_
_
_
_
_

‘Acorar’: el gran què exòtic

Toni Gomila torna a Barcelona amb el seu diàleg teatral sobre la mort del porc a Mallorca

L'ofici de matances –i els funerals– són el darrer gran esdeveniment coral, tribal, dels mallorquins. "La mort desperta l'ànima i la consciència", diu Toni Gomila, l'actor que fa tres anys que redola per petits escenaris amb un porc imaginari al costat. Explica tot sol a l'escenari el gran què, els rars mallorquins d'ara amb l'excusa de la mort a les matances.

Es diu Acorar (verb arcaic que diu del fet de la mort, el clavar l'acer fins al cor). És un fenomen teatral de Mallorca, un monòleg amb 30.000 espectadors. Aquest 25 de febrer retorna a la Seca a l'Espai Brossa, a Barcelona per tercer cop. Sorprèn amb curiositat entre els catalans. És un fet teatral i un espectacle antropològic.

Gomila fa veure el porc que mai no surt, declama i no embafa, té moments que recorden Rubianes i d'altres grans xamans de solituds, sacerdots. Desplega el gest i fa esclatar la llengua vella en els seus tons, els fets i les situacions d'una illa mig rural, a redols, encara. És un joc de fina ironia i la filosofia de butxaca sobre "lo nostro", l'etnocentrisme conservador illenc, la paròdia folklòrica autoctonista. Els mallorquins riuen, es veuen al mirall i els externs també, pel mateix, reconeixen i descobreixen els exòtics.

La peça teatral, que ha escrit i ha interpretat sempre Toni Gomila, recala novament a Barcelona, després de recollir més d'una desena de premis i haver atret més de 30.000 espectadors. El muntatge és de Rafel Duran, que feu teatre de Llorenç Villalonga i Salvador Galmés, dues plomes del català selecte mallorquí.

Acorar és premi Crítica Serra d'Or, sobre millors obres escrites en català, va ser nominada als premis Max en la categoria d'Espectacle Revelació i és menció especial dels Premis Ciutat de Barcelona que atorga l'Ajuntament.

Les matances a les Illes, encara, tenen un protagonista. Un porc gras que gruny i bufa, gegant, i amb plecs de greix. Uns homes estiren amb força de les cordes que li atrapen el morro i dues cames. Comença tot en un caramull de veus i fogueres. Una mà acora la bèstia, li clava amb enginy el ferro on hi ha mort. L'animal encara brama, es dessagna a brolls i la seva veu s'ofega. Moltes mans oficiaran la carn del porc i la matança serà un festival gastronòmic i un treball artesà de recull d'embotits.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_