_
_
_
_
_

Recomanem

Revista

SAÓ, núm 400

Saó edicions
València, 2014
50 pàgines

Els aniversaris sempre tenen un no sé què d’heroisme, de lluita contra el temps, de victòria parcial, però victòria, al cap i a la fi. Els d’una publicació periòdica en valencià una mica més. Sense victimismes, és cert que costa mantenir el pols. Saó ho ha fet. I arriba aquest mes al número 400. Ara fa 39 anys, un grup d’allò que anomenem el cristianisme progressista i valencianista va fundar una revista que esdevindria, en el fons, una mena de símbol del país que podria haver sigut si part de l’espectre polític valencià no s’haguera suïcidat nacionalment. Això, però, és una altra història. Saó ha sobreviscut. I és més viva que mai, per cert. Una victòria. En aquest número, un monogràfic que repassa les últimes quatre dècades d’aquest tros del món en què vivim. Imprescindible.

La Vieta

J. V. Bataller, J. M. Rodríguez, F. Rodríguez

Edicions 96

La Pobla Llarga, 2014

159 pàgines

Assaig

En un cert moment de la història d’Europa, el tren va revolucionar-ho tot. Simplement perquè va acostar llocs fins llavors inabastables. La mar, per exemple. És el cas de la línia Carcaixent-Dénia, ara a la vora de la desaparició, però que fa 150 anys començà a unir dos mons. Els més vells del lloc poden donar testimoni del poder del ferrocarril, un mitjà de transport que ha esdevingut patrimoni d’un país, per cert, encara amb importants mancances infraestructurals. J. V. Bataller, J. M. Rodríguez i F. Rodríguez li han retut homenatge. És La Vieta. Una aproximació al ferrocarril de via estreta Carcaixent-Dénia, alguna cosa més que un assaig sobre una línia de tren, de lectura lleugera i impagable contingut gràfic. Alguna cosa més, com un tros de la nostra història.

Somiar gols

Miquel Nadal
Llibres de la Drassana
València, 2014
80 pàgines

Narrativa

Que de menuts tots volíem ser futbolistes és mentida. No ho volíem tots, però en aquesta riba del món sí, la majoria. I ho volíem per moltes raons, algunes de ben complexes i fredes –diners i negoci ací i allà–, d’altres de més simples i bategants: en la gespa hi ha els herois. I on hi ha els herois hi ha el somni. Miquel Nadal, precisament, ha tornat a la gespa i als somnis. De fet, els ha unit en tretze contes clàssics reinterpretats des de la banqueta, en un llibre il·lustrat per Luis Galbis. Li ha dit Somiar gols i entre les seues pàgines tornem als contes de sempre amb una pilota pel mig. Els títols? Una declaració d’intencions: “El futbolista de plom”, “Els tres davanters” o “El capità feliç”.

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_