_
_
_
_
_
LES PARAULES FAN COSES
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Classes de cortesia

La primera ministra francesa és summament cortesa en el sentit més literal: demostra una urbanitat extrema

Elisabeth Borne
La primera ministra francesa, Elisabeth Borne.BENOIT TESSIER (REUTERS)

La primera ministra francesa, Elisabeth Borne, és summament cortesa, demostra una urbanitat extrema. És cortesa en el sentit més literal de la paraula: aplica diligentment les normes de la cortesia, aquella estratègia discursiva destinada a preservar les relacions socials en aquelles ocasions en les quals les nostres paraules amenacen la llibertat d’acció o la imatge positiva del nostre interlocutor. Això passa, per exemple, quan donem una ordre o formulem una crítica.

Vegem-ho. Borne es mostra cortesa amb els ciutadans francesos quan, en lloc d’exigir-los obertament que estalviïn energia, els convida a ser “responsables”. Aquesta formulació és un exemple de cortesia negativa o mitigadora, destinada a limitar la força de la imposició. Però té truc. Més ben dit, té trampa. Deixa els seus interlocutors sense cap altra sortida que el compliment d’allò que se’ls demana. Perquè si no ho fan, llavors els tocarà carregar el pes de la irresponsabilitat. En defensa de la primera ministra, direm que els ciutadans no estan sols, sinó que participen d’una “responsabilitat col·lectiva” que incumbeix igualment l’Estat, les empreses i les col·lectivitats. Ara bé, l’alternativa es formula sense cap cortesia. Frases com “ho aconseguirem junts o fracassarem junts”, “la situació ho exigeix”, “és l’única via per aconseguir-ho”, “tots tenim un paper per exercir” van engalanar el seu discurs davant la patronal el dia 29 d’agost (òbviament un discurs no només dirigit a la patronal) i també la seva declaració sobre el Pla de Sobrietat del 6 d’octubre. Encara que, en matèria de cortesia, aquell mateix dia Borne va quedar desbancada per la ministra de Transició Energètica, Agnès Pannier-Runacher, que va assegurar que no s’exigiria tal esforç als pobres, a qui ben púdicament va denominar “francesos en situació de sobrietat patida” (que difícil resulta traduir un dels engendres més grans de la neollengua macroniana, la sobriété subie!). Alguns excessos retòrics són atacs directes a la dignitat i a la intel·ligència!

Pero tornem a la primera ministra. Naturalment, també es mostra molt cortesa amb els propietaris de jets privats. Així, el 27 d’agost, en una trobada amb membres del seu partit, parlava, referint-se a aquest assumpte, a la “imprescindible exemplaritat dels més afavorits” (és a dir, els rics). I de nou el 6 d’octubre, responent tant a la polèmica roda de premsa del 5 de setembre protagonitzada per Christophe Galtier —entrenador del Paris Saint-Germain— i de Kilian Mbappé, com a la proposició de llei presentada una setmana més tard per La France Insoumise per prohibir el seu ús, els reiterava la seva invitació a ser “exemplars”. En aquest cas, Élisabeth Borne va optar per la cortesia positiva o valoritzadora, l’objectiu de la qual és el reforçament de la imatge positiva de l’interlocutor. Estimats potentats: vosaltres no cal que sigueu responsables, els venia a dir, feu el que sabeu fer, exposeu-vos, per a les coses bones i per a les coses dolentes. En aquest cas, exposeu-vos com a exemple. Però a més, la ministra us ho demanava molt cortesament: la frase exacta que va pronunciar davant la premsa (traduïda) —i que reprodueix literalment en un vídeo de divulgació, prova que en cap cas va ser una improvisació— va ser “crec que podríem esperar dels propietaris de jets privats que siguin exemplars”, tot un desplegament d’estratègies d’atenua­ció. No fos pas que s’ofenguessin! A més, ells tampoc no estan sols en això: Borne també demana exemplaritat als responsables polítics. Dit i fet. El ministre d’economia, Bruno Le Maire, no va trigar a apostar pel coll alt aquest hivern per mostrar a la ciutadania el camí del comportament exemplar. Però aquesta estratègia també té truc. I truc és trampa. Perquè si els rics són exemplars, als altres només ens queda continuar l’exemple, perquè si no ho fem, altra vegada, ens tocarà carregar amb l’afeixugat pes de la irresponsabilitat.

Així que, bona gent i ciutadans corrents: gràcies al principi d’exemplaritat ja sabeu el que heu de fer amb els jerseis de coll alt que acumulen pols a l’armari o amb l’avioneta que teniu aparcada al pati interior. I és que, en qüestió de cortesia, hi ha classes. Com sempre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_