La primera gran fita del Sindicat de Llogaters

L'aprovació al Parlament català de la regulació del preu dels lloguers és una fita per al Sindicat de Llogaters, organització creada fa quatre anys. L'experiència d'altres moviments per l'habitatge a la ciutat, la imparable pujada dels lloguers (s'han doblat des del 2012), l'expulsió de veïns dels seus barris, un govern local alineat ideològicament, una hàbil gestió comunicativa i un relatiu consens social han portat el Sindicat a aconseguir una regulació “històrica” però “de mínims”.

El Sindicat de Barcelona té avui 2.000 afiliats, tres treballadors alliberats que fan mitja jornada i comparteix un local a Sant Antoni amb una altra entitat. L'organització assegura que es finança amb les quotes (entre 18 i 100 euros anuals) i “donacions” i que no rep subvencions. S'han replicat sindicats a vuit ciutats catalanes més.

El Sindicat es va crear fa set o vuit anys. Els activistes pel dret a l'habitatge de la ciutat que va veure néixer la PAH feia temps que donaven voltes a la idea de replicar a Barcelona una organització com les que hi ha a Alemanya, Dinamarca i els Estats Units i té dos objectius: defensar els llogaters i actuar com a grup de pressió davant de les administracions. La International Union of Tenants agrupa 67 organitzacions de 45 països. A Suècia, per exemple, el sindicat de llogaters és qui fixa els preus.

La primera reunió en la qual es va proposar la idea es remunta a la tardor del 2016. La ciutat vivia una tempesta perfecta (més demanda que oferta, pressió turística i joves que no podien comprar) que va disparar els preus del lloguer. A 35 barris la renda superava el salari mínim i el 90% dels desnonaments eren de famílies que no podien pagar el lloguer. Amb aquest panorama, la iniciativa la va prendre l'Observatori DESC (de drets econòmics, socials i culturals), una organització experta en qüestions d’habitatge en la qual fa una dècada van treballar l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i diversos membres del seu primer govern.

En un primer moment, el DESC va convocar entitats veïnals i col·lectius lligats a l'habitatge i uns mesos després el Sindicat es va presentar en públic amb portaveus i organització. La roda de premsa va crear una gran expectació i uns dies després la presentació en societat va deixar petita la sala gran del Casinet d’Hostafrancs, on caben 500 persones. El govern de Colau va aplaudir la iniciativa i va reconèixer que està “en sintonia” amb les demandes de l'organització.

"Si els propietaris sempre han estat organitzats, és hora que els llogaters també ho fem. A Barcelona som 200.000 famílies i podem aconseguir un canvi històric”. Així va defensar llavors Jaime Palomera la creació del Sindicat, que es va marcar com a objectius el dret a l'habitatge, el control de les rendes, contractes més estables, la denúncia d'abusos i l'assessorament a llogaters. Un full de ruta que en part s'ha complert.

En la presentació del sindicat, els portaveus tampoc no van descartar la idea d'una vaga de lloguers com la que es va produir a Barcelona el 1931. Malgrat convocar-la en diverses ocasions (en edificis concrets d'un únic propietari o l'abril passat durant la crisi de la covid-19) no van aconseguir el suport que buscaven. Els blocs no han secundat la mesura i sobre la vaga convocada en plena crisi sanitària no proporcionen xifres.

Palomera, antropòleg que es va doctorar amb una tesi sobre l'impacte de la bombolla immobiliària a la perifèria de Barcelona, és la cara més visible i ha aconseguit tenir una presència freqüent en televisions d'àmbit nacional. També ha protagonitzat diversos enfrontaments amb els responsables del portal immobiliari Idealista. Hi va haver el cas d'una família de Gràcia, la propietària de la qual va ser assenyalada públicament, en què la pressió del sindicat perquè la família es pogués quedar al pis ha arribat als tribunals amb denúncies creuades.

Després de dos anys d'intents per aprovar una regulació del lloguer (amb enfrontaments en el govern de coalició entre Junts per Catalunya i ERC), l'organització va presentar el text de la llei el juliol passat després de treballar-la amb el Departament de Justícia. La va acompanyar d'un ampli front de suport de 4.000 entitats. Davant de la perspectiva d'un avenç electoral, el text es va aprovar per lectura única amb els vots de Junts, ERC, els comuns i la CUP. Junts se’n va despenjar, va presentar les esmenes que descafeïnaven el text i el Sindicat els va forçar a retirar-les després d'admetre un canvi que protegeix el petit propietari.