La cineasta catalana Neus Ballús estrena el seu primer film de ficció a la Berlinale

L'estrena, el 2013, del documental La plaga, de Neus Ballús, va anar seguida d'un enorme soroll mediàtic i festivaler des de la seva primera projecció a la Berlinale. Va tenir èxit en diversos certàmens i, de fet, va prologar l'onada d'una generació de directores catalanes que ha revolucionat el cinema espanyol més independent. Semblava que amb aquell èxit a la realitzadora se li obrien les portes per finançar ràpidament el seu següent projecte, que protagonitzaria "una família d'espanyols de turisme al Senegal", segons explicava llavors.

No obstant això, Ballús (Mollet del Vallès, 1980) ha necessitat més de cinc anys per veure a la pantalla Staff Only, que es va estrenar diumenge en la secció Panorama del festival de Berlín. "He necessitat molt de temps per reunir el pressupost i per reescriure el guió, que en ser el meu primer projecte de ficció necessitava que fos sòlid", explica. "Formalment les dues pel·lícules són molt diferents, i el seu procés de creació, també. No me n'he adonat fins que vaig acabar el muntatge. Perquè sí que sentia que em repetia en els temes de base: la relació amb l'altre, la reflexió sobre els orígens i les diferències socials i econòmiques... Em preocupen les mateixes coses". Ballús, en canvi, sí que ha utilitzat un mètode més documental en la investigació, basant-se en experiències pròpies o del seu coguionista, Pau Subirós, per explicar la setmana d'un pare divorciat –Sergi López, l'únic actor professional del film–, agent de viatges, amb els seus dos fills, una noia a punt de fer els 18 anys i una criatura més petita, en un complex turístic al Senegal. "Els fets que passen en aquest lloc els hem vist, viscut o ens els han explicat", resumeix la cineasta. "Hem fet un gran treball de camp", recorda, probablement empesa pel que va aprendre de Joaquim Jordà, el seu professor en el Màster Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra. Un amic senegalès de Ballús, que es dedica a gravar vídeos per a turistes en aquesta mena de resorts, li va ensenyar imatges dels clients ballant disfressats com si fossin membres d'una tribu africana. "De sobte, vaig pensar: 'Aquí hi ha una pel·lícula". I així ho ha recreat amb un Sergi López desaforat.

En realitat, la protagonista és la Marta, la filla, que encarna Elena Andrada. "No tenia cap experiència en el cinema i per mi és la manera natural de treballar, perquè és d'on jo venia. M'apassiona aquesta metodologia de fer servir no actors en una ficció perquè el que els passi sigui real". La Marta comença una relació amb un dels guies, que grava en vídeo les excursions, i amb una de les cambreres d'habitació de l'hotel. Amb la segona riu i comparteix converses, amb el primer viu el seu primer amor. "Va ser també el primer viatge a l'estranger d'Andrada i aquí també va descobrir tots els sentiments que se li desperten al seu personatge", relata Ballús, que la va trobar en un institut de Castelldefels després de veure més de 1.000 noies. "Jo no tenia clara la franja d'edat, però sí que volia explicar aquest moment en què et penses que ets gran però encara no ho ets, i al final passes a ser adulta".

Durant un any va estar fent-li proves, veient com creixia la seva frescor davant de determinades situacions. "La seva Marta fa coses de nena consentida, a qui no li ha faltat mai res, encara que de sobte gira i veus el seu perfil de dona madura. Staff Only explica aquest viatge, en què cometrà un gran error i serà capaç d'adonar-se'n i intentar arreglar-ho".

La següent pel·lícula de Ballús no trigarà tant: ja està immersa en la preproducció de Sis dies corrents. "Entronca més amb La plaga, amb el seu gènere híbrid, perquè reflecteix la feina d'un equip real de tres lampistes", comenta Ballús. "El meu pare és lampista, i de petita ja em vaig adonar que té accés a la vida privada de la gent d'una manera privilegiada, i es troba amb situacions que normalment no veiem. El meu film gira al voltant dels prejudicis: obrer-no obrer, temes de gènere, fins i tot d'origen, perquè un és marroquí... Són relacions molt fugaces, que de vegades generen bastants conflictes".

A la recerca d’altres ofertes cinematogràfiques

Mentre la secció a Competició de la Berlinale va projectant pel·lícules tan denses com el cel sobre Berlín, a Panorama, amb la seva combinació de cinema arriscat i de títols interessants procedents d'altres festivals, les sessions donen més alegries als cinèfils. Si la primera ahir va repartir un menú de tres plats amb una pel·lícula perfecta per a festivals –per temàtica i forma–, la macedònia Déu existeix, es diu Petrunya; amb un thriller convencional, The Operative, amb agent alemanya (encarnada per Diane Kruger) del Mossad que es penedeix de les seves aventures per Teheran, i amb el típic film de recreació històrica –Mr. Jones, d'Agnieszka Holland, el viatge d'un periodista a la URSS del 1933 per explicar la fam que assolava el país–, a Panorama es projectaven Staff Only i la brillant Mid90s, una història d'amistat adolescent entre skaters que suposa el debut en la direcció, amb gran encert, de l'actor Jonah Hill.