_
_
_
_
_
Tribuna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las tribunas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Les urgències sanitàries: del col·lapse a les solucions a partir d’un bon diagnòstic

Demanem la constitució d’una comissió d’estudi i avaluació de la gestió de les urgències a la ciutat de Barcelona

Servei d'Urgències a l'Hospital de Bellvitge.
Servei d'Urgències a l'Hospital de Bellvitge. GIANLUCA BATTISTA

Davant la situació crònica i reaguditzada de saturació dels serveis d’urgències dels grans hospitals públics de Barcelona cal fer un bon diagnòstic de les causes i posar-hi tractament urgent.

A l’Ajuntament ens arriben les reclamacions i demandes de molts ciutadans que es queixen d’aquesta situació i és per això que hem reclamat al Servei Català de la Salut, a través del Consorci Sanitari de Barcelona del qual formem part, de participar en l’anàlisi, seguiment i abordatge d’aquesta situació.

Demanem la constitució d’una comissió d’estudi i avaluació de la gestió de les urgències a la ciutat de Barcelona: creiem imprescindible que el CSB generi un grup de treball amb el màxim nombre d’agents que puguin analitzar tots els elements que tenen impacte en la saturació de les urgències hospitalàries, per identificar àrees d’actuació i millora. Que es defineixi un protocol d’informació de situacions excepcionals de saturació de les urgències per notificar-ho a les diverses administracions, als actors del sistema sanitari i a la ciutadania. No pot ser que la principal font d’informació d’aquestes situacions siguin les notificacions espontànies dels mateixos professionals, pacients i activistes mitjançant les xarxes socials. Que s’estableixin uns indicadors consensuats de seguiment de les urgències a compartir entre tots els actors i professionals, d’accés públic per a la ciutadania, per permetre la disponibilitat de dades fiables sobre la situació d’afluència, temps d’espera i temps de permanència, entre altres. Que es realitzi una campanya d’informació per ajudar a difondre al màxim l’existència dels Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i la seva alta capacitat resolutiva.

Els diferents nivells d’atenció sanitària són vasos comunicants, si un no acaba de funcionar els altres se’n ressenten. El diagnòstic necessari ens ajudarà a determinar problemes d’estructura, d’organització o de gestió dels hospitals, a analitzar el potencial de l’hospitalització a domicili, a detectar si no s’alliberen suficients llits perquè falten recursos sociosanitaris per l’atenció als subaguts i postaguts, o perquè aquests no tenen la suficient rotació per la falta de recursos residencials i de dispositius de coordinació per l’atenció social i sanitària al domicili. En aquest sentit, si aconseguíssim equiparar els esforços que es dediquen a l’atenció sanitària i els que van a l’atenció domiciliària i a les cures posthospitalàries, i el seu reconeixement social i professional, segurament una bona cura dels pacients després de ser donats d’alta evitaria nous ingressos.

El diagnòstic també ens pot dir que molts pacients que arriben a urgències segurament no hi haurien arribat si haguessin pogut tenir un bon control en l’atenció primària. Ens cal dotar dels recursos i la resolució necessària als CAP i CUAPS de la ciutat perquè puguin fer una gestió més adient dels pacients crònics i de les urgències amb capacitat per activar recursos domiciliaris o derivar aquests directament a centres sociosanitaris, i disminuir així la pressió de les urgències als centres d’atenció especialitzada. Si el control mèdic i d’infermeria dels pacients ingressats en residències geriàtriques fos portat per l’atenció primària del seu territori (com un domicili més i amb més recursos) estalviaríem molts patiments i ingressos als hospitals. Garantiríem un maneig de la urgència en tots els àmbits assistencials i s’aportaria més valor a l’atenció rebuda pel ciutadà.

Els anys de retallades i ara l’insuficient creixement pressupostari, especialment en l’atenció primària, les polítiques centralitzades i la falta de consens en el diagnòstic i les solucions, no són els fonaments que necessita l’abordatge de les urgències a la nostra ciutat. Calen canvis urgents per reduir el patiment de tants pacients i famílies en el seu periple pel sistema sanitari. I cal també un canvi més profund, de valors i recursos, que doni a l’atenció a domicili i a les cures la importància que realment tenen en el sistema.

Laia Ortiz és tinent d'alcalde de Barcelona i Gemma Tarafa és comissionada de Sault.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_