_
_
_
_
_

La bombolla immobiliària en fotos

L’exposició Ruïnes modernes mostra la desolació d’algunes de obres abandonades

En el mite grec, l’arquitecte Dèdal i el seu fill Ícar aconsegueixen fugir del laberint amb l’ajuda de les seves ales artesanes. Però empès per somnis de grandesa, Ícar vol atènyer el sol i acaba al mar amb les ales foses per la calor. La crisi d’Espanya recorda la llegenda: l’ambició ha transformat el creixement econòmic en especulació. El país s’ha precipitat com Ícar, tot i que les petjades del fracàs no han desaparegut entre les aigües, sinó que segueixen repartides per tot Espanya: l’esclat de la bombolla immobiliària ha deixat centenars de complexos turístics, urbanitzacions o enclavaments d’oci inacabats i abandonats.

L’exposició Ruïnes modernes. Una topografia del lucre exhibeix una part de la investigació, començada el 2010 i recopilada en el llibre homònim editat per Àmbit, de l’arquitecta Julia Schulz-Dornburg: la selecció de 22 fotos, reunides a la seu del FAD, mostra la desolació d’algunes de les obres que es van construir abans que la bombolla rebentés. I que ara continuen allà, degradant el territori.

“Tots vivien en una fantasia sense sentit: es van incentivar projectes espectaculars i absurds a prop de pobles amb poques persones”, denuncia Schulz-Dornburg. N’és un exemple la urbanització Costa Miño Golf al petit municipi de Miño (la Corunya), que compta amb 5.760 habitants: la nova estructura, submergida en la naturalesa salvatge de Galícia, preveia atraure 5.120 habitants més. Del projecte només queda un horror contemporani de malbaratament de ciment i maons, cases fantasma i cables a l’aire.

RUÏNES MODERNES

UNA TOPOGRAFIA DEL LUCRE

FAD, fins al trasllat al DHUB

Totes les fotos exposades tenen dos punts en comú: les construccions mai no van ser inaugurades i totes estan en zones d’entorn natural. Sota les fotos, l’autora ha introduït “la data de naixement i de mort de les obres —gairebé totes entre el 2000 i el 2009—, i l’eslògan amb què es promocionaven al públic”. En el cas de Miño, Una urbanització per gaudir de la qualitat de vida. Però hi ha lemes que manifesten encara més la contradicció entre la realitat física de les instal·lacions abandonades i la il·lusió amb la qual se li havia donat peu: “En el seu afany per aconseguir el major benestar per als seus clients, ha construït habitatges per obtenir un petit paradís per a vostè i la seva família”. Amb aquesta frase el municipi de 2.226 habitants de Campos del Río (Múrcia) volia atraure 10.292 habitants en la seva Trampolín Hills Golf Resort. I així a Tarragona, Almeria, Sòria...

“Els nostres paisatges ja s’han transformat per generacions”, lamenta Schulz-Dornburg, que també exposa 24 fotos zenitals de les ruïnes modernes: “Aquesta forma visual demostra, sense necessitat de paraules, que no hi ha cap connexió entre els projectes i l’entorn natural. No van fer cas ni a la cultura, ni als hàbits dels veïns de la zona”. L’autora reivindica la necessitat que “es discuteixin les relíquies i es busquin noves fórmules per rescatar-les o evitar que es tornin a fer”.

L’exposició, que es va inaugurar dins de la setena edició d’Arquinset, es podrà veure a la seu del FAD fins que es traslladi a la seva nova seu al DHUB, a la plaça els Glòries.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_