Una de contraris filosòfics
L'enemic / L'elefant encadenat
Davide Cali. Il·lustr. Serge Bloch
Jorge Bucay. Il·lustracions de Gusti
Takatuka / Serres
60 pàgines. 18 euros / 36 pàg. 14 euros
Un dels llibres més sorprenents dels publicats l'any 2008, El llibre dels grans contraris filosòfics (Cruïlla), d'Oscar Brenifier, pretenia endinsar a infants i adults en la filosofia i la reflexió a través dels contraris més bàsics i de l'oposició de les idees. Quan som petits, els conceptes sovint s'entenen gràcies a la comparació amb els seus oposats. La literatura, en molts casos i especialment l'adreçada als primers lectors, es basa en un concepte bàsic de contraris centrat en la figura del protagonista i l'adversari. A més, la confrontació entre oposats és útil als autors per fer arribar la idea principal que sustenta una història. És el cas de dos dels àlbums il·lustrats més atractius i interessants de la darrera fornada.
L'enemic, de Davide Cali (autor italià de còmics i d'àlbums, nascut a Suïssa el 1972) i de l'il·lustrador francès Serge Bloch, és un dels llibres que enceta la trajectòria d'una nova editorial, Takatuka, amb un catàleg inicial molt prometedor. Traduït per Judit Mulet, el conte narra les accions quotidianes d'un soldat en el camp de batalla que té un soldat enemic a l'altra banda, amagat en un forat com el seu, i a qui imagina de diverses maneres, segons la idea que de l'enemic li han venut els seus caps. És una confrontació viscuda des del punt de vista d'aquest soldat. L'enemic quasi no apareix, tot i que sense ell no hi ha història, ni tampoc la reflexió de fons que se'n desprèn, al voltant de l'absurd de la guerra i de la sempre desitjada pau. El text, concís, se sustenta amb una il·lustració també concisa que amplifica el significat del primer de forma tan efectiva que comunica molt més d'allò que veu el lector a primera vista. L'estil de Serge Bloch és comparable al dels dibuixos del gran Jean-Jacques Sempé, autor de les històries d'El petit Nicolas.
Si L'enemic se centra en un dels contraris més debatuts a les escoles, la guerra i la pau, L'elefant encadenat aborda uns oposats igualment habituals en debats i redaccions escolars: la llibertat i l'esclavitud. El popular psicòleg argentí Jorge Bucay, que crea i utilitza els contes com a eina de treball i teràpia amb els seus pacients i lectors, adapta per a infants una de les seves paràboles més apreciades i explicades. Traduït per Pere Comellas, és un conte breu, una probable vivència infantil narrada en passat i en primera persona per l'autor, les reflexions d'un infant al voltant de la manca de llibertat d'un enorme elefant de circ, que està sempre estacat a una cadena molt petita en relació a la grandesa i força de l'animal. El relat i la reflexió esdevenen clars i entenedors. Hi col·laboren tant el format com les magnífiques il·lustracions de Gusti, argentí afincat des de fa anys a Barcelona i un dels millors i més dúctils il·lustradors del moment. El dibuix recrea de forma coherent el món del circ, damunt de sobres i de segells imaginats pel dibuixant que també formen part de la història. L'elefant encadenat passa a obrir una porta de l'univers Bucay als infants i a ocupar un lloc preferent en la trajectòria de Gusti, i dir això d'ell és dir molt.
