_
_
_
_
_

Una latrina de hienes prova que fa un milió d’anys l’home era llest

Els humans eren capaços de treballar en equip per caçar més i millors preses

Marc Rovira
Vèrtebres d'un hipopòtam al jaciment de la Boella.
Vèrtebres d'un hipopòtam al jaciment de la Boella.josep lluís sellart

L'economia col·laborativa ja existia fa un milió d'anys. Homes i dones eren capaços de treballar en equip per caçar més i millors preses, alimentar-se més nutritivament i poder defensar-se amb solvència de les feres que aguaitaven fora de la cova. Així ho conclouen els arqueòlegs que treballen al barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès).

Quan estan a punt de tancar la campanya d'excavacions en aquest jaciment que es troba molt a prop de Tarragona, els tècnics de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes) han esbrinat que fa un milió d'anys l'home vivia en grups socials organitzats i era prou llest per saber que col·laborant aconseguia més recursos.

El punt de partida de la teoria elaborada pels investigadors de l'Iphes és una latrina. No es tracta d'un dipòsit qualsevol sinó d'una latrina plena d'excrements fossilitzats de hiena. Al barranc de la Boella s'hi ha trobat una concentració de restes d'aquestes característiques molt poc freqüents al Pleistocè. Com segueixen fent les feres salvatges, les hienes delimitaven amb les seves deposicions com era el seu territori. "Aquests animals generen acumulacions d'excrements com a marcatge territorial. Era una manera d'avisar les altres espècies", indica Paloma Saladié, codirectora de l'excavació.

El cas és que amb les latrines de les hienes s'han trobat també restes del que seria una espècie d'arsenal. Els arqueòlegs el denominen "una important col·lecció d'indústria lítica" i desglossen estelles, còdols i matèria primera que servia per elaborar les eines de pedra. "Són una cinquantena de peces molt ben conservades, fetes en sílex", indica Saladié. L'associació de copròlits (excrements) i indústria lítica indica que el lloc on es fan les excavacions era part d'un entorn de recursos abundants perquè hi convivien dos dels depredadors més grans del Pleistocè: els homínids i les hienes.

La capacitat cognitiva d'aquells homínids de fa un milió d'anys queda provada pel fet que sabessin adaptar-se a un mitjà freqüentat també per animals salvatges. "Estaven en competició directa amb aquests grans carnívors", indica Paloma Saladié. Els arqueòlegs no dubten que aquells humans "tenien un gran control del territori i del seu entorn". I no només per les hienes, com s'ha descobert ara. El mateix equip ja ha constatat recentment que aquells antics humans s'organitzaven per coexistir amb grans depredadors, com jaguars, lleons i tigres.

Antonio Pineda, arqueòleg i membre de l'equip que excava al barranc de la Boella, està elaborant un article científic en el qual insisteix en aquesta coexistència dels homínids amb altres grans carronyers.

"La capacitat per organitzar-se els va donar la clau de l'èxit de la seva evolució", sentencia Paloma Saladié. "Eren grups humans amb una capacitat cognitiva molt superior a la que pensàvem".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_