_
_
_
_
_

La memòria de les bèsties

Una exposició recupera i treballa sobre el record de la botiga El Taxidermista

Una impressionant vitrina d’El Taxidermista, vista per Toni Catany.
Una impressionant vitrina d’El Taxidermista, vista per Toni Catany.

Esquirols, cérvols, falcons, serps, goril·les i rinoceronts. La fauna més variada va atraure durant més de cent anys les mirades encuriosides i somiadores de tothom qui transitava per les voltes porxades de la plaça Reial. Davant les cares de barcelonins i visitants d’arreu del món, els animals no van moure mai ni un sol múscul, ni la cua, ni la punta d’una orella punxeguda. El temps i els canvis a la ciutat es van succeir, transformant la plaça i la seva gent, però les bèsties restaven estàtiques i els seus ulls de vidre ho observaven tot, impassibles, des de les àmplies galeries de la mítica botiga d’El Taxidermista.

Avui, en el seu lloc, al número 8 de la plaça, hi ha una marisqueria freqüentada per turistes i l’únic que queda d’aquella època és el rètol: Museo Pedagógico de Ciencias Naturales. El primer taxidermista, Lluís Soler i Pujol, va obrir les portes de l’establiment el 1889, i després de la seva mort Josep Palaus, el seu gendre, amb més esperit comercial que científic, el va convertir en l’epicentre de la taxidèrmia a Espanya i també en un referent a tot Europa. Darrere els aparadors de la fabulosa botiga el visitant hi trobava tot un univers que palpitava al seu propi ritme i que va contribuir a marcar el caràcter de la plaça. Ara, la fundació Setba inaugura l’exposició El Taxidermista, per fer reviure els animals, les anècdotes de clients i habituals tan cèlebres com Dalí o Miró, els records de la gent del barri i de la mateixa família fundadora.

La botiga on art i ciència es donaven la mà va abaixar les persianes per últim cop el 23 d’octubre de 1991, Barcelona s’estava renovant i la taxidèrmia perdia popularitat. Però la fundació Setba, que pren el nom dels set balcons que té la façana de la seva seu a la mateixa plaça Reial, està decidida a fer memòria. La comissària de l’exposició, Cristina Sampere, afirma que Núria Viladevall, besnéta del primer taxidermista, feia anys que volia explicar la història de la seva família: “Ella em va donar la capsa amb articles, fotografies, retalls relacionats amb la botiga que havia guardat durant molt temps i que ara estan exposats”. La mostra vol recrear l’ambient d’exotisme que es respirava al local i també la rellevància que va tenir en la vida de tants barcelonins. Així, també destaquen fotografies de l’aparador i l’interior d’El Taxidermista, fetes per il·lustres de la càmera com Toni Catany, Xavier Miserachs, Francesc Català i Pepe Encinas.

EL TAXIDERMISTA

Fundació Setba / Locals de

la plaça Reial

Fins al 31 de gener del 2014

Però le mostra no és només una mirada al passat, sinó que evidencia que també hi ha una taxidèrmia contemporània. És una taxidèrmia que es desvincula de la ciència per fer-se art i que a la galeria de Setba es pot observar en les obres de pintors i escultors com Miguel Macaya, Nasevo, Guim Tió i Carles Piera. I també en 16 locals més de la plaça, que acullen cadascun una obra actual en el seu particular exercici de memòria.

L’exposició, visitable fins al 31 de gener, forma part d’un projecte molt més ampli, La Memòria de la Plaça, que cada any recuperarà l’essència i els records d’un dels mítics establiments d’aquest no menys paradigmàtic espai de Barcelona.

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_