_
_
_
_
_

Un experiment visual sobre el ‘procés’ inaugura l’Xcèntric

Érik Bullot projecta ‘Octubre a Barcelona’, fruit d'un taller impartit al CCCB que va coincidir amb la sentència per l'1-O

Fotograma de la pel·lícula 'Octubre a Barcelona', d'Érik Bullot.
Fotograma de la pel·lícula 'Octubre a Barcelona', d'Érik Bullot.Érik Bullot

Com es relata a través d'una pel·lícula un esdeveniment que està tenint lloc? Com es pot fer una pel·lícula sobre el procés en ple procés, valgui la redundància? Intenta respondre a aquestes preguntes el cineasta francès Érik Bullot, figura clau del cinema experimental i d'avantguarda, amb Octubre a Barcelona, un experiment cinematogràfic sobre el procés, que té el seu origen en un taller impartit l'octubre del 2019 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La pel·lícula, que encara està en fase de muntatge i estarà a punt a l'abril, es va presentar dijous a la nit en el marc d'una conferència performativa i participativa de Bullot, que va donar el tret de sortida a la 19a edició de l'Xcèntric, el programa estable de cinema del CCCB, que es desenvolupa fins a l'abril. La directora, Carolina López, es mostra especialment orgullosa d'aquest projecte: “És una pel·lícula Xcèntric al 100%: s'ha gestat, rodat i ara estrenat aquí”, explica López, que deixarà el càrrec perquè la nova direcció ha decidit prescindir d'alguns col·laboradors externs i ella n'és una.

Autor polièdric, cineasta, escriptor i teòric del cinema, Bullot coneix bé Catalunya i parla perfectament castellà. “Als noranta vaig viure més de dos anys a Barcelona. Llavors la independència no estava tan present en l'agenda política i social, tot i que ja es podia pressentir la importància que cobraria”, recorda Bullot, que va arribar a Barcelona, convidat pel CCCB per impartir el taller que es va acabar convertint en aquesta pel·lícula-assaig, just uns dies després de la sentència del procés (va filmar les manifestacions independentistes i constitucionalistes) i el trasllat de les restes de Franco. “Volia fer una pel·lícula sobre el procés a partir de dos temes: el performatiu i la repetició. Com filmar una situació crítica i paradoxal, arrelada en la història, que s'ha repetit en altres ocasions, si no en la forma en el fons? Què significa en aquest context ‘Ho tornarem a fer’ de Jordi Cuixart? La DUI va ser l'acte performatiu per excel·lència i per ser fidel a aquesta situació havia de preservar el seu caràcter processal, de moment suspès i inacabat”, explica Bullot, que va treballar amb 12 joves artistes i estudiants de cinema de diversos països, tots residents a Catalunya.

19 anys d’èxits

Cineastes capdavanters de l'escena alternativa com la nord-americana Amy Halpern, el britànic John Smith, l'eslovè Karpo Godina i el barceloní Juan Bufill, són alguns dels convidats del primer tram de l'Xcèntric, que no celebra el 20è aniversari de forma especial.

El programa d'aquest any explora les noves formes del compromís a través de seccions com Retracted Cinema, sobre experimentacions amb cinema i codi i Affected Words, sobre el llenguatge en l'era tecnològica. El cinema feminista afroamericà, el nou cinema iugoslau dels seixanta i el moviment clandestí Cinema Paral·lel, actiu a la Unió Soviètica durant la Perestroika, són algunes altres de les propostes. La projecció de peces rares i gairebé inèdites de Carles Santos clausurarà una temporada que, amb la marxa de Carolina López després de 13 anys, planteja interrogants sobre el futur de l'Xcèntric.

“Van ser tres jornades intensives de reflexió i rodatge, on els participants van formalitzar la pel·lícula, davant i darrere de la càmera, plasmant el debat impossible des de l'autoreflexió”, continua el cineasta, assegurant que des del punt de vista cinematogràfic el procés proporciona incomptables cops d'escena. Malgrat que no hi està implicat directament, Bullot no pot evitar denunciar aspectes que l'interpel·len com a cineasta, com la decisió del jutge Marchena de no visionar els vídeos durant les declaracions, desvirtuant el caràcter de l'audiovisual i eliminant el seu poder de descripció i impacte.

La pel·lícula també planteja la relació irresolta amb la memòria històrica, un altre dels temes que interessen a Bullot, com demostra la seva pel·lícula anterior, La revolució de l'alfabet, sobre l'arbitrària substitució de l'alfabet àrab a Turquia per Atatürk. “Als noranta els catalans volien oblidar el passat i mirar al futur, però allò reprimit tard o d'hora torna a aflorar”, conclou Bullot, que ja està treballant en un nou projecte sobre la llengua dels ocells des d'un punt de vista poètic i polític amb un punt d'humor i ironia, com totes les seves obres.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_