_
_
_
_
_

Els propietaris dels pisos turístics es resisteixen a passar al lloguer social

L'Ajuntament ofereix fins a 1.200 euros mensuals per entre un i tres anys, però només el 0,2% dels apartaments per a turistes han acceptat la proposta

Clara Blanchar
Cartells de venda i lloguer en un inmoble.
Cartells de venda i lloguer en un inmoble.

La idea de l’Ajuntament de Barcelona d’aprofitar l’absència de visitants a la ciutat durant la pandèmia per captar pisos turístics per sumar-los a l’escàs parc d’habitatge social ara per ara se salda amb un balanç magre: 22 pisos. Un 0,2% dels 9.600 apartaments turístics legals. El Consistori ofereix fins a 1.200 euros mensuals als propietaris per entre un i tres anys. La patronal del sector, Apartur, admet que són bones condicions i assegura que, amb la segona onada del virus a sobre, la xifra no trigarà a augmentar. Però els propietaris es resisteixen a cedir els pisos al lloguer social.

En canvi, Apartur va fer una enquesta entre els seus associats —propietaris i agents del sector— i el resultat obtingut indica que el 65% dels pisos turístics de la ciutat (5.900 de 9.600) han passat al mercat residencial. Però, compte, aquests lloguers són de dues modalitats. Una, la majoritària, per a estades curtes, de fins a 11 mesos, una fórmula que evita la LAU, la Llei d’Arrendaments Urbans, que obliga a fer contractes de cinc anys. I dos, contractes que sí que són llargs.

En qualsevol cas, que els propietaris hagin respost que ofereixen els seus pisos de lloguer no significa que tots estiguin ocupats, ni sempre. Un altre mostreig d’Apartur sobre mil pisos a l’octubre indicava que el 12% havien estat buits cada dia i el 88% van tenir almenys una nit ocupada, sense precisar-ne quantes.

En vista de de la falta de turistes a la ciutat, la desesperació entre els propietaris i empreses gestores és considerable. El president d’Apartur, Enrique Alcántara, que també és empresari, ho resumeix així, a partir de l’experiència a la seva firma, Stay U-nique: “57 de 60 propietaris ens han dit que lloguem el pis en la fórmula que sigui”. Es refereix, diu, a petits propietaris, que de mitjana tenen dues llicències, i que els ingressos que obtenien eren la seva principal font d’ingressos, o els complementaven una feina o la pensió”.

Sobre l’acollida testimonial de la cessió de pisos per a lloguer social, Alcántara es mostra optimista: “No dubto que creixerà, no podem considerar els 22 una xifra tancada”. “És una oferta atractiva, per les quantitats que ofereix l’Ajuntament i per la garantia que ofereix de pagar i tornar els pisos en perfectes condicions”, afirma, i assegura que tindrà més bona acollida ara que amb la segona onada el sector ha vist que la crisi va per llarg. També apunta que si els lloguers haguessin estat per a menys d’un any s’hi haurien sumat més propietaris, però pensaven “que la crisi duraria fins al juny de l’any que ve”. Respecte als pisos de temporada, assegura que van “funcionant bé”: amb estudiants, professionals que han vingut a treballar o gent que està de passada per uns mesos.

Oscar López, de l’empresa Alcam, és gestor de pisos d’altres (138 apartaments que donaven feina a 18 persones, 14 en ERTO) i també té cinc habitatges. No es planteja llogar-los ni de temporada ni acollir-se a les condicions que ofereix l’Ajuntament. “Les garanties sobre l’estat en què quedarà l’habitatge són mínimes, 2.000 euros”, argumenta, i apunta que la seva experiència “treballant amb col·lectius socials és que van poc amb compte amb els habitatges”. Tampoc no l’atreu el lloguer residencial: “El preu de mercat no cobreix les despeses de les hipoteques, i són cinc anys, la llei actual no sedueix”. Ara per ara, “trampeja” amb estalvis i amb els ingressos d’una ocupació del 30% de lloguer de temporada, sobretot a empreses amb professionals a la ciutat. “Però la caiguda de preus és del 60%”, lamenta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_