El cinema amb ulls de dona

Qui més qui menys tothom coneix els germans Lumière —considerats els pares del primer projector cinematogràfic— i això que, cap al 1897, Thomas Alva Edison emprendria la coneguda “guerra de patents” en un intent d’atribuir-se ell mateix la invenció. Tothom ha sentit parlar, també, de George Méliès, l’il·lusionista i cineasta francès que va fer realitat el gènere fantàstic a principi del segle XX. Però enmig d’aquest món d’homes, on queda el paper de la dona en el cinema?

Aquesta és la premissa amb què parteix la 21a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, que pretén donar visibilitat a les directores que, al llarg de la història, han incidit en la construcció del cinema. “La pionera francesa Alice Guy-Blache va crear la primera pel·lícula considerada de ficció, La fée aux choux (1896) i, malgrat ser de la mateixa època que els Lumière, de vegades ni tan sols surt als llibres de text... Els Lumière no ho són tot”, explica Anna Solà, codirectora d’aquest cicle gratuït que s’estrena avui i que es pot seguir fins al 18 d’abril a la sala Mompou de la fundació SGAE de Barcelona.

La mostra revisarà el passat però també mirarà el present amb una doble programació de dos grans eixos: La història que el cinema destapa, basada en pel·lícules dirigides per dones espanyoles des de la Transició fins a final dels anys noranta, i Cineastes emergents, amb un recull d’11 curtmetratges actuals.

“La gràcia és que hi ha molta varietat: tant pel que fa a la tècnica emprada o el llenguatge com per les temàtiques. El cinema amaga una visió femenina que és bàsica per entendre el món audiovisual d’avui”, afegeix una de les responsables de la mostra.

Una mostra repassa el paper de les dones directores al llarg de la història

Les pel·lícules projectades seran comentades per grans noms del cinema, com Judith Colell, Rosa Vergés, Anna Petrús o Isona Passola. Quatre visions, també femenines, que se sumen a aquest exercici de reflexió sobre films que en el seu moment van ser trencadors per tocar temes poc freqüents o, fins i tot, provocatius.

Per exemple, la cinta amb què s’inaugura el certamen, Margarita y el Lobo (1969), va retratar el divorci des d’una visió femenina. Mentre que la pel·lícula Gary Cooper que estás en los cielos (1980) reflecteix “una dona heroïna i ambiciosa en el món laboral”.

En l’àmbit local, la mostra recupera una de les produccions catalanes “més poc valorades en el seu moment”, especifica Solà: El domini dels sentits (1996), dirigida per un col·lectiu de dones que fan un “exercici magnífic en el tractament de la sexualitat”. Per acabar, la pel·lícula Yoyes, d’Helena Taberna (2000), rememora la vida de la primera dona dirigent de la banda terrorista ETA, assassinada a mans de la mateixa organització.

I de les dones d’ahir a les dones d’avui. La mostra ha seleccionat 11 curtmetratges, d’un total de 150, que plasmen “les inquietuds de les cineastes amb temes recurrents, com l’emancipació o la violència masclista —constants de cada any—, però també altres de diferents”. Així, el curmetratge Deazulrojo (2012), dirigit per Ana Lorenz, tracta les falses aparences. “Per sobre de tot, les directores som persones creatives i ens hem de sentir lliures per representar qualsevol temàtica i gènere que vulguem, sense imposicions”, assenyala aquesta cineasta valenciana de 35 anys, una de les guanyadores del festival de curtmetratges online Notodofilmfest.

Al marge d’aquest cicle, la mostra s’allargarà durant tot l’any. Projeccions a l’aire lliure o cinema experimental són algunes de les finestres obertes de cara als mesos vinents... Tot, per descomptat, en clau femenina.