Lloret de Mar: el municipi més turístic i el més pobre

Lloret de Mar (la Selva) és una població eminentment turística: la primera destinació triada a les comarques de Girona i només superada a Catalunya per Barcelona i Salou. Malgrat això, Lloret se situa a la cua de la renda per càpita familiar en municipis catalans de més de 5.000 habitants, segons les darreres estadístiques disponibles (2016) publicades per l'Idescat. Aquesta classificació ha generat certes discrepàncies en el sector i entre experts que consideren que “no reflecteix la realitat”. També hi ha qui apunta que és el resultat d’un model turístic amb sous “en negre”, contractes precaris o subcontractació d’empreses.

Lloret, amb uns 37.350 habitants censats d’un centenar de nacionalitats, disposa de 7 quilòmetres de costa i 120 hotels que la converteixen en la cinquena destinació estatal en places hoteleres (29.000). Supera el milió de turistes anuals. El 2016 va liderar la recaptació de la taxa turística a les comarques de Girona amb 2.826.610,99 euros, un 7% més que el 2015. L’ajuntament va rebre el 30%, que va destinar a millores en la destinació. Des que es va instaurar el 2012, aquest impost ha arribat a uns 15 milions d’euros. I malgrat tot, la renda per càpita de Lloret se situa un 35% per sota de la mitjana catalana (17.000 euros).

El secretari general de CCOO a Girona, Bartomeu Compte, associa les males dades al model de serveis, especialment “al sector turístic amb ocupació temporal, de cada vegada menys durada, i a salaris baixos”. Sosté que si les xifres amb què es calcula la renda són de tot l’any, “les localitats turístiques estan en inferioritat de condicions”. Passa el mateix amb l’atur. Les comarques de costa (l’Alt Empordà, 13,33%, el Baix Empordà,12,92%, i la Selva, 13,48%) estan per sobre dels dos dígits, mentre que la resta queda per sota i la mitjana se situa en el 9,7%.

Compte creu que caldria fer una promoció molt important del sector, “però amb prou feines s’hi construeixen hotels, la qual cosa porta a una degradació dels edificis i de la qualitat”, assegura. Tampoc veu positiu que es depengui dels operadors turístics, que “ofeguen el marge de benefici dels establiments i repercuteix en els salaris”. En la “cara B” del turisme hi ha xifres que “confirmen que cada vegada hi ha menys personal en relació amb l’increment de l’activitat, amb menys estabilitat laboral, més contractació temporal, amb jornades parcials i amb uns salaris que no han crescut tant com ho han fet la rendibilitat i els beneficis”.

El secretari d’Organització de CCOO i exresponsable del sector hoteler a Catalunya, Antonio Ferro, considera que des del 2016 la situació ha canviat. “Llavors hi havia molt de frau per part d’empresaris. CCOO va posar diverses denúncies a hotels i restaurants que pagaven 20 hores en blanc i, no obstant això, els treballadors feien entre 40 i 60 hores”. També va denunciar als qui tenien treballadors contractats com a primera ocupació en el sector i feia temps que hi treballaven. El 2016, recorda, també es van tancar quatre grans hotels per haver defraudat fluid elèctric i 200 persones van quedar al carrer. “En l’actualitat dubto que la renda familiar sigui la més baixa de Catalunya” apunta Ferro, que assegura que hi ha “més inversions, més control i inspeccions”.

En aquest mateix sentit es manifesta Juan, que ha treballat 30 anys en el sector hoteler de Lloret. Encara que admet que encara hi ha contractes de 1.500 euros per 8 hores que s’acaben convertint en 12. O contractes de 4 hores per la meitat, que fan les mateixes hores i cobren en negre. A més, destaca el problema de l’“externalització” d’alguns serveis, com la neteja d’habitacions. “Com que pel conveni de l’hostaleria pagarien més, contracten empreses externes de netejadores que, fins i tot, poden arribar a cobrar per habitació. Per cobrar 1.000 euros poden haver de fer 30 habitacions al dia, 10 o 11 hores de feina”, es lamenta.

L’alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, també coincideix que els municipis turístics estan a la franja baixa de renda per l’“estacionalitat i certa precarització”. “Només els que apostin per la reconversió i la qualitat podran avançar”, afirma. I assegura que a Lloret ho estan fent. “No pot deixar de ser turístic, però sí que pot apostar per una qualitat que reverteixi en els veïns amb llocs de treball de qualitat. Els sectors privat i públic creuen en això”, afirma.

A Lloret s’han injectat més de 100 milions d’euros. “Els resultats es veuran els propers anys”, indica l’alcalde, perquè el gruix de les inversions es va iniciar el 2017. “Cap altre municipi té aquest nivell d’inversió privada”, destaca Dulsat, el qual recorda que s’ha completat amb 3,7 milions d’inversió pública emmarcada dins del Pla Operatiu de Reconversió Turística. Per a Dulsat, “amb l’aposta per la reconversió, la qualitat i la formació turística han de ser irreversibles”.

El professor de la Universitat de Girona (UdG) expert en economia Ricard Rigall considera que és molt difícil calcular la renda per càpita de poblacions concretes. Al seu parer, es basen en estimacions que poden variar “xifres reals”. Rigall posa en dubte que la renda sigui més baixa a Lloret que en poblacions com Badia del Vallès (Vallès Occidental) o Salt (Gironès). “Treballar pocs mesos i amb sous baixos no justifica una situació en què una de les localitats amb més turisme de Catalunya estigui en la darrera posició”, conclou.