Les ocasions d'un arquitecte

Per cada edifici construït, tot arquitecte guarda diversos projectes irrealitzables al calaix. Segons l'arquitecte Josep Lluís Mateo (Barcelona, 1949), que, en quatre anys, s'ha presentat a 48 concursos, tant els projectes que es converteixen en realitat com els que es queden en el món de les idees tenen la mateixa importància. Mateo, actualment molt ocupat amb la construcció de la nova Filmoteca de Catalunya al Raval, considera que "guanyar un concurs significa convèncer la gent", però, finalment, "el més important és el procés, l'aventura intel·lectual i artística i no pas la feina acabada, que en arquitectura és sovint un desastre".

Ho explica a Ocasiones, un llibre publicat per l'editorial Actar, en què reivindica l'obra arquitectònica i la seva capacitat de comprendre el món i la seva sensibilitat per valorar el moment i l'oportunitat. "D'aquí el títol que fa referència a l'especificitat de les nostres accions i al paper de l'arquitecte com a interfície entre el lloc i el projecte", va explicar Mateo, durant la presentació del llibre a la Galeria Ras de Barcelona, envoltat de les seves eines de treball, materials d'arxiu, maquetes i dibuixos que demostren el seu interès pels aspectes escultòrics i volumètrics dels edificis.

Més enllà de la visió autobiogràfica, Ocasiones s'ofereix com "un instrument narratiu i comunicatiu per explicar la realitat fragmentada que ens envolta". El llibre, allunyat del format clàssic del volum d'arquitectura, reuneix projectes, xerrades i reflexions de Mateo al llarg dels cinc darrers anys, juntament amb contribucions d'autors internacionals, com Stan Allen, degà de l'Escola d'Arquitectura de Princeton; Dominique Boudet, director de la revista francesa AMC; l'arquitecte Vicente Guallart, el pintor Jordi Teixidor i el cineasta José Luis Guerín. Segons Mateo, les converses amb Guerín, director de la pel·lícula En construcción , van ser molt importants en la gestació del projecte de la Filmoteca, que hauria d'estar acabada el 2010. A propòsit d'aquest edifici, que consisteix en una façana-pantalla, dues sales de projecció subterrànies i la resta de serveis ( biblioteca, cafeteria...) a peu de carrer, Guerín afirma "No acabis aquest edifici. El que està esbossat sempre és molt millor que el que està acabat. És molt bonic, Josep Lluís".