El sorprenent cas de Vivian Maier, la mainadera fotògrafa

Les imatges de la novaiorquesa Vivian Maier, la mainadera fotògrafa, s'exposen a la galeria Colectania de Barcelona, que exhibeix 79 fotos i 9 pel·lícules d'aquesta dona, amb una obra que s'ha convertit en un fenomen viral. Maier cuidava els nens d'una família benestant i paral·lelament fotografiava i filmava la vida al seu voltant amb una mirada que s'ha comparat amb la dels grans artistes de la càmera. La seva obra va ser descoberta després de la seva mort, el 2009.

Quan va morir en una residència per a indigents a Chicago, Vivian Maier no es podia arribar a imaginar que en els anys següents es convertiria en un fenomen viral, capaç de moure masses disposades a fer llargues cues per accedir a les seves mostres. De ser una completa desconeguda, en cinc anys Vivian Maier (Nova York, 1926-Chicago, 2009), fotògrafa amateur i mainadera de professió, ha passat a estar a l'altura dels millors. La comparen amb Diane Arbus i Lee Friedlander i malgrat les altes cotitzacions, les còpies modernes de les seves obres es venen a tal ritme que moltes ja estan esgotades.

Ara el fenomen arriba a Espanya, a través de la Fundació Foto Colectania de Barcelona, que exhibeix 79 fotos i 9 pel·lícules reunides a la mostra Vivian Maier. In her own hands, oberta fins al 10 de setembre. "Bona part del material no només és inèdit sinó que s'ha revelat per primera vegada, ni tan sols la mateixa Maier l'havia vist. Era una mainadera i malgrat que a la casa on va servir 17 anys havia muntat una cambra fosca al bany, les seves possibilitats econòmiques eren reduïdes, de manera que només hi ha 5.000 fotografies revelades dels 120.000 negatius que componen el seu arxiu", indica Anne Morin, comissària de l'exposició, que continuarà cap a Itàlia i Canadà.

"He fotografiat els moments de la vostra eternitat perquè no es perdessin", escriu Maier als nens ja crescuts de la família Ginsburg. Però només el destí, segons el parer de l'historiador John Maloof, va salvar aquests moments de l'oblit per lliurar-los a la història de l'art. "Era gran i sense recursos, hauria pogut destruir el seu arxiu, però el va guardar en un magatzem i quan ja no va poder pagar-lo les seves pertinences es van vendre en una subhasta", explica Pepe Font de Mora, director de Colectania. Així va ser com el 2007 Maloof, que buscava fotos d'època per al seu llibre sobre Chicago, va comprar per 380 dòlars la caixa de negatius, que avui es considera una de les col·leccions de street photography més importants del segle XX. "Maloof no la va aprofitar de seguida i al cap de dos anys va començar a penjar alguna foto a Internet i a vendre peces individuals a eBay, fins que el fotògraf i cineasta Allan Sekula les va veure i el va avisar que estava a punt d'escampar un patrimoni", continua Morin.

Com tots els grans fotògrafs, Maier tenia una mirada especial, capaç de posar en valor imatges banals i personatges quotidians. Els panorames urbans de Nova York i Chicago s'alternen a les imatges dels seus nens i de la vida diària que captura amb la seva Rolleiflex. Com que pertany al silenciós i anònim exèrcit de servents, la seva presència invisible li permet franquejar el perímetre de cortesia per captar primeríssims plans de senyores burgeses i cèlebres actors, com Kirk Douglas o Audrey Hepburn. Hi ha molts autoretrats de la seva imatge en miralls i vitrines, que sovint utilitza conscientment per fer atrevits jocs d'ombres i reflexos. Se la veu molt més alta i forta de la mitjana amb una mirada atenta i penetrant, el somriure esquiu i el cos ocult darrere d'estrictes uniformes i abrics amorfs. "Era una dona atrevida i peculiar. Quan va rebre una petita herència, va agafar-se un any sabàtic i s’ho va gastar tot en un viatge al voltant del món. Va tenir una vida molt dura. Els seus pares es van divorciar quan era petita i mai va tenir l'oportunitat de formar una família i tenir els seus propis fills. La fotografia era la seva manera de relacionar-se amb els altres, però mai va intentar donar a conèixer la seva obra i ningú, ni les persones del seu entorn, van conèixer el seu talent", apunta Morin, mentre recorda que era molt culta i coneixia els grans fotògrafs de la seva època, cosa que no li va evitar acabar en la pobresa més absoluta.

Filla d'una família d'emigrants, malgrat ser autodidacta, Maier va desenvolupar molt ràpidament el seu vocabulari. Abans de disparar amb la Rolleiflex o la Leica, que feia servir per a les fotos en color, sovint utilitzava les càmeres Súper 8 i 16 mm per gravar una escena fins a identificar una determinada imatge. "Les seves pel·lícules ens ensenyen com es desplaçava la seva mirada", conclou Morin.

Plets i conspiracions

El salt a la fama de Vivian Maier va ser tan sobtat que va originar tota mena d'especulacions. Va haver-hi fins i tot una teoria de la conspiració, segons la qual no havia existit mai i era fruit d'una hàbil operació de màrqueting. El que sí que existeix és un plet contra John Maloof, únic propietari d'un patrimoni de 120.000 negatius, que impresos aconsegueixen cotitzacions entre els 2.500 i els 5.000 dòlars per a cadascun dels 14 exemplars de les edicions modernes. Després hi ha les còpies vintage, que pugen molt més.

El plet ha estat interposat per l'advocat i exfotògraf David C. Deal, que hauria identificat un parent de Maier més directe del que va trobar i amb el qual es va posar d’acord Maloof. A causa de les complicacions de les lleis federals nord-americanes sobre els drets d'autor, la qüestió segueix allargant-se des de finals del 2014, sense que Maloof i els altres col·leccionistes i galeristes, com la Bulger Gallery de Toronto, hagin vist resolta la seva situació. En una entrevista a The New York Times, Maloof va assegurar que s'havia ocupat del llegat de Maier d'una manera èticament correcta i que havia començat a tenir guanys només uns quants anys després d'haver gastat molts diners per promoure la seva obra i preservar la seva memòria. En els últims dos anys s'han organitzat unes 25 exposicions de Maier.