'Dogville', del cinema al teatre
DOGVILLE
Teatre Romea
Carrer Hospital, 51. Barcelona
De l'11 al 16 d'octubre
Una proposta del tot atractiva i suggeridora al nou Teatre Romea —la nova etapa, vaja— sota la direcció de Julio Manrique. Arriba dimarts (21 h), acreditat amb un flamant Premio Max 2011 al millor espectacle revelació de la passada temporada Dogville, la versió teatral de la cèlebre pel·lícula homònima de Lars von Trier.
L'espectacle, en castellà, és una producció de Rayuela amb Azar Teatro estrenada el 2010 al festival internacional de les arts de Castella i Lleó (Facyl), que dirigeix Calixto Bieito des del 2010 (d'aquí la connexió amb el Romea, en el qual Bieito ha passat el testimoni a Manrique).
La versió teatral que arriba al Romea va guanyar el Max 2011 a l'espectacle revelació
La pel·lícula (2003), com deuen recordar, es desenvolupa en un poble dels EUA durant la Depressió, el Dogville del títol, on va a parar una dona de caràcter bondadós però perseguida per la justícia, Grace, interpretada per ni més ni menys que Nicole Kidman a la gran pantalla. En aquest poble hi coneix un jove escriptor fracassat amb aspiracions de filòsof, Tom (Paul Bettany), que proposava als habitants de Dogville amagar a Grace, amb l'oportunitat de fer que se'n vagi al cap de dues setmanes si a algú no li semblava bé la situació.
L'obra teatral, a partir de la versió per a escena de Christian Lollike, segueix la trama original recreant l'ambient miner de Dogville però inspirat en zones castellanes com les del nord de Palència i Lleó, on la mineria va centrar durant anys la vida dels seus habitants i que ara ha anat entrant en decadència mentre es tanquen els pous. En l'adaptació es mantenen, però, algunes de les referències nord-americanes de la pel·lícula.
Segons la directora de l'obra, Nina Reglero, la seva visió de Dogville retrata la por que amara una societat. L'acció transcorre als vestuaris de la mina. La música té un paper important en la producció i es basa en el blues i el gospel.
El personatge de Grace l'interpreta en el muntatge castellà Marta Ruiz de Viñaspre, que considera que Dogville explica una història cruel i ofereix una investigació que dissecciona la raça humana i els seus comportaments, i com algú pot tornar-se inhumà. L'actriu recalca que el seu treball no té res a veure amb el de Nicole Kidman.
Paral·lelament a l'estrena i en una iniciativa que es repetirà aquesta temporada en què hi ha més produccions teatrals amb referències cinematogràfiques, s'ha organitzat dilluns una projecció del Dogville de Trier a la Filmoteca de Catalunya (19.30 h) seguida d'un col·loqui en el qual participaran la directora del muntatge i l'actriu protagonista.
