Els detectius ‘caçapisos’

El govern d'Ada Colau ha contractat 40 persones amb un únic objectiu: acabar amb la proliferació de pisos turístics il·legals a la ciutat. L'equip de detectius singulars, denominats visualitzadors d'habitatges d'ús turístic, està format i preparat per detectar apartaments de turistes, recopilar proves que l'amo l'explota al marge de la normativa i proporcionar-les a l'Ajuntament perquè redacti expedients i els sancioni.

Des de gener del 2016 fins a aquest mes de maig, l'Ajuntament de Barcelona ha obert 5.909 expedients disciplinaris dels quals 3.211 han acabat en sanció. A més a més, s'han dictat 2.189 ordres de cessament a pisos sense disposar de llicència. D'aquests, 628 han acatat l'ordre i 127 més han acabat en precintes. Durant el mateix període, el Consistori ha rebut al·legacions de propietaris assegurant que el seu pis, denunciat per exercir com a pis turístic, estava rellogat en 316 casos. La xifra suposa entre el 10% i el 15% sobre el total de 3.000 expedients sancionadors oberts en aquest període.

Más información

Hotelers de Barcelona demanen contundència contra la turismofòbia i els pisos il·legals

Fracassa la primera mesura de Colau per desincentivar el lloguer de pisos turístics

Els veïns de la Barceloneta ocupen la platja en contra dels excessos del turisme

David Hernández és un dels coordinadors de l'equip, contractat per l'empresa pública Barcelona Serveis Municipals i el seu objectiu és delatar el nombre d'immobles que s'ofereix per dies als visitants sense disposar de llicència.

“Oi que sembla el cau de l'inspector Gadget?", fa broma Hernández. El despatx dels investigadors està situat en un discret altell de 80 metres quadrats de l'estació del Nord. No és fàcil accedir-hi perquè per arribar cal passar per un laberint d'escales i una porta amagada entre taquilles. El soroll s'apodera d'una esplanada plena d'usuaris i autobusos.

Els detectius fa hores que treballen davant de pantalles d'ordinador gegants. “La nostra tasca s'estén de dilluns a diumenge en dos torns. Tenim dues funcions diferenciades: un equip supervisa totes les plataformes de lloguer turístic per detectar els immobles sense llicència”, relata Hernández. “Quan es localitzen es proporciona la direcció a una parella de visualitzadors perquè recopilin les proves que dins hi ha turistes”.

En les pantalles van apareixent pisos i pisos. “Hi ha vegades que només de veure les fotos a Internet els detectes. Hi ha apartaments decorats per dissenyadors perquè els turistes s'enamorin”, diu una de les inspectores acostumada a les recerques virtuals. “També dona moltes pistes veure qui són els amfitrions que apareixen juntament amb la fitxa de l'immoble”, afegeix una altra. Quan algú lloga una propietat com a pis turístic pot encarregar-se ell mateix de donar les claus als visitants, i revisar que no hi hagi desperfectes a la sortida dels turistes. O bé lliurar un percentatge del lloguer a una altra persona a canvi que realitzi aquestes funcions. Plataformes com Airbnb han batejat aquesta funció com la de l'amfitrió.

A Barcelona hi ha amfitrions que han fet del lloguer vacacional la seva forma de vida: es vanen d'això a les xarxes socials i gestionen desenes d'apartaments. Els visualitzadors els coneixen perquè el seu nom i la seva foto figuren al costat de la fitxa dels pisos a les plataformes. “Són gairebé de la família”, diuen. “En els anuncis a Internet el propietari està obligat a assenyalar el nombre de llicència d'habitatge d'ús turístic, l'HUTB (Habitatge d'Ús Turístic de Barcelona). Moltes vegades no apareix o n'hem detectat alguns de falsos”, admet el coordinador.

Els visualitzadors es mouen com a experts en els webs. “El problema és que és un negoci il·legal però molt rendible. Un palauet es llogava sense llicència per 15.000 euros la nit. Però l'habitual és de 100 a 150 per dia”, explica una detectiu. Ivet Sans i José Carriba són els encarregats, aquesta tarda, de recopilar proves. L'uniforme els delata a mig fer. Però l'armilla els dona certa autoritat. “De vegades, per passar desapercebuts ens la traiem”, diu Carriba.

Si un pis és sospitós mai truquen al timbre. La seva tasca és més subtil. Carriba assenyala un pis a la plaça Tetuan. La imatge és delatadora. “Veus? Allà només hi pengen dues tovalloles i dos banyadors al balcó”, apunta Carriba. Fa una foto amb el mòbil. Sans, la més jove de l'equip, afegeix: “Un altre dels indicis és quan localitzes una bossa d'escombraries a la porta de l'escala. És una cosa que molt poca gent que no sigui turista fa”.

La Barceloneta

Les han vist de tots els colors i coneixen tots els barris. “Parlem amb veïns que són els qui acaben d'explicar-nos-ho tot. N'hi ha alguns que es posen a plorar perquè, per fi, algú els fa cas i d'altres que ens amenacen i ens fan fora”, explica la jove. “Hi ha barris on sembla que imperi la llei del silenci. A la Barceloneta molts veïns es neguen a ajudar o a indicar-nos quin pis és turístic i quin no”, relata la Ivet. Mai truquen a la porta del pis investigat però sap que molts amfitrions alerten els turistes i els aconsellen no obrir. “Els diuen que hi ha molts lladres que es fan passar per empleats municipals”, destaca. La ronda continua i els dos detectius, amb els mòbils a la mà, fan fotos i redacten petits informes que envien a l'Ajuntament. L'última xifra de pisos turístics que disposen és de 15.881, 6.275 sense llicència. La xifra, segons els detectius, podria desbordar-se a finals d'any.