Absolts tres condemnats de Can Vies per una identificació “confusa”

Manuel B., Gonzalo C. i Laura G. van ser condemnats a tres anys i mig de presó per haver llançat ampolles de vidre als Mossos d'Esquadra durant els incidents després del desallotjament de Can Vies, el centre social okupa de Sants. Ara, més d'un any després d'aquests disturbis, l'Audiència de Barcelona els ha absolt. El tribunal considera que no hi ha prou proves del fet que cometessin el delicte. La policia autonòmica, recull la sentència, va fer una identificació dels acusats “confusa, imprecisa i incompleta”.

L'Audiència de Barcelona ha canviat de dalt a baix el relat dels fets que va donar per bo el jutge que, inicialment, va condemnar els tres joves. Manuel B., mexicà de 23 anys, Gonzalo C., també mexicà de 22, i Laura G., espanyola de 21, van ser sentenciats a tres anys de presó –per atemptat a l'autoritat “amb utilització d'instruments perillosos” – i a sis mesos més per desordres públics. Per bé que no tenien antecedents, la pena superava el llindar dels dos anys i implicava, en principi, que ingressessin a la presó.

Els fets jutjats van passar la nit del 28 de maig de 2014, l'endemà del polèmic desallotjament de Can Vies. Centenars de persones van desfilar per Sants per protestar per la mesura. Com en les nits anteriors i posteriors, es van produir greus disturbis al barri: atacs a aparadors, danys al mobiliari urbà, llançament de pedres als antidisturbis dels Mossos...

Cinc agents de paisà van observar com, des del terrat d'un edifici de set plantes al carrer de Sants, tres persones llançaven ampolles de vidre buides contra el cordó policial. Almenys una d'elles va impactar contra el sostre d'una furgoneta. Quan van cessar els llançaments, tres dels mossos sense uniforme van entrar a l'edifici i van detenir els tres joves. A Gonzalo C. li van trobar una motxilla de color vermell amb vuit ampolles de cervesa i tequila buides. Va dir que era seva.

Els trets físics i de vestimenta aportats pels Mossos, diu el tribunal, són “absolutament vagues, imprecisos i genèrics”

Tant als atestats com al judici, els policies van afirmar que no tenien cap dubte que van ser ells els que van llançar les ampolles: els trets físics i la roba que van observar a la terrassa coincidien amb detall amb les que van apreciar en els joves detinguts. La Secció Setena de l'Audiència de Barcelona, no obstant això, posa en dubte la versió policial. Els agents de paisà, narra la sentència absolutòria, no van poder identificar clarament els autors perquè van tenir poc temps per fer-ho, perquè els van veure “des d'una distància rellevant” i perquè era “nit entrada”: la “lluminositat” a aquelles hores, i el fet que estiguessin en una terrassa, “no afavoreixen una efectiva i adequada observació”, precisen els jutges. Al judici, un dels agents va assegurar que va fer servir el zoom de la càmera del seu mòbil per apreciar millor els trets físics. El tribunal també tira per terra la tesi perquè “no consta el model utilitzat o quin augment era capaç de proporcionar la càmera”.

Els trets físics i de vestimenta aportats pels Mossos, segueix el tribunal, són “absolutament vagues, imprecisos i genèrics”, per la qual cosa no permeten “una efectiva individualització amb el rigor exigit per a la prova de càrrec en el judici”. La policia va descriure així els tres joves: “Home jove que vesteix amb dessuadora fosca amb línies blanques a les mànigues i caputxa”; “home jove amb dessuadora negra i cabell curt”, i “dona jove amb cabell ondulat i ulleres que vesteix amb roba fosca”.

Els jutges retreuen als Mossos que no recollissin “fotografies de la roba que portaven” quan van ser detinguts i insisteixen que “ningú va veure el rostre de les persones que eren” al terrat. La sentència tampoc considera un indici de culpabilitat que els acusats “assumissin la seva detenció amb tranquil·litat”, com van relatar els Mossos. Ni, tampoc el fet que entre el moment dels llançaments i el de la detenció ningú abandonés el domicili perquè dos dels agents van continuar observant. La sentència lamenta, a més, que durant la investigació no es fessin més proves per aclarir els fets; per exemple, analitzar les ampolles trobades a la motxilla de Gonzalo C.

Andrés G. Berrio, advocat defensor en aquesta causa, es felicita per la sentència perquè “no dóna presumpció de veracitat al testimoni dels Mossos”. El lletrat creu que no es pot condemnar algú “només amb el relat de la policia, sobretot quan és contradictori i quan es podrien haver practicat altres proves”.