_
_
_
_
_
Art

Com ha arribat aquest quadre de Barceló a la Moncloa

L’artista i el ministre Rodríguez Uribes mantenen un contacte després que el mallorquí es queixés en una entrevista a EL PAÍS de l’ús polític d’un dels seus quadres

Pedro Sánchez presidint una reunió del Consell de Ministres amb el quadre de Miquel Barceló al fons.
Pedro Sánchez presidint una reunió del Consell de Ministres amb el quadre de Miquel Barceló al fons.Borja Puig de la Bellacasa / EFE
Ana Marcos

Quan Pedro Sánchez rep una visita oficial a la sala Tàpies –destinada a aquest ús– de la Moncloa, una tela pintada i cosida de l'artista barcelonina Teresa Lanceta, situada en un lloc estratègic, just al darrere dels protagonistes –al punt de mira de totes les càmeres–, es converteix en testimoni mut de la conversa. Aquest lloc l'ocupava abans un quadre d'Antoni Tàpies, per aquest motiu conserva el nom la dependència. L'intercanvi d'obres és rutina habitual a palau. Cada president del Govern pot decorar el complex arquitectònic segons les seves preferències artístiques a través de convenis amb institucions de titularitat estatal, sempre que l'obra triada no alteri la narració de les col·leccions permanents dels museus. Als autors no se'ls sol consultar, encara que això els pugui molestar. És el que ha passat amb Miquel Barceló i una de les seves obres que emmarca els Consells de Ministres en temps de pandèmia.

Más información
Miquel Barceló: “El Consell de Ministres no és lloc per al meu quadre, ha de tornar al museu”
Miquel Barceló: “El virus té una mirada global, nosaltres no l’hem tingut”

L'artista mallorquí es mostrava molt molest en una entrevista amb EL PAÍS perquè la seva obra L’atelier aux escultures apareix a tots els informatius darrere de Sánchez i el seu gabinet cada vegada que hi ha un Consell de Ministres. Aquest dimarts, Barceló i el ministre de Cultura José Manuel Rodríguez Uribes van tenir “una conversa cordial” sobre aquest tema, confirmen fonts del ministeri. Abans de la xerrada, l'autor assegurava que estava “enfadat”. "No és el seu lloc adequat. M'agradaria que sigués al museu [Reina Sofia]. El meu quadre no està fet per estar de fons d'un senyor que li gira l'esquena ni per passar-lo per la tele. Està fet per viure'l, per ser-hi al davant, mirant-lo”.

El quadre de Barceló penja a l'antic Saló de Tapissos, també conegut amb el nom de l'artista mallorquí. “Una sala noble, de gran grandària, dedicada a recepcions i rodes de premsa”, explica Dolores Jiménez Blanco, directora general de Belles Arts, del Ministeri de Cultura. Aquest espai ha estat habilitat com a seu de les reunions del Govern per garantir les mesures de seguretat i distància que imposa la nova normalitat de la covid-19. És a dir, l'obra de l'artista mallorquí s'ha convertit de manera conjuntural en una imatge recurrent de la presa de decisions de l'Executiu.

“És gairebé un tros de paret, com a Altamira, amb relleus, sortints i bonys, no és digitalitzable. Vist així es transforma en un decorat”, defensava l'autor. “Entenem que l'obra no està feta com un teló, però és que aquesta sala estava destinada a actes de representació fins que va arribar la pandèmia”, expliquen fonts del Reina Sofia.

Les preferències dels presidents

Antigament el Saló de Tapissos estava decorat amb tapissos clàssics, mobles d'estil imperi i una gran catifa de la Reial Fàbrica de Tapissos, una de les institucions públiques que deixa obra en préstec a la Moncloa. Va ser Felipe González, entre mitjans dels vuitanta i principis dels noranta, qui va canviar aquesta estètica a una de més minimalista que es conserva fins ara. Des del maig del 2019, després de la primera victòria electoral de Sánchez, la sala té tres barcelós: dos quadres i una escultura de bronze. A l'espai hi ha també una obra de Soledad Sevilla; la peça de pedra calcària Dona estirada d'Andreu Alfaro; obres de José María Sicilia i Miguel Ángel Campano, a la qual s'hi ha sumat Fons submarí, de Juana Francés.

El president del Govern, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Pablo Casado, en una reunió a la Moncloa al setembre, al fons a l'esquerra l'obra de Teresa Lancet.
El president del Govern, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Pablo Casado, en una reunió a la Moncloa al setembre, al fons a l'esquerra l'obra de Teresa Lancet.Fernando Villar / (EPA) EFE

“És la sala que més ha canviat”, reconeixen fonts de la Moncloa. La majoria de les incorporacions es van fer durant el temps que José Guirao va estar al capdavant del Ministeri de Cultura. Llavors, en coordinació amb el Reina Sofia, es va fer una selecció d'artistes espanyols que pertanyien a una mateixa generació. “Hi ha d'haver una coherència”, asseguren fonts del museu per explicar que, en la majoria dels casos, des de la Moncloa es fa una petició que la institució artística s'encarrega de concretar i harmonitzar.

“No hi havia cap quadre fet per una dona en tot l'edifici del Consell”, expliquen fonts de Presidència. Aquest lloc, una de les edificacions que formen el complex de la Moncloa, acull part de les 141 obres que el Reina Sofia deixa en dipòsit a aquesta institució, segons dades de Presidència, amb exemples de Joan Miró, Eduardo Chillida, Julio González, Manuel Hernández Mompó, Pablo Palazuelo o Antoni Tàpies. El 2018, quan Sánchez va esdevenir president en la moció de censura contra Mariano Rajoy, la Moncloa va sol·licitar obra de dones i es van incloure dos quadres de Teresa Lanceta i Menchu Gal. Sánchez no ha canviat el quadre de Miró que Mariano Rajoy tenia al despatx que ara ocupa.

L'anterior renovació del conveni amb el Reina Sofia s'havia fet el 2012, durant el Govern de Rajoy. Llavors, explica Jiménez Blanco, es van sol·licitar obres d'autors de diferents comunitats autònomes i art abstracte que “s'entengués”. L'expresident va canviar diverses peces de Miró, triades pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero, per obra, entre d'altres, del pintor segovià Esteban Vicente (el seu treball roman a la sala on se solia fer el Consell de Ministres abans de la pandèmia). En el Govern de José María Aznar van predominar les sedes adamascades i catifes de la Reial Fàbrica de Tapissos. Ana Botella va voler el 1996 que les dependències familiars s'assemblessin a la seva llar anterior amb una decoració més recarregada. Llavors, la que després seria alcaldessa de Madrid, va assegurar que la Moncloa era “inhabitable per a una família normal”.

El Museu Reina Sofia, el Museu del Prado i els magatzems de Patrimoni Nacional són les principals institucions que presten obra a les estances presidencials i altres institucions com el Congrés, el Senat, ministeris i ambaixades amb la fórmula del dipòsit. Un préstec temporal de tres anys renovables. Hi ha excepcions, com L'abraçada de Genovés del Congrés, apunta la responsable de Belles Arts: “Pel seu simbolisme aquesta obra fa més temps que és al Parlament”.

En qualsevol cas, si una de les institucions que presta obra necessita recuperar una d'aquestes peces per a una exposició, no sol haver-hi cap impediment per part dels organismes oficials i torna a les seves sales de manera immediata. A més, totes les peces que s'exposen en aquests llocs compleixen els estrictes protocols de seguretat del transport d'obres d'art i són supervisades per conservadors per revisar que es compleixin les condicions de seguretat, humitat i il·luminació, entre altres requisits.

Tant Presidència com altres institucions garanteixen que els ciutadans puguin gaudir d'aquest patrimoni artístic organitzant jornades de portes obertes, que en el cas de la seu presidencial es diuen Moncloa Oberta. A la seva difusió també contribueix l'exposició mediàtica, com ha passat amb el quadre de Miquel Barceló. Encara que a l'artista sembla que aquesta mena d'exposició pública no l'acaba de convèncer.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ana Marcos
Redactora de Cultura, encargada de los temas de Arte. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS. Fue parte del equipo que fundó Verne. Ha sido corresponsal en Colombia y ha seguido los pasos de Unidas Podemos en la sección de Nacional. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_