_
_
_
_
_

Serret intentarà contactar amb les institucions europees a Brussel·les

La delegada de la Generalitat a la capital comunitària inicia la seva tasca aquest dilluns

Álvaro Sánchez
La delegada de la Generalitat a Brussel·les, Meritxell Serret, amb el conseller d'Exteriors, Ernest Maragall, aquest dilluns.
La delegada de la Generalitat a Brussel·les, Meritxell Serret, amb el conseller d'Exteriors, Ernest Maragall, aquest dilluns.Elisa Manrique (EFE)

Les portes de les institucions europees fa anys que estan tancades als representants de la Generalitat. El 2011, pocs mesos després de convertir-se en president, Artur Mas es va reunir amb el llavors cap de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, en una trobada en què es va comprometre a aprofundir en les mesures d'austeritat i va demanar al portuguès avanços en el Corredor Mediterrani. Ni rastre de reivindicacions independentistes. L'explosió sobiranista s'ha carregat aquesta relació. Les cites amb alts càrrecs comunitaris són inexistents. En una visita a Bèlgica el 2016, quan encara era president de la Generalitat, Puigdemont va ser rebutjat per Jean-Claude Juncker i Martin Schulz, presidents de la Comissió i l'Eurocambra, respectivament. I el nou escenari després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre ha exacerbat aquest distanciament.

La nova delegada de la Generalitat davant la Unió Europea, Meritxell Serret, ha mostrat avui la seva intenció de capgirar aquest escenari. "L'objectiu és estar presents en els àmbits d'interès per als ciutadans catalans", ha assegurat aquest dilluns. Al seu costat, el conseller d'Exteriors, Ernest Maragall, ha ignorat els antecedents. "Hem d'admetre que Europa pugui discriminar políticament les representacions acreditades davant les seves institucions? Serret està legitimada. Seria absurd pensar que la UE no reconeix això".

Maragall ha citat els tres eixos que marcaran l'acció exterior a Brussel·les: representació, presència i influència. I ha citat la Comissió Europea, el Consell, el Parlament i el Comitè de les Regions entre les institucions amb les quals pretenen tenir algun tipus d'interlocució. Serret creu que Catalunya ha de donar la seva pròpia visió a Europa sobre qüestions com la Política Agrària Comuna, la crisi política oberta pel repartiment de les càrregues derivades de la migració o els Fons de Cohesió.

La nova delegada creu que el seu desembarcament a la delegació arriba en un moment poc idoni per obrir noves vies de diàleg per l'efervescència que envolta en aquests moments la discussió europea. "La idea és establir contactes, però són dates complexes, les institucions estan enmig de calendaris molt ajustats tancant debats".

Serret, abans consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca per ERC, va quedar lliure de càrrecs a Bèlgica fa tres mesos, quan els tribunals van rebutjar l'euroordre per defectes de forma, però sobre ella pengen acusacions de malversació i desobediència per part de la justícia espanyola. Si viatgés a Espanya seria detinguda per aquests càrrecs. "Soc una ciutadana lliure. L'euroordre es va rebutjar. Si arriba una tercera euroordre faré els tràmits que corresponguin, però això no ha d'impedir la funció d'aquesta delegació", ha afirmat sobre aquest tema.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Álvaro Sánchez
Redactor de Economía. Ha sido corresponsal de EL PAÍS en Bruselas y colaborador de la Cadena SER en la capital comunitaria. Antes pasó por el diario mexicano El Mundo y medios locales como el Diario de Cádiz. Es licenciado en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_