Ramon Gener, Premi Ramon Llull amb ‘Història d’un piano’
El 6 de març arriba a llibreries la primera novel·la del músic, que defineix com “la biografia d’un instrument”
Ramon Gener és músic, però el coneixem sobretot per la seva tasca de divulgació en programes com Òpera en texans, This is Art o Això no és una cançó. Ja havia publicat diversos llibres de no-ficció -Si Beethoven pogués escoltar-me (2013), L’amor et farà immortal (2016) i Beethoven, un músic sobre un mar de núvols (2020)-, però ara debuta en narrativa amb Història d’un piano, que ha rebut el 44è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. L’obra guanyadora del premi, dotat amb 60.000 euros, s’ha triat entre 51 originals presentats. El jurat ha estat format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales, i la novel·la arribarà a llibreries el dia 6 de març de la mà de Columna en català i Destino en castellà.
Història d’un piano parteix del vincle de Gener amb el seu instrument. “Tinc un ritual: cada matí, quan m’aixeco, el primer que faig és obrir el piano. Un dia em vaig adonar que l’objecte demanava que algú expliqués la seva història”. La novel·la és, doncs, “la biografia d’un instrument”. Gener va comprar un piano Grotrian-Steinweg fet malbé a Barcelona i el va restaurar. Durant el procés, va descobrir dues coses: d’una banda, el número de sèrie que li va permetre saber que l’instrument havia estat construït l’any 1917 a Brunsvic (Alemanya); de l’altra, un secret que diu que vol conservar per als lectors de la novel·la. El cas és que aquestes descobertes el van dur a resseguir la història del piano: “Un piano és una màquina del temps, un objecte per recordar els que ja no hi són, per redimir-nos i per entendre perquè som com som i perquè la música pot salvar-nos a tots”.
La voluntat de perseguir la història de l’instrument va dur Gener a Alemanya, França, Anglaterra, Polònia i, finalment, de tornada a Barcelona: “a partir de l’objecte, descobrim la història d’Europa del segle XX”, afirma, “no és ben bé un llibre autobiogràfic, jo soc un més de tots els personatges que envolten l’instrument durant més de cent anys”. Explica l’autor que, durant el procés d’escriptura, ha recollit dades reals, que després ha cosit amb ficció. I Casajuana, membre del jurat, afirma que la veracitat dels fets no disminueix la “sensació d’estar llegint una novel·la”. Per altra banda, Quintana ha afirmat que “no és una novel·la amb alts i baixos, és un llibre amb un to molt elevat, tant en emoció com en estil”. Ramon Gener admet que l’escriptura de ficció li ha suposat més dificultat que els llibres anteriors: “un assaig és com un llac, mentre que una novel·la és com l’oceà, mai saps on aniràs a parar”.
