com per tractar la recerca que es duu a terme al jaciment.
El Born ha estat un espai d’ús controvertit des del primer dia que va obrir com a equipament públic. Calia, sens dubte, repensar la seva funció que no era, probablement, la d’un Centre de Memòria contemporani, amb un tractament local i a la vegada internacional. Cal criticar, però, el procediment poc reflexiu amb què s’ha dut a terme el tancament del Centre, resultat de la resistència de molts partits a fer-se acompanyar d’experts en la presa de decisions.
La confusió sol generar noves confusions, com és que ara mateix, un cop dissolt el Centre, s’aprofiti l’espai del Born per desenvolupar la programació que com a Centre de Memòria vam elaborar per al 2024. És a dir, es fan activitats de Memòria quan s’ha decidit prescindir del Centre.
Hauria fet falta el debat, tant amb experts com amb associacions memorials, per pensar si es vol un Centre de Memòria, per què i on. Aleshores, hauria estat el moment d’elaborar i activar un clarificador Pla de Memòria municipal que, a dia d’avui, i contràriament al que s’ha dit, ningú no està fent.
