_
_
_
_
_
la crònica
Crónica
Texto informativo con interpretación

Barcelonins de turisme a Barcelona

Trobar una habitació d’hotel per menys de 100 euros al centre de la ciutat en ple juliol, una tasca difícil, molt difícil

Ana Pantaleoni
Turismo Barcelona
Afegit en un edifici de Barcelona, al passeig de Gràcia amb Aragó.Carles Ribas

A molta gent li costa dormir en un llit que no és el propi. Com més gran et fas, pitjor, com gairebé tot. És l’anomenat efecte de la primera nit. Llegeixo a internet: els investigadors han descobert que la primera nit que dormim en un lloc nou, per exemple una habitació d’hotel, l’hemisferi esquerre del cervell està més despert per vigilar. I si a sobre no hi ha lavabo a l’habitació, l’hemisferi ho tindrà encara més difícil.

Li tocarà treballar a l’hemisferi esquerre. La mudança obliga la parella a dormir en un hotel a la ciutat: el pis vell ja és d’algú altre, el nou està en obres. Només serà una nit: fins i tot pot ser divertit dormir en un establiment a la teva pròpia ciutat. Ser turista al lloc on vius. L’home delega en la dona l’elecció de l’hotel. Ja és estrany. Ah, no, que sempre s’ocupa de totes les gestions. És cert que quan monopolitzes les gestions atrofies la funció del qui no ho fa, i llavors mai més no serveix per a res. Una part de culpa sí que tens, això és ben cert.

Preocupada per les despeses, la part contractant primer fa el càlcul de quant pot abonar, tenint en compte que és un pagament evitable: són diversos els amics que han ofert llit. Abans de connectar-se, pensa. Algú li va parlar de l’esmorzar meravellós que serveixen a l’hotel Arts, de la preciosa terrassa per sopar de l’hotel Casa Fuster, dels llits supercòmodes del Mandarin.

Obre Booking i, mentre parla amb la filla adolescent, respon a un whatsapp de la feina i cou uns macarrons blancs eixuts que decorarà amb tomàquet Solís, troba una opció. Resolt. Somriu feliç i confiada. 90 euros per una habitació en un hotel de l’Eixample. Digue-li hotel, digue-li X. Habitació doble (la simple seria un passadís en comparació) amb esmorzar. Què més es pot demanar? Es pot demanar un lavabo: al presumpte hotel hi ha 10 habitacions, nou de les quals tenen lavabo. Quina mala sort: la contractada no en té. Però això no ho sabran fins a arribar a l’establiment.

Cal tenir en compte que és temporada alta a la ciutat. Quan és temporada baixa? L’estiu del 2022 es va tancar amb xifres rècord. Es van pagar 190 euros per habitació de mitjana (18 euros més que el 2019). Malgrat que al juliol aquesta quantitat es va enfilar als 177 euros (21 euros més). I malgrat que a l’agost es van assolir els 181 (37 més). Mira que és il·lusa, ella, pensar que seria capaç de trobar alguna cosa una mica més barata que la resta dels mortals. A posteriori sabrà que el preu mitjà d’una habitació en un hotel a la capital catalana puja a 170 euros, l’acumulat del gener al juny del 2023. Solen tenir lavabo.

Però continuem. Quina meravella! Nit d’hotel sense fills a Barcelona, pensa la parella. Arriben al número indicat, al carrer Bruc. Diumenge de juliol. Tarda abrusadora. No hi ha cap hotel enlloc. Ella va reservar ràpid, sense mirar. A la porteria, el timbre del bed and breakfast, batejat amb nom de pila americà i ubicat a la primera planta. Això no és un hotel, pensa ella per dins. La parella puja les escales entre rialles nervioses. No tornen els diners, no hi ha l’opció de marxar sense sentir-se malgastador.

Obre una senyora prou amable. Això no és un hotel. És un pis. Gran, d’una finca règia de l’Eixample. Però un pis. La senyora s’acomiada. A la nit no hi ha personal. Pots trucar a un número si et passa alguna cosa. Per exemple, si no sabeu tornar del lavabo, situat en un passadís, fins a l’habitació. “Com que els altres tenen lavabo, en principi no van al del passadís”, comenta empàtica la senyora, que ja està recollint per anar-se’n, abans de cobrar la taxa turística.

Un dia qualsevol a Barcelona hi ha uns 171.000 turistes allotjats a la ciutat. La meitat en hotels (80.451), seguits dels qui pernocten en pisos turístics (44.532), cases particulars (25.877) i albergs (11.103).

Mirades creuades. Tots els retrets recauen en ella. Va reservar tan de pressa que ni va fer atenció al tema del bany. No va pensar que podria ser un problema. Però hi ha una part positiva. El got mig ple. Els llençols són nets. El llit és còmode. L’aire condicionat funciona. Al client se li recomanaria no obrir la finestra, per no veure aquest pati interior que podria albergar cossos de víctimes del Carnisser de Rostov.

La nit transcorre gèlida: l’aire funciona, malgrat que de tant en tant rugeix uns segons com un lleó afònic. Al matí, de puntetes pel passadís, dutxa fugaç. L’esmorzar està servit: hi ha Nesquik, ous durs i brioixeria industrial. Així que la parella fuig d’amagat: ja van cobrar en entrar, tot legal. La responsable ha tornat. Mira amb censura els que fugen sense estalviar-se una última recomanació: “La pròxima vegada mirin bé a la web per saber si hi ha lavabo a l’habitació”. Gràcies.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ana Pantaleoni
Redactora jefa de EL PAÍS en Barcelona y responsable de la edición en catalán del diario. Ha escrito sobre salud, gastronomía, moda y tecnología y trabajó durante una década en el suplemento tecnológico Ciberpaís. Licenciada en Humanidades, máster de EL PAÍS, PDD en la escuela de negocios Iese y profesora de periodismo en la Pompeu Fabra.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_