Uns polissons als Premis Gaudí
‘Les dues nits d’ahir’, el projecte de final de grau de quatre estudiants de la UPF, es cola entre les quatre candidates a millor pel·lícula en català
Entre els quatre títols que diumenge es disputaran el Premi Gaudí a la millor pel·lícula en català a la gala que organitza l'Acadèmia del Cinema Català, La vampira de Barcelona (de Lluís Danés), L’ofrena (de Ventura Durall), La dona il·legal (de Ramon Térmens) i Les dues nits d’ahir (de Gerard Vidal i Pau Cruanyes), aquesta última podria ser una mena de polissó. O un envit. O una raresa. És diferent, trencadora, gairebé documental i descarada. Però el més sorprenent és que es tracta del projecte de final de grau de quatre companys de la Pompeu Fabra, Gerard Vidal i Pau Cruanyes, que la codirigeixen, i Ignasi Àvila i Eudald Valdi (que signen el guió amb els dos anteriors). “Hi ha altres casos semblants, com Júlia ist, Yo la busco o Ojos negros, que també van sortir de la UPF”, especifica Gerard Vidal. La pel·lícula, estrenada divendres passat, s'ha situat entre les 20 més vistes a Espanya, va obtenir la bisnaga de plata a la millor direcció i al millor actor al Festival de Màlaga i el premi del jurat al millor llargmetratge de ficció al Festival de Lleida.
Explica la història, en format road movie, de dos nois i una noia que emprenen un viatge amb cotxe per llançar al mar les cendres d'un amic mort, després de colar-se a casa seva i robar-les. Col·lapsada de primeríssims plans, plena d'imprevistos de viatge i d'excessos concordes amb els 20 anys dels personatges, la pel·lícula posa sobre la taula un tema transcendent: “La pèrdua i l'acceptació d'aquesta pèrdua”, diu Vidal. És una ficció però tan propera que podria semblar basada en fets reals. No obstant això, no ho està: “Està basada en sentiments reals”, aclareix Cruanyes. Ell pot expressar aquests sentiments millor que ningú: “Abans de fer els 18 anys un amic de l'institut va morir de manera inesperada”, explica el director. “Això és una cosa que als amics se'ns queda a dins i no deixem d'arrossegar-ho”.
“L'Èric, l'Ona i el Marcel, els protagonistes, estan en aquests moments en què no senten el dolor que, òbviament, arribarà”, explica Cruanyes. “No saben el que els caurà a sobre. Busquen evasives per no parlar del tema. No volen que hagi passat. Per a ells aquesta mort no és real. El que passa en realitat és que estem educats per afrontar la mort dels nostres avis, no la dels nostres amics”, raona el també guionista. Malgrat capbussar-se de manera crua, sovint, en aquests sentiments, la pel·lícula està plena de moments d'humor. “Els que hi ha en qualsevol vivència, per més dura que sigui”, diu Cruanyes.
Els directors van ser conscients des del principi que no seria un procés de producció a l'ús. “No és d'aquells en què hi ha un guió, un rodatge i te n'oblides”, explica Vidal, autor, també, de la banda sonora. “Teníem una escaleta oberta a improvisacions i a reescriptures i molts assajos en els quals els actors també dirien la seva”. Per això l'elecció dels protagonistes era clau. “Vam fer càstings a trios perquè teníem clar que els protes serien tres”. De seguida van trobar Judit Cortina, amb qui Vidal havia coincidit a Els malnascuts, el laboratori de creació jove de la Sala Beckett, amb Arnau Comas (que també va passar per una edició d'aquest laboratori) i Oriol Llobet. “Algunes escenes estaven obertes a la improvisació dels actors i van funcionar de meravella”, reconeix Vidal. Moltes imatges de festa, de borratxera, de vida dins d'un cotxe (almenys, era un cotxe familiar) es van rodar gairebé com un documental: si hi havia festa, hi havia alcohol i si hi havia alcohol... “era normal que algú vomités”, diu Vidal.
“La pel·lícula està basada en sentiments reals”, diu Cruanyes
El rodatge es va fer en tres etapes entre el 2018 i el 2019. “La vam tenir a punt el dia abans de l'estat d'alarma, el 13 de març del 2020, al Festival de Màlaga”, recorda Cruanyes. Convertir el projecte en una pel·lícula no ha estat fàcil. Van recaptar uns 9.000 euros amb un verkami i cadascú hi va posar el que va poder. Van aconseguir uns 12.000 euros. Benecé va apostar per ells: “Vaig llegir el guió, em va agradar i ens vam tirar a la piscina”, comenta Xavier Atance, director d'aquesta productora. “Crec que és obligació de qualsevol productor apostar pel talent de les noves generacions”. Benecé va aportar material i experiència: “Però el contingut i l'aposta era d'ells, per descomptat”. “Crec que les limitacions han fet que la pel·li sigui autèntica, sincera, fresca”, diu Vidal. Amb aquesta frescor assistiran diumenge a la gala els quatre autors: “Sobrepassats, orgullosos, flipant. Arribar fins aquí és una passada”, admet Cruanyes.
Sobre la firma
