El misteri de la muntanya de Tor s’emporta la seva peça clau
Mor ‘el Palanca’, protagonista dels litigis per la propietat d’uns terrenys que van causar tres crims
Jordi Riba Segalàs, conegut (i temut) a tot el Pirineu català amb el sobrenom de el Palanca, va morir la matinada de divendres passat per causes naturals a Lleida. Va ser un dels protagonistes d’un dels episodis més foscos de la crònica negra rural catalana: les tres morts que van tenir lloc en aquest poble deshabitat del terme municipal d’Alins (Pallars Sobirà).
És un enclavament limítrof amb Andorra en el qual els conflictes per la propietat dels terrenys comunals —per on transiten camins de contrabandistes i en els quals es va arribar a estudiar la construcció d’una estació d’esquí— va provocar la ira, enveges i plets entre els dos cacics del municipi: El Palanca i Josep Montané, el Sansa, al qual la justícia va atorgar la titularitat exclusiva de la muntanya i que poc després va ser brutalment assassinat.
El periodista Carles Porta, al seu llibre Tor, tretze cases i tres morts va ser el primer a fer pública aquesta crònica del Far West català que s’ha tancat en fals després de la mort de l’últim dels supervivents d’una llarga història d’enveges, interessos i, sobretot, sang.
Riba es va oposar a repartir les finques. ‘El Sansa’, el seu amo, va acabar assassinat
Els problemes a Tor van començar el 1896. Va ser llavors quan els únics 13 veïns del municipi van crear una societat de copropietaris dels terrenys comunals. D’aquesta manera, eren ells mateixos els que regulaven l’explotació de les pastures i la fusta de la muntanya. Llavors van redactar uns estatuts que establien uns requisits necessaris per pertànyer a la societat: ser cap de família, residir tot l’any al poble i mantenir, almenys, una casa oberta. Les precàries condicions en què vivien els veïns de Tor —el municipi queda totalment aïllat per la neu i fins i tot a començaments d’aquest segle encara no disposava de llum, aigua corrent ni telèfon— va fer que a poc a poc els descendents dels 13 copropietaris anessin abandonant Sort i, amb això, anessin perdent els drets sobre els terrenys.
El 1976 va aparèixer a la muntanya Rubén Castañer, un controvertit agent immobiliari aragonès establert a Andorra. Castañer volia construir una estació d’esquí a Tor, hotels i superfícies comercials, i ho va proposar a la societat de copropietaris. El Sansa era partidari de l’explotació turística de la muntanya i el Palanca volia continuar explotant les pastures i la fusta dels boscos. A més a més, la zona era un lloc de pas dels contrabandistes andorrans, per la qual cosa construir un complex turístic seria una trava per continuar amb aquesta activitat il·legal que deixava peatge a alguns propietaris del municipi. La propietat dels terrenys comunals va desembocar en amenaces i enfrontaments entre el Sansa i el Palanca, fins al punt que tots dos van contractar llenyataires perquè fessin la funció de guardaespatlles a la muntanya.
L’agent immobiliari —que també tenia guardaespatlles— va pactar amb el Sansa i una altra família, els Cerdà, deixar la resta de veïns sense drets en l’associació de copropietaris. Després de firmar un contracte d’arrendament —per 99 anys per 200.000 pessetes anuals— Castañer es considerava l’amo de la muntanya. El 3 de juliol de 1980 dos guardaespatlles de l’agent immobiliari van matar a trets dos dels guardaespatlles del Palanca, dos llenyataires de Vic. Els dos homicides van ser condemnats a vuit anys de presó i Castañer, a indemnitzar les famílies amb 10 milions de pessetes. Mai no les van cobrar.
Excés de demanda
El 1981 va començar un plet en la justícia lleidatana per determinar el propietari dels terrenys de Tor. En un primer moment els hereus de la muntanya van pretendre un pacte per dividir l’espai comunal en 13 parts. El Palanca s’hi va negar. El febrer de 1995 el jutjat de Tremp va publicar una sentència en la qual, seguint els estatuts amb què es va crear la societat de copropietaris, va establir que l’únic amo de la muntanya era el Sansa. La decisió judicial també va ser la seva sentència de mort: El juliol de 1995, el seu cadàver va aparèixer al seu domicili. Tenia un cable enrotllat al coll i la cara desfigurada. Dos veïns de la Seu d’Urgell van ser detinguts i absolts per falta de proves després de passar 14 mesos a la presó.
Mai no es va resoldre el crim i mai no es va construir la projectada pista d’esquí en uns terrenys pels quals continuen circulant els contrabandistes. El Palanca, si alguna vegada va saber què havia passat, s’ha emportat el secret a la tomba.
