_
_
_
_
_

El fetitxisme de la mítica sala Bocaccio omple el Palau Robert

Una exposició reviu la història de la discoteca barcelonina amb uns 200 objectes originals

L'actriu i model Teresa Gimpera, dimecres davant del seu cartell de Bocaccio.
L'actriu i model Teresa Gimpera, dimecres davant del seu cartell de Bocaccio.CONSUELO BAUTISTA

La Barcelona del tardofranquisme i de la Transició potser no hauria estat la mateixa sense Bocaccio. Una mítica discoteca, situada al soterrani del carrer Muntaner 505, que va ser durant dues dècades com un dels punts de trobada de la vida política, cultural i social d'aquests anys a la capital catalana. L'exposició Bocaccio, temple de la Gauche Divine gairebé la retorna a la vida amb dos centenars d'objectes, fotografies i documents originals del local fundat per Oriol Regàs, que va mantenir les portes obertes del 1967 al 1985. L'exhibició, comissariada pel periodista Toni Vall, es va presentar dimecres en un acte que va omplir els voltants de la sala 4 del Palau Robert, on es podrà visitar fins al 13 d'abril, en una proposta que és un viatge per “l'empremta estètica i conceptual” del club, segons Vall. El periodista és autor també del llibre Bocaccio. On passava tot (Columna, Destino en castellà).

La porta original de la discoteca, amb la icònica lletra B tallada en fusta, la va deixar en préstec un col·leccionista privat i és la que va rebre els visitants de la mostra en una sala que reprodueix minuciosament l'interiorisme del local, projectat per Xavier Regàs. L'espai està decorat amb una moqueta de color granat i tapissos amb tocs afrancesats i mostra objectes com invitacions, copes i fins i tot el mirall d'un lavabo. També sonen de manera subtil cançons de bandes i músics com Pink Floyd, Genesis o Lou Reed, en un repertori musical similar al que es reproduïa en un club on hi anava gent i artistes liberals i d'esquerres. Un grup selecte que el periodista i escriptor Joan de Sagarra va batejar com la gauche divine.

La mostra proposa un recorregut per tot tipus de documents que testimonien el llegat del local pel qual van desfilar personatges de tota condició intel·lectual, com l'arquitecte i dissenyador Oscar Tusquets, els fotògrafs Oriol Maspons i Isabel Steva, Colita, i l'editor Jorge Herralde, entre molts altres il·lustres. Una de les muses de Bocaccio i, sens dubte, la seva imatge indeleble era l'actriu i model catalana Teresa Gimpera, que no es va perdre la inauguració i no va poder evitar aturar-se davant del famós retrat que li va fer Xavier Miserachs, on posa tatuada amb el logotip de la discoteca. A l'acte també van assistir assidus del club social, entre els quals l'escriptor Enrique Vila-Matas, que va treballar com a crític de la revista que també va editar Bocaccio.

Bocaccio, també en un llibre

Coincidint amb la inauguració de la mostra, el comissari i escriptor Vall va presentar el seu llibre Bocaccio. On passava tot (Columna). La publicació és un recorregut pels records de 21 persones que estiguessin relacionades d'alguna manera amb el local nocturn. Cada capítol és un testimoni: l'arquitecte Oriol Bohigas, l'actriu Mónica Randall o la cantautora i intèrpret Guillermina Mota, a més de molts dels il·lustres ja esmentats, són els qui narren les anècdotes dels esdeveniments, festes i viatges organitzats en la veu “de les persones que el van viure bé”, segons l'escriptor. “No era només una discoteca. Tampoc era un temple de la frivolitat, el pijerío o la burgesia, sinó un punt de reunió de professionals que destacaven en els seus respectius camps com la música, moda o el cinema”, va comentar Vall, que va explicar que l'exemplar té un plec central de fotos amb tota la comercialització de la “personalitat estètica” de la sala del carrer Muntaner, 505.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_