Com saciar la set a l’agost... a Barcelona

Si vivim al país amb més bars del món és perquè són els locals més visitats (i més quan estem de vacances). Un dels millors plaers d’aquests dies lliures és asseure’s en una terrassa o reclinar-se en una barra sense mirar el rellotge. Pot ser una oportunitat per descobrir espais nous i, per això, EL PAÍS recomana una ruta perfecta: de Gràcia al Poblesec.

Començar amb les canyes del Pietro. Qualsevol que hagi passat algun dia pel carrer Torrijos (on hi ha l’antic Mercat de l’Abaceria) deu haver observat un fenomen estrany: un petit bar de pocs metres quadrats que, sigui dimecres o dissabte, és ple fins dalt. Grups d’amics hi queden, encara que no hi hagi ni lloc per recolzar la cervesa. Es tracta del bar Pietro (travessera de Gràcia, 197) i la clau del seu èxit és, sobretot, la simpatia i la paciència del personal, que sempre serveix la canya amb un somriure. Una altra cosa bona és que un pot sortir amb la panxa plena sense haver de buidar la cartera: cal tastar les braves o les truites.

Jazz i còctels a Casa Figari. Continuem a Gràcia, i només a uns carrers més amunt. Casa Figari (Torrent de l’Olla 141) és un local perfecte per pujar el nivell de les copes: amb jazz en directe, es poden tastar vins i cerveses naturals, encara que el millor són els còctels d’autor. N’hi ha un anomenat Pichón que porta tequila, mescal, aranja, llima i soda. El seu clàssic és el Negroni, i també fan sangria de vi blanc tèrbol. Però el millor és no mirar la carta i deixar que sigui el personal qui esculli en funció dels gustos de cadascú. I tot en un local on es comença assegut a prop de l’entrada i s’acaba al costat del DJ tancant el bar (obren de dimarts a dissabte).

Chamako: Tacos, nachos i beures al Poble-sec. No és ni restaurant ni cocteleria ni bar musical, perquè ho és tot alhora. La característica principal d’aquest local és la seva decoració canalla, present en tots els racons: de la terrassa (coberta) a la il·luminació vermella dels lavabos, passant per l’estilisme del personal. Però ho acabes d’entendre tot quan t’acostes a la seva barra instagramejable, on es llegeix “Entre borratxos i diables”. La carta de Chamako (Margarit, 18) és una fusió de cuina mexicana i japonesa que es divideix entre plats freds (tiradito nikkei de salmó o ceviche amb llet de tigre) i calents (gyozes jalisco, baos, tacos o truites). Però cal no oblidar els enormes nachos, que cadascú es condimenta al gust i que només es poden acabar compartint-los entre molts. Gràcies a això, un pot gaudir dels seus espectaculars beures sense emborratxarse en l’intent: més enllà de les michelades o les margarites, es poden tastar còctels amb noms com “No hi ha demà” o “Confusió” i que s’elaboren amb sis ingredients com a mínim.

Comprar els vinils que ens fan ballar a Salvadiscos. A la plaça de Santa Madrona del Poble-sec (molt a prop de l’avinguda Paral·lel), s’ubica una associació cultural que permet escoltar, ballar i endur-se a casa el format musical més longeu i que ara torna a estar de moda. Salvadiscos és un club d’amants del vinil que obre de dimecres a dissabte fins a la matinada i que l’únic que demana és una col·laboració de 10 euros anuals per ser-ne membre. Això permet comprar centenars de vinils a bon preu que un prèviament ha rebuscat entre les caixes. O prendre alguna cosa mentre es gaudeix de sessions de DJ autèntiques (amb plats i agulles de tota la vida).