Campanya per la llengua: Queta reloaded
La rellevància de la campanya no recaurà en el color de pell de la Queta, sinó en l’audàcia dels guionistes i el risc polític
Què hi feia a Colòmbia, aquesta setmana, el president de la Generalitat, just quan s’han produït, l’un darrere l’altre, dos bons anuncis sobre la llengua? Bé, més que dos bons anuncis, es tracta de dues iniciatives al voltant del català que, tenint en compte la situació en què es troba la llengua, bé mereixerien que fossin presentades pel mateix Pere Aragonès. Sembla haver-se contagiat de l’esperit d’Ada Colau, que tampoc va presentar ella mateixa les propostes pel català incloses en la mesura de govern que ha tirat endavant el seu consistori. Sí, és clar, segur que es poden adduir problemes d’agenda que justifiquin l’absència del Molt Honorable dimarts passat al Palau Robert per inaugurar la nova campanya pel foment del català, o dimecres a TV3 per presentar la nova Corpo, però és una pífia de les grosses, sigui de protocol, sigui de voluntat política.
El que ja no sabem és aventurar si la nova campanya serà un encert o no. Val a dir que molts ens hi apropem arrossegant els peus, amb una sensació de déjà-vu quant a la pràctica de campanyes que s’accentua amb la recuperació del personatge principal, la boca de dentadura hipertrofiada que al seu dia va rebre el nom de Queta (de “boqueta”, s’entén) i que ha fet el salt de la mecànica a la digitalització. Si abans era un artefacte que feia saltirons amb un mecanisme de corda (que el jovent no deu saber ni què és), avui s’ha convertit en un personatge de dibuixos animats que promet agafar més versions de les que va tenir el Cobi pels Jocs Olímpics. Podem debatre si és o no una bona idea reprendre una mascota extinta, però el fet que ens haguem de remuntar al 2005, quan va néixer la Queta primigènia, demostra la inacció que ens ha caracteritzat durant divuit anys.
El primer espot de la campanya, que es va poder veure a la presentació mateix del Palau Robert, és engrescador. La digitalització ha millorat amb escreix l’amabilitat del personatge (a la boca mecànica li fotries un sabatot) i els promotors de la campanya han atorgat a la nova Queta una diversitat de colors, pentinats, vestuaris i sobretot accents que conviden a desacomplexar-se i a parlar en català en tota situació. “Provem-ho en català”, diu l’eslògan central. “Provem-ho?”, penses; però, és qüestió de provar-ho? Aviam. Si em trobo amb una infermera que diu que no m’entén, li dic que ho provi? Potser ha estat precisament la immediació de la campanya el que ha fet que el govern hagi tingut una actitud tan tèbia davant els casos d’estirabots en l’àmbit sanitari que han saltat darrerament a les xarxes; si havíem de tornar a fer-nos simpàtics i atractius, potser no era el moment de marcar perfil ferreny i roc a la faixa.
La cançó enganxa, i posar-hi els Tyets, el Kelly Isaiah i les Malala Trio és una bona tria. Han plegat Manel, així que foc nou. Falta que ara la cançó soni a Eufòria, per exemple, amb el risc que els contraris a tota normalització (que n’hi ha, i no descansen) acabin bescantant tota la campanya com un adoctrinament totalitari. Fem-hi un vot de confiança, sobretot perquè ens han promès que veurem la Queta en moltes situacions, en molts contextos, i la seva rellevància no recaurà tant en el color de pell que tingui, o com vagi vestida, o si es menja les neutres en parlar, com en l’audàcia que demostrin els guionistes que en facin les falques i en la mesura del risc que estiguin disposats a assumir els responsables polítics.
Ens han explicat també que la campanya donarà orientacions per fomentar el manteniment de la llengua i no canviar al castellà. Així, veurem la Queta mantenir-se ferma en la llengua? Una idea per a un espot d’aquests: la Queta es veu obligada a anar al dentista perquè resulta que té un flegmó (a ella li farem dir “flemó” perquè no cal que parli com el diccionari), i un cop allà, pam!, el dentista no parla català. La versió fava del guió faria que la Queta li digués, “Va, prova-ho en català”, i el dentista es posaria a fer la córeo de l’anunci, com en una pel·li de Disney qualsevol. Però l’altra, la versió sorruda, presentaria un dentista no gaire procliu a la dansa ni a la llengua. I és aquí que volem veure què farà la Queta.
