_
_
_
_
_

Juan Goytisolo, un ‘mediador’ a Gallimard

En la història de l’edició i la difusió de les literatures d’Espanya i Amèrica a França, Juan Goytisolo mereix sense cap mena de dubte un capítol especial

Juan Goytsilo, fumant una cigarreta, el 1965.
Juan Goytsilo, fumant una cigarreta, el 1965.andré bonin

En la història de l’edició i la difusió de les literatures d’Espanya i Amèrica a França, Juan Goytisolo mereix sense cap mena de dubte un capítol especial. Encara que aquest aspecte de la seva tasca és encara poc conegut (una investigació en curs de la professora Bénédicte Vauthier ha d’aportar aviat noves dades), sabem que el paper que va exercir dins de la casa Gallimard, entre finals dels anys cinquanta i principis dels setanta, va ser en molts sentits decisiu. I és que no només va deixar empremta en la configuració del catàleg d’autors espanyols i catalans moderns de la prestigiosa casa parisenca, sinó que també va orientar encertadament, en aquell moment zenital del Boom, el procés de renovació del seu catàleg llatinoamericà.

Cal aclarir que Goytisolo no va tenir mai l’estatut professional d’editor, en la definició estricta del terme. Igual que altres escriptors i intel·lectuals que formaven part del cercle de l’editorial (com la seva companya de llavors, Monique Lange), ocupava en realitat un lloc més difús però no menys determinant: diguem que era, alhora, un conseller molt escoltat , un influent lector i, sobretot, un eficaç i incansable passeur les anades i vingudes del qual entre literatures i cultures diverses alimentaven contínuament les col·leccions. No en va, gràcies als seus bons oficis es van traduir i es van editar sota el segell de Gallimard molts més autors espanyols i catalans durant aquests anys que en tots els anteriors i posteriors. És el que mostra el catàleg de Du Monde Entier (la col·lecció internacional que portava Dionys Mascolo), on van apareixent, al llarg dels seixanta i setanta, figures com Ana María Matute, Max Aub, Carmen Martín Gaite, Joan Sales (Gloire incertaine va aparèixer el febrer de 1962), Juan García Hortelano, Luis Cernuda i Mercè Rodoreda (La place du Diamant va sortir el maig de 1971, i ara ja hi ha quatre títols més de l’escriptora a Gallimard), entre d’altres.

El cas de Cernuda mereix un comentari a part, ja que la seva obra poètica surt a la llum en una edició bilingüe, el 1967, amb un pròleg del mateix Goytisolo, que concep el volum com una peça clau d’una campanya per donar a conèixer el poeta i la seva poesia a França.

No cal subratllar el clar perfil polític i estètic d’aquest aggionarmento que dona un rostre més radical a la literatura espanyola i catalana dins el paisatge cultural francès d’aquella dècada. Les novel·les que Goytisolo publica en aquell temps amb Gallimard (Juego de manos, Duelo en el paraíso, Fiesta, La isla, Señas de identidad i Don Julián) també formen part d’aquest canvi d’imatge i avui caldria aprendre a llegir-les en la continuïtat del catàleg al qual s’incorporen llavors i que el seu autor, al mateix temps, contribueix a erigir.

Tampoc s’ha d’oblidar la seva participació destacada en l’edició d’un bon nombre d’autors llatinoamericans no només com a conseller i lector de Du Monde Entier, sinó també de la famosa Croix du Sud, la primera col·lecció internacional de literatures de l’Amèrica Llatina que dirigia, des de 1945, dins la casa Gallimard, Roger Caillois. Goytisolo col·labora assíduament amb ell i dona suport a la publicació, entre d’altres, de les obres del peruà José María Arguedas, el mexicà Juan José Arreola, l’argentí Murena i el llavors jove cubà Guillermo Cabrera Infante. Recordem que el llibre de contes d’aquest últim, Así en la paz como en la guerra, es tradueix el 1962 i que Goytisolo hi escriu un prefaci entusiasta per presentar davant el públic francès. Més tard, segons avança la dècada, adquireix un nou protagonisme en el procés de contractació d’altres joves escriptors, com Carlos Fuentes i Manuel Puig, i en la migració de diversos autors llatinoamericans de la col·lecció de Caillois cap a Du Monde Entier.

Com a assessor de Gallimard, Juan Goytisolo va ocupar a la França dels seixanta i setanta un lloc central dins de les xarxes intel·lectuals que administraven la circulació d’escriptors, obres i valoracions crítiques entre els dos costats dels Pirineus i les dues ribes de l’Atlàntic. Repeteixo que encara no sabem avaluar amb exactitud tota la importància de la seva tasca com a mediador editorial, però tant de bo que aquestes breus línies permetin albirar almenys que el nostre deute amb ell és immens.

Gustavo Guerrero és conseller editorial de Gallimard per a Espanya, Portugal i l’Amèrica Llatina. Director del Programa d’investigació i mediació editorial, difusió i traducció de la literatura llatinoamericana a França (MEDET LAT FRANCE) a la Universitat de París-Seine i a l’Escola Normal Superior.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_