Una família rebrà 3,3 milions per les seqüeles d’un part a l’Institut Dexeus
Sanitas haurà d'afrontar la indemnització més elevada fixada a Espanya per una negligència mèdica
Els pares d'un nen que avui té 13 anys rebran 3,3 milions d'euros de compensació (1,9 d'indemnització i 1,4 per interessos) per les gravíssimes seqüeles que pateix el menor a causa de la deficient assistència rebuda el 2005 durant el part a l'Institut Dexeus, un hospital privat de Barcelona. L'asseguradora Sanitas, amb la qual la família tenia contractada una pòlissa, serà la que afrontarà la indemnització, la més elevada dictada fins avui per un jutjat espanyol per una negligència sanitària.
El menor va patir durant el part una greu hipòxia (falta d'oxigen a l'organisme) que li va causar danys irreparables al cervell. La causa va ser el retard d'almenys sis hores en l'aplicació d'una cesària d'urgència a causa del seguiment deficient de l'estat de la mare i el fetus. A conseqüència d'això, el nen pateix un sever retard en el desenvolupament que li impedeix valer-se per si mateix en totes les facetes de la vida, ha hagut de ser sotmès a una dotzena d'intervencions per mitigar la discapacitat motora i ha perdut la vista, segons les resolucions judicials.
La família, que ha demanat que no sigui revelada la seva identitat, sosté que la sentència "repara en una petita part, l'econòmica, tot el dany sofert". "En tota la resta, òbviament, és impossible compensar el que va passar", afegeix.
Per a Rafael Martín Bueno, advocat especialista en negligències mèdiques, la sentència "és important perquè ajusta la indemnització als costos reals que els pares hauran de suportar". "Aquest nen necessitarà múltiples tractaments durant tota la vida. La família, a més, ha d'afrontar moltes altres despeses, com adaptar la casa. Això és una cosa que històricament les sentències en casos similars no han tingut del tot en compte a Espanya", afegeix Martín Bueno.
El procés judicial va arrencar el 2009 i ha estat dividit en dues parts. En la primera, explica l'advocat, "l'objectiu era que quedés provada l'existència de les seqüeles i la responsabilitat del centre sanitari". Un jutjat de primera instància de Madrid així ho va dictaminar el 2014, en una sentència contra la qual Sanitas va presentar un recurs, però que l'Audiència de Madrid va ratificar dos anys més tard.
La segona part del procés s'ha centrat a fixar la indemnització, que és el que ha fet el jutjat de primera instància número 20 de Madrid en una sentència datada el passat 5 d'octubre. Sanitas afirma que encara està analitzant la resolució i no té decidit si presentarà un recurs. "En qualsevol cas, assumirem les nostres obligacions. Lamentem profundament aquest cas, ja que la nostra prioritat és la salut dels nostres clients", defensa l'asseguradora. L'organisme recorda que "Sanitas no intervé en la realització de l'acte mèdic ni el supervisa. Això és responsabilitat de l'hospital i del metge". L'Hospital Universitari Dexeus, nom actual del centre sanitari, ha declinat oferir la seva versió del cas.
La mare va acudir al centre sanitari el divendres 22 d'abril del 2005 per "intensos dolors i contraccions", explica la família. La gestació encara es trobava en la setmana 26, per la qual cosa l'equip mèdic "va optar per un tractament conservador" davant del bon estat inicial de la mare i el fetus per intentar "evitar un part prematur", segons les sentències.
Les anàlisis que es van fer a la mare des de la nit de l'ingrés i fins l'endemà a les 13.28, no obstant això, van revelar l'aparició de complicacions que els facultatius no van detectar a temps. La dona va patir "una anemització progressiva i greu" per la pèrdua de sang i va acabar requerint transfusions. A més, una ecografia feta a les 10.30 va posar de manifest un despreniment prematur de la placenta.
Malgrat aquests "indicis de patiment fetal", els metges no van revisar els resultats de les proves fins a les 18.30, quan es van adonar que ja era necessària una cesària d'urgència. Aquesta intervenció, en un altre retard censurat per la sentència, va trigar 50 minuts a dur-se a terme, quan "segons els perits pot dur-se a terme en 15 o 20 minuts".
La sentència estableix que "va existir una inadequada vigilància en el tractament, ja que es va deixar que transcorreguessin sis hores" sense que "es comprovés el benestar del fetus ni s'efectuessin noves proves diagnòstiques". "Aquesta falta de vigilància va fer que la hipòxia causés lesions neurològiques irreversibles al menor", conclou la resolució.
Aquesta sentència calcula la indemnització que ha de rebre la família a partir de diversos capítols. Per incapacitat temporal (dies d'hospitalització i altres conceptes relacionats), 169.000 euros. Per les seqüeles físiques (les màximes previstes, 100 punts sobre una taula de 100), 443.000 euros. Per la invalidesa permanent absoluta i la necessitat d'ajuda d'una tercera persona, 573.000 euros. Pel perjudici estètic en "grau importantíssim", 79.000 euros. Pel dany moral als progenitors, 143.000 euros. Per les despeses d'adequació a l'habitatge i el cotxe, 124.000 euros. Per les despeses mèdiques futures, 300.000 euros.
En total, aquesta i altres partides sumen un total d'1.934.184 euros. A aquesta quantitat cal sumar-hi, segons l'article 20 de la Llei de Contracte d'Assegurances, els interessos corresponents des del 27 de desembre del 2012, data en la qual Sanitas va rebre la primera demanda. Aquests interessos es calculen incrementant un 50% la taxa d'interès legal dels diners els dos primers anys i el 20% en la resta i representen 1,4 milions addicionals.
Indemnitzacions copiades dels accidents de trànsit
La legislació vigent a Espanya no disposa d'uns barems de referència per quantificar les indemnitzacions que han de rebre les víctimes de negligències mèdiques, ja sigui per via civil (en el cas d'hospitals privats) o contenciosa administrativa (centres públics). "És una assignatura pendent", admet Juan Antonio Lozano, magistrat de la sala civil de l'Audiència d'Almeria i membre de Jutges per la Democràcia.
Davant d'aquesta llacuna, els jutges recorren des de fa dècades als barems establerts per a les companyies asseguradores en els casos d'accidents de trànsit. "Era l'únic criteri objectiu que teníem", explica Lozano. "Vam ser els jutges els que vam començar a utilitzar-lo i el Tribunal Suprem ho va admetre, així que hem seguit aplicant-lo".
El barem, que té rang de llei, detalla els possibles danys i seqüeles, entre altres aspectes, i atribueix una quantitat econòmica segons uns nivells de gravetat també establerts. El primer barem utilitzat es remunta al 1995, tot i que cada any s'actualitzen els imports segons la inflació.
"El 2015 es va aprovar un nou barem", explica Lozano, "que ha intentat resoldre algunes llacunes que tenia l'anterior. Algunes són aspectes tècnics, però d'altres volien compensar els afectats en relació amb els ingressos perduts. Per posar-ne un exemple: no té el mateix impacte econòmic trencar-li la cama a Messi que a mi", il·lustra el magistrat.
Encara que el barem del 2015 continua sent per a accidents de trànsit, el text de la norma ja estableix en la disposició addicional tercera: "El sistema de valoració regulat en aquesta llei servirà com a referència per a una futura regulació del barem indemnitzador dels danys i perjudicis sobrevinguts en ocasió de l'activitat sanitària".
"És a dir", aclareix Lozano, "que si l'arquitectura del futur barem mèdic ha de tenir el fonament en el barem de trànsit, el podem aplicar sense problemes mentre l'altre no s'aprovi".
Sobre la firma
