Jordi Savall mostra l’ànima comuna de les músiques d’Orient i Occident
El cèlebre gambista i Hespèrion XXI van triomfar de ple al Festival de Torroella de Montgrí
Músiques d'Orient i Occident, de rica tradició, amb sorprenents llaços d'unió que el gambista català Jordi Savall va revelar dissabte a la nit al públic del Festival de Torroella de Montgrí (Alt Empordà) en un diàleg instrumental amb tres excepcionals intèrprets més: el grec Dmitri Psonis, mestre del santur, el flautista libanès Mostem Rahal, virtuós del ney, i el percussionista valencià Pedro Estevan. La proposta de Savall i el conjunt Hespèrion XXI va esgotar les localitats a l'Espai Ter de la localitat empordanesa, amb aforament reduït a 237 butaques i les ja habituals mesures de seguretat davant la covid-19.
Fantasia, virtuosisme, inspiració. De tot això hi va haver generoses mostres al primer concert, en espai tancat i transmès per streaming, de la 40a edició del Festival de Torroella de Montgrí. Com a preludi a la cita de Savall, el festival va obrir l’edició amb un concert solidari –un programa Beethoven a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès i Xavier Puig– celebrat el 2 d'agost a la plaça de la Vila, en benefici de diverses entitats locals i com a homenatge als sanitaris i als agents cívics en lluita permanent contra el coronavirus.
Savall també els va retre homenatge en un concert que va tenir efectes balsàmics, amb una espiritualitat i una serenitat avui més valuosa que mai davant l'estrès, la incertesa i la pena per les víctimes de la pandèmia. El programa, sota el títol Orient-Occident. Diàleg de les Ànimes, traçava un imaginari viatge musical a la recerca dels punts de trobada entre les músiques instrumentals de l'antiga Hispània cristiana, jueva i musulmana, de la Itàlia medieval, el Marroc, l’Afganistan, Pèrsia, Armènia i l'antic imperi otomà. Són músiques tradicionals que Savall estima, freqüenta i grava des de fa molts anys, en les quals se sent còmode i lliure per donar curs al plaer de la improvisació.
Sembla un ritual veure Savall afinant els instruments (rabec, rabab, viola de gamba soprano) més adequats per recrear la identitat de cada peça. Va començar tocant el rabec en una peça de la tradició berber de Castelló que va establir l'atmosfera d'una vetllada que va alternar peces de gran bellesa i espiritualitat amb danses de gràcia subtil, lleugera, de vegades hipnòtica.
La improvisació és un art que Savall conrea amb plaer. Ho va fer, una vegada més, a Torroella, gaudint la complicitat i el virtuosisme dels seus tres companys de viatge: la transparència i varietat d'accents de Dmitri Psonis (santur, ud i guitarra morisca), els poètics colors i el portentós ‘fiato’ del flautista Mostem Rahal (ney) i el toc sempre subtil i imaginatiu del percussionista Pedro Estevan.
Improvisacions sobre cançons afganeses i armènies, danses d'origen grec i turc, cançons sefardites de Sarajevo o de Jerusalem amb arrels comunes que conviden al diàleg, sonaven amb naturalitat i frescor en un concert intens, sense pausa, que va durar una hora i mitja. Una proposta intercultural que va banyar l'auditori empordanès amb músiques antigues d’encant singular amb la Mediterrània com a nexe d'unió.
Savall va assegurar moments màgics, com el Lamento di Tristano –Savall va explicar al públic que es tracta del primer lament de la història de la música– i les peces del llegat d'Alfons X el Savi, o del cançoner Le Manuscrit du Roy, que ens va transportar al París del segle XIII. "Tenim moltes més coses en comú del que creiem", va dir Savall en presentar una de les tres propines de la nit, la intensa i espiritual melodia que inicia el Cant de la Sibil·la, present en la cultura cristiana, sefardita i musulmana: tan lluny i alhora tan a prop. "Hi ha moltes versions i cada país creu que la seva és l'autèntica, així ens va, però la música sempre és la mateixa".
