Pasqual Maragall, protagonista de la jornada del BCN Film Festival

Després de la presència d'actrius com Emma Suárez, protagonista d’Una ventana al mar, de Miguel Ángel Jiménez –que va ser divendres a Barcelona–, i de Kristin Scott Thomas, protagonista de ¡Que suene la música!, de Military Wives, que hi va estar present virtualment dissabte, aquest diumenge va ser un polític, Pasqual Maragall, el protagonista de la jornada del Barcelona Film Festival, el primer festival presencial després de la pandèmia que estarà en cartellera fins dijous 2 de juliol als cinemes Verdi de Barcelona i en el qual es podran veure 44 pel·lícules, tres de les quals són estrenes mundials.

Família, amics i polítics dibuixen al documental Maragall i la Lluna una persona “visionària” que va saber aprofitar els Jocs Olímpics de 1992 per “situar Barcelona en el panorama internacional”, va explicar Josep Maria Mañé, codirector de la pel·lícula. Mañé i l'altra directora, Francesca Català, han situat l'eix vertebrador de la història i narradora en Lluna Pindado, que tenia vuit anys el 1993 quan el llavors alcalde de Barcelona es va instal·lar a casa seva a viure uns dies per entrar en contacte amb la gent del barri obrer de Roquetes, com va fer en altres barris. 25 anys després, la Lluna inicia una recerca que comença amb el record d'aquells dies en els quals va haver de deixar la seva habitació “a un senyor molt important a qui li sobresortien els peus del llit”.

També desfilen per la pel·lícula testimonis com els polítics Joaquín Almunia, José Bono, Josep Lluís Carod-Rovira, Antoni Castells, Joan Clos, Narcís Serra, Manuela de Madre, María Teresa Fernández de la Vega, Miquel Iceta, Artur Mas, Jordi Pujol, Josep Piqué, Eulàlia Vintró, Joan Saura, el dissenyador Javier Mariscal, els periodistes Iñaki Gabilondo i Milagros Pérez Oliva, el filòsof Josep Ramoneda, l'arquitecte Josep Antoni Acebillo i el cantant Joan Manuel Serrat. “Tots dibuixen el perfil del Maragall alcalde, el Maragall president de la Generalitat intentant dur a terme un Estatut per crear una relació diferent de Catalunya amb Espanya que pogués acontentar la gent, encara que aquesta causa no prosperés,” resumeix Mañé.

Sense el seu testimoni

“Aprofitem el descobriment que va fent la Lluna en les seves entrevistes amb diversos personatges per demostrar la dimensió política de Maragall”, va explicar Mañé a EFE, que ha assenyalat que el principal repte va ser “sintetitzar les hores que teníem gravades de testimonis”.

També era una dificultat “parlar d'algú de qui no podem tenir testimoni, malgrat que és viu.” Segons el director, els moments més emocionants van ser les converses de la Lluna amb la muller de Maragall, Diana Garrigosa, que va morir al febrer quan s'estava tancant el muntatge del documental.

El documental també repassa la presidència de Maragall de la Generalitat, la seva relació amb Jordi Pujol, amb el seu propi partit, el PSC, i el seu abandonament de la política. I acaba amb un colofó positivista amb ell, a casa seva, cantant amb Silvia Pérez Cruz el tema Le parapluie, de Georges Brassens, amb la Lluna al piano.