El haiku anostrat
Aquesta estrofa japonesa ja ha passat a engruixir la nostra mètrica d’art major
Aquesta estrofa japonesa ja ha passat a engruixir la nostra mètrica d’art major
Sempre he volgut enganyar les intel·ligències artificials i per això he estat rumiant com ho faria per obligar la intervenció humana en un procés de digitalització
La lectura de Déu com a “suprem residu” pot arribar a semblar una provocació sacrílega o, just al contrari, una consagració de l’esperit cristià que nia entre els desheretats
Herbert i Zagajewski eren col·legues que feien “conjurs” inútils al parer del poeta polonès
A 'Des de quin on?', Víctor Sunyol ens proposa versos brevíssims, retallats, columnes on un signe de puntuació es mereix tota una línia
El poema, com que no és un mer missatge, sinó tot un artefacte, transcendeix qualsevol pronom que se li imposi
Hi ha llengües de sonoritats properes i de grups lingüístics relativament allunyats que donen molt de joc a l’hora de fer transcripcions
Cada nit, hi havia tirotejos. Rondaven pels carrers patrulles de l’exèrcit federal i falses patrulles de paramilitars
Entrar en un codi més vell que el nar a peu amb peces noves de trinca
És admirable comptar ara mateix amb dues exclusives internacionals de primer ordre com són la publicació dels 'Poemes de Calvus' i 'Tot Abulcàssim'
Hi ha una forma de conserva ben peculiar, el bany en mel. Diuen que així es van conservar les restes mortals d’Alexandre el Gran
Els nostres confinaments de pantalla ens poden fer viure confusos i alterats per milers de conjectures
El Maus Hábitos, encara avui, és un local de referència a Porto, una barreja de galeria d’art, sala de concerts, bar de nit i restaurant interessant, i està preparat per acollir moltes i diverses funcions
Una de les meves mancances preferides són les estrofes absents de 'l’Eugeni Oneguin', una meravellosa novel·la en vers de Puixkin
Des de la infantilitat de sentir la seguretat d’una força que es podia personificar en alguna mena de presència propera, vaig confiar en l’existència d’uns éssers espirituals, que hi eren per fer-nos feliços i guardar-nos en els camins
Proposo d’apostar pel bàndol on l’alegria i la pau es facin més trobadisses i on l’ètica s’entengui com una interioritat
Una de les parts essencials del seu “museu sonor” està dedicada als discos de discursos i conferències
Podem fer que les coses perdin el caràcter pràctic i mantinguin, només, la referència a una obertura del món
Les poètiques del cos són naturalistes, sensualistes, tracen la confusió amb què se superposen vivències, idees i sentiments
Vivim condicionats per seqüències d’instruccions que intenten descobrir la nostra coherència, els nostres gustos, els nostres parers...
La semàntica de les flexions es dispara: “El vol” no se sap si és en avió o en exigència i “la veu”, si és audible o bé visible
En el modernisme, l’excentricitat va ser la manera de manifestar la raresa del poeta.
La sonoritat de l’obra neix de l’amplificació de tota mena de vibracions provocades als objectes
Hi ha molta literatura al voltant del sentit d’aquest sintagma perquè les referències que se’n tenen apunten cap a llocs totalment divergents
En la reedició del llibre 'Ecce homo' d’Agustí Bartra, tinc dubtes al voltant d’una frase del pròleg que estableix el primer clímax sexual a la poesia catalana el 1968. Però podríem remuntar-nos al segle XVII i als versos del Rector de Vallfogona
Segons Foucault, la psicagogia és la “transmissió d’una veritat que no té per funció dotar el subjecte d’actituds, capacitats o sabers, sinó de modificar-ne la manera de ser”