Cinc restaurants de la Costa Brava per descobrir les garoines

Des de les minves de gener, a finals de març, Palafrugell celebra des de fa 31 anys la campanya gastronòmica de la Garoinada, una de les més conegudes i tradicionals de la Costa Brava. L’any passat es van servir 8.900 menús i racions, un 7,41% més que al 2019. Tot i que en aquesta zona del Baix Empordà, el Paracentrotus lividus es coneix com a garoina, en altres llocs el denominen garota, eriçó de mar, oríç o bogamarí. L’escriptor Josep Pla, fill d’aquesta localitat, s’hi va referir en una de les seves obres com a “animals en forma de bola, negres amb un punt rogenc, eriçats de puntes, arrapats als rocs ara eixuts i tocats pel sol”. I Dalí, que n’era un gran amant, les va traslladar al seu món de diverses maneres, la casa oval de Port-lligat té la forma del seu esquelet i, al Museu de Figueres, una de les joies en forma de creu exposades té unes pues que surten de la base que es mouen com les de la garoina. Sigui com sigui, aquest equinoderm, que agrada amb bogeria o no agrada gens, és un dels productes més emblemàtics de la Costa Brava. Durant molt temps no es va menjar enlloc més. Darrerament s’ha fet més conegut i ja és un plat que es pot trobar a tot el territori. Un cop oberta la closca amb una guillotina o tisores, el que es menja són les cinc gònades que té a dins. Les més bones són vermelloses, però n’hi ha de moltes tonalitats, des de marrons fins a un taronja blanquinós i totes són el mateix, genitals. El menú de la Garoinada canvia cada edició, aquest any el plat principal és el “catxoflino” (barreja de mar i muntanya a l’empordanesa) –amb una alternativa d’arròs, peix, rostit o suquet- i unes postres inspirades en el cremat. El preu del menú, entre 50 i 57 euros, ha pujat com ho ha fet el preu de la garoina. Us proposem cinc dels restaurants on se’n pot gaudir.

Hotel Llafranc

Si hi ha un establiment conegut i amb personalitat pròpia és l’Hotel Llafranc. Als anys 50 del segle passat els germans Mario, Josep i Manel Bisbe van obrir una petita fonda i de seguida la seva popularitat i personalitat va marcar el camí a un local singular i cosmopolita. La bailaora Carmen Amaya, que va viure un any a l’hotel, cap als 70 va proclamar a l’artista dels germans i també bailaor, Manel, Gitano de la Costa Brava i des de llavors famosos de tot el món han passat pel local. Rock Hudson, Sofia Loren, Kirk Douglas, Elisabeth Taylor, Serrat, Gades, Paco de Lucía, Dalí... Ha mantingut el seu estil tradicional i peculiar de mà de la segona generació, en Josep Maria i en Carlos. Les festes del Gitano van deixar pas als xous del còctel del batejat Rambo, en Carlos Bisbe, convertit en tota una atracció. Un hotel peculiar i un restaurant que ha estat fidel a la tradició i a les receptes d’en Josep Bisbe, des dels plats mariners a les sarsueles i l’arròs negre, una cuina catalana de sofregits i picades i de fer xup-xup amb productes frescos. També han inclòs campanyes com la Garoinada. “Hi som des de la primera edició, no hem fallat ni un sol any, en fa 31″, diu en Rambo. “Si no fos per la garoinada a l’hivern tancaria. La gent ve a menjar garoines tot i que n’hi ha que acaben demanant un altre plat”, explica. Per ell, “la qualitat de la garoina gironina és molt millor que la d’altres llocs”. Els que més la gaudeixen són comensals principalment catalans i francesos. A la cuina ara hi ha en Carles Bisbe júnior, la tercera generació. Manté els plats que sempre ha ofert el restaurant de l’Hotel Llafranc incorporant-hi atractives propostes amb el seu toc personal. En el menú de la Garoinada hi trobareu catxoflino de llamàntol, cafrxofes i pollastre de pagès de plat principal, i un pastís de cremat de postres. Passeig de Cipsela, 16, Llafranc.

Es Portió (Hotel Hostalillo)

Envoltat de pins i amb accés directe a la platja de Tamariu i a la Cala dels Lliris hi ha Es Portió, el restaurant de l’hotel Hostalillo. Quan va obrir el 1961 era d’una cadena, i fa uns anys va passar a mans de diferents accionistes de Barcelona. La cuina és tradicional amb productes de proximitat, però adaptada al nostres dies. Aquesta serà la segona edició que participen a la Garoinada. És un restaurant gran d’uns 90 comensals per servei, abans tancaven de novembre a març però al 2020 van participar en la campanya i els va anar “molt bé”, explica la directora de l’Hotel, Judit González. Han vist que hi ha demanda. “Molta gent trucava per venir i havíem de dir que estava tancat, volem ser una alternativa pel client que ens visita”, afegeix. Aquest 2023 obriran el 17 de febrer i la idea, segons la Judit “és ja no tancar”. Volen “desestacionalitzar i aprofitar que és un molt bon any per també poder oferir al personal un contracte de llarga durada”. Reconeix que “és veritat que s’associa anar a un lloc de costa quan fa bon temps”, però manté que “el que té clar que vol venir, ve igualment”. De plat principal, podreu degustar un catxoflino de peus de porc i llamàntol, i de postres, una mousse de cremat amb escuma. A part del restaurant també disposa d’un bar amb mirador, on s’hi pot esmorzar, prendre una copa o fer unes tapes en una gran terrassa amb vistes al mar sota l’ombra dels pins de dia o de nit sota una tènue llum, lluny del brogit del passeig. Carrer Bellavista, 22, Tamariu.

Les Voltes de Calella by Es Portal

El que va ser durant dècades el restaurant Les Voltes d’en Lluís Gelpí, a l’emblemàtica platja de Port Bo, segurament present a la retina de qualsevol que hagi visitat alguna vegada Calella de Palafrugell, des de fa dos anys és el restaurant Les Voltes. El xef Joan Carles Sánchez hi ofereix una cuina empordanesa, amb producte fresc, de mar i de mercat. Arrossos de varietats cultivades a Pals, peixos de llotges gironines i una acurada selecció de vins de la DO Empordà i d’altres zones. L’any passat va ser la primera Garoinada del nou xef, i “va funcionar molt bé”. Té clar que “és una campanya que atrau”. El local, que amb un a terrassa a peu de platja, pot fer entre 70 i 90 comensals per servei “s’emplena depèn el temps que fa. És jugar molt a la loteria perquè si fa mal temps, com que a més l’aparcament està molt lluny, no ve ningú, i amb sol emplenes, a Calella això passa d’una manera molt exagerada”, explica. Per això fins al febrer té tancat. “Obrim perquè la garoinada porta gent, sobretot de Catalunya i França. També ve el client de la zona, que a l’estiu ni el veiem”, diu el Xef. El plat és catxoflino de galta de porc estofada amb suc del seu rostit, calamars amb mongetes del ganxet i trompetes de la mort, i les postres són una escuma de rom cremat amb carquinyolis de pipes, esponjós de cafè i gelat de canyella d’Angelo Corvitto. Qui vulgui també hi pot anar adegustar la seva particular fusió entre els clàssics esmorzars de forquilla i els entrepans, i entre hores a picar tapes amb gust de mar, des de cloves fins a sonsos, anxoves, pernil o braves. Carrer Les Voltes, 7, Calella de Palafrugell.

La Xicra

Al vell mig de Palfrugell, al carrer Estret -oficialment Carrer Sant Antoni-, hi ha des de 1984, ubicat en el que havia estat una casa del poble, un emblemàtic restaurant: La Xicra. Va començar com a granja-cafeteria i durant molts anys el seu cuiner va ser Pere Bahí, qui també era baix de conjunts del món de l’havanera. Des que va morir el 2015 al capdavant hi ha la seva dona, la Montse Soler i la xef de sempre, Anna Casadevall, que és “com una filla” per a la Montse. La seva carta es basa en la cuina tradicional posada al dia, elaborada amb productes poc viatjats. Complementa la seva proposta amb vins de la zona i nacionals. Participa a la Garoinada des dels seus inicis. “Ha reactivat l’economia i donat vida. Abans aquest mesos no hi havia ni una ànima, ara venen a mercat o de compres, dinen o sopen i reparteixen despesa a tot el poble” , diu la Montse. Per ella, la garoina “és una de les millors coses que surt del mar”. De la dotzena que serveixen “cap surt igual, cada una que menges té un gust sorpresa i diferent que no pots saber fins que no la tens a la boca”, destaca. Creu que la millor manera de menjar-les és soles o amb pa, però també recorda que “antigament es menjaven acompanyades de botifarra negra perquè no n’hi havia tanta abundància, i així ja havien dinat”. El contingut de la garoina és sorpresa fins que s’obre, la Montse explica que a vegades per servir-ne 12 n’ha d’obrir tres o quatre dotzenes. “Si surt molt buida no les poso al menú, l’utilitzo per donar un toc deliciós a l’arròs”, confessa. El catxoflino del menú de mongetes del ganxet amb cloïses i carxofes, i per postres borratxo cremat. Carrer Sant Anotni, 17, Palafrugell.

L’Arc

A la zona de la muralla, a la part més antiga de Palafrugell, entre carrerons empedrats hi ha L’Arc, un petit i acollidor restaurant que durant 45 anys va ser una pizzeria i farà una dècada que, de la mà del xef Toni Sàez, està dedicat la cuina tradicional empordanesa i de mercat. Hi prevalen els productes del mar i entre els seus plats destaquen el suquet de peix, la crema de pastanagues amb vieires i ceps, el trinxat de daurada, la sarsuela o l’arròs a la cassola o amb garoines. El xef la descriu com “una cuina molt arrelada amb una interpretació pròpia”. L’Arc, amb nou taules i capacitat per a uns 35 comensals per servei, ha participat en vuit edicions de la campanya. El xef la considera “important” per que “aquí hi ha mesos que no hi ha ni Déu, amb aquesta campanya ara hi ha caps de setmana macos”. La clientela és variada. Majoritàriament són de Barcelona, però també francesos i holandesos. “Qui ve sap que fem el menú, alguns fan ruta i proven el de diferents restaurants” afirma. Els diumenges, explica, “ve la gent de poble i voltants, matrimonis, colles d’amics.. ara ja no és tan fàcil menjar aquest producte tan especial, com es feia abans, a la sorra, acabat de capturar del mar”. El plat principal és catxoflino amb sèpia, mandonguilles, barreja de bolets, escamarlans de Roses i fregit de carxofes, i les postres, una descomposició dels ingredients del cremat, sopa de canyella, pa de pessic, gelatina de rom, mousse de cafè i xantillí de llimona. Carrer del Consell, 13, Palafrugell.