Arnal i Bagés: “No hem pretès mai fer res ‘cool”

Quan l'antropòleg forense Fernando Serulla va arribar per primera vegada a la fossa de la Pedraja, a Burgos, no es podia creure el que veia. D'entre els 104 cadàvers que s'hi van enterrar el 1936, es mantenien conservats 45 cervells i un cor. Tampoc es va imaginar que sis anys després seria la motivació d'un duo emergent de la música espanyola que està a punt d'erigir-se com una de les grans promeses del panorama cultural del moment.

"Aquesta història ens servia per parlar del passat des d'un lloc, una cançó original pròpia, ens servia per parlar d'una manera més crítica, interessant, complexa... Des del tabú i la incomoditat. No fem un treball d'exercici d'estil, ni d'estilització d'aquest material, sinó que l'utilitzem realment per parlar del nostre present des del pensament crític" explica Maria Arnal. Ella i Marcel Bagés viuen un moment dolç als escenaris, amb la consolidació de 45 cerebros y 1 corazón, que els ha portat recentment a actuar per tot Espanya i Amèrica, on ja han passat pels Estats Units i el Paraguai i dissabte actuaran a Lima (Perú).

Les històries que hi ha al darrere de les seves cançons amaguen un ric món inimaginable. És el cas de Tú que vienes a rondarme, una cançó que narra la relació d'una persona amb un orgasme, però amb unes lletres que estan influenciades per tot un "imaginari còsmic". Aquest univers uneix la càlida veu d'Arnal amb el talent de Bagés, amb el seu so elèctric i la força dels seus pedals, i adverteix el guitarrista que això pot portar a l'engany: "No hem pretès mai fer res cool. Allò que aquí hi ha un rotllo ibèric amb un tipus d'harmonies, i ara les tocarem com molt guai. No hi ha hagut mai aquesta pretensió, sempre ha estat ajuntar-nos els dos i dir: 'Què t'agrada?' Doncs a mi m'agrada això'. 'Escolta, doncs a mi m'agrada com cantes'. 'Doncs a mi em mola com toques la guitarra'. Ha sorgit d'una manera molt natural".