Els catalans que van conquerir Califòrnia

El gairebé sempre afable rostre de Carles III es va contreure tan bon punt va llegir l'informe dels espies: Rússia estava a punt d'envair Califòrnia, aquelles deshabitades terres al nord del Virregnat de Nova Espanya i que havien estat descobertes feia dos segles i mig. El monarca va convocar d'urgència el duc d'Aranda, Jovellanos, Floridablanca i Campomanes. Van acordar ocupar definitivament aquelles terres i que José de Gálvez fos l'encarregat del pla. Gálvez no ho va dubtar: la força militar l'encapçalaria el català Gaspar de Portolà i Rovira. Els seus homes? La Companyia de Voluntaris de Catalunya, una expedició formada per “naturals de la Corona d'Aragó, amb preferència de Catalunya”. Havien estat entrenats per enfrontar-se a les bel·licoses tribus índies. Ara aquesta sorprenent història ha estat recuperada en una publicació de la fundació The Hispanic Council titulada Gaspar de Portolà y otros catalanes de la historia de España en Estados Unidos, de l'historiador Borja Cardelús.

Más información

És possible que Califòrnia s’independitzi?

El senyor de les oliveres californià

De seguida que es va establir a l'actual Mèxic, Hernán Cortés va decidir explorar l'immens mar que s'estenia a l'oest del virregnat i que Hernando de Magallanes havia batejat com a oceà Pacífic. Així es va descobrir la Baixa i Alta Califòrnia. El 1542, el marí Juan Rodríguez Cabrillo va albirar, més al nord, la badia de San Diego. El seu successor, Bartolomé Ferrelo, va arribar fins a Oregon. El 1602, l'extremeny Sebastián Vizcaíno va partir amb una flota de tres naus per dur a terme “un registre minuciós i cartogràfic del litoral”. Va concloure que la badia de Monterrey (actuals EUA) era un lloc “molt favorable” per a un emplaçament militar. Els seus mapes es van guardar en secret per evitar que caiguessin en mans angleses. A partir de llavors, l'interès d'Espanya per aquelles terres va decaure.

L'expedició militar —i religiosa— de Carles III va utilitzar el 1768 els vells mapes de Vizcaíno per trobar Monterrey i aixecar-hi un assentament permanent des del qual conquerir —i evangelitzar— Califòrnia. El capità Portolà i els seus voluntaris catalans encapçalen l'expedició militar i fra Juníper Serra, la religiosa. Però després d'un any i mig de camí —“els queviures escassejaven de manera ostensible i estaven en condicions cada vegada més penoses”— , la badia de Monterrey seguia sense aparèixer. Van arribar a la conclusió que Vizcaíno s'havia equivocat o que la rada havia desaparegut. Calia tornar a Mèxic si no es volia morir de gana. Fra Juníper Serra s'hi va negar: “Els indis no podien quedar sense evangelitzar”. Portolà i el frare van discutir aferrissadament. El primer li va donar quatre dies més. Quan passessin, s'hauria d'emprendre el retorn perquè era “insostenible la reguera de morts que deixava la fam”.

Al quart dia, quan ja preparaven la tornada, a l'horitzó va aparèixer el San Antonio, carregat de provisions. Poc després, van trobar Monterrey, “al lloc exacte i precís dibuixat per l'excel·lent mapa de Sebastián Vizcaíno”. Gaspar de Portolà va ser nomenat governador de Puebla de los Ángeles (Mèxic), després tinent del rei a Lleida. Va morir el 1786 amb un full de servei on es llegeix: “Va exercir el que se li va manar i va tenir valor i conducta”.

La Companyia de Voluntaris de Catalunya es va fundar a Barcelona el 1767 i va ser destinada a Nova Espanya pel seu valor davant “la bel·licositat d'algunes tribus índies”. Els seus caps i soldats procedien, segons el seu reglament, “amb preferència de Catalunya, admetent-se en defecte d'això les altres províncies d'Espanya i Europa”. El seu comandant, Pedro Alberni, de Tortosa, va arribar a establir la sobirania espanyola a Alaska.

L'estudi del The Hispanic Council acaba assenyalant que “no poques vegades s'ha repetit que l'aventura americana va estar reservada als súbdits de Castella, amb exclusió expressa dels qui pertanyien a la Corona d'Aragó. Tot ben incert perquè la nòmina dels catalans en el projecte d'Amèrica és immensa”.