_
_
_
_
_
L'ESCRITA
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Perversions

Si l’autoconeixement és una ficció, un mercadeig de pensaments, com pretenem oferir la nostra millor versió?

Imatge de la sèrie de Netflix 'Persuasión'.
Imatge de la sèrie de Netflix 'Persuasión'.

Avui sospitarem d’un proverbi contemporani: “Sigues la millor versió de tu mateix”. Ens suggereix que l’original s’ha de modificar per deixar pas a una versió de màxims. És a dir: si un té el caràcter esquiu, haurà d’endolcir-lo a favor d’una millor versió d’ell mateix. Si un altre és mandrós, s’obrirà amb fòrceps un foradot enmig del tòrax: cal posar un bon parell de piles entre aquests budells cerimoniosos. I és que, avui dia, tenir el metabolisme lent també és pecat capital. S’ha de ser ràpid, enginyós, amical.

El terme mitjà està dalt d’una muntanya i la virtut rau a saber afilar-se com un llapis. “Sigues la millor versió de tu mateix” podria ser una perversió de l’aforisme clàssic “coneix-te a tu mateix”, escrit al temple d’Apol·lo a Delfos, juntament amb altres sentències sapiencials. Totes formen part de la família de les frases de bon tatuar, de les que ens captiven perquè són inabastables, com ara Ne quid nimis (au, va!) o Carpe diem (quan, mentre pagues els autònoms?).

Si l’autoconeixement és una ficció, un mercadeig de pensaments, si tota la vida serà vigent el títol de Vayreda (Encara no sé com soc), com pretenem oferir la nostra millor versió? O potser no es tracta d’això, d’optimitzar, i només és qüestió d’actualitzar-nos, de portar-nos constantment a l’ara i aquí, com si el moment present fos l’únic tangible: no es pot ser idèntic a com s’era ahir. Versionem-nos, doncs, fins a la fi. La reflexió també es podria aplicar a altres versions, com ara les literàries, cinematogràfiques, musicals, etc. Us heu adonat com proliferen?

Fins i tot es versiona una mateixa cançó que acaba de sortir al mercat i que el mercat sap perfectament que avorrirem en quatre dies. La pregunta per aquest fenomen no hauria d’anar enfocada a la seva contingència (de veritat que calia una altra versió de l’últim èxit de Shakira?), sinó a les seves causes: estem immersos en una dinàmica maquinal de constant actualització. O la lectura en positiu: són versions de joc amb l’audiència, de recompensa per la fidelitat. S’ofereix la variació com a premi per a qui sàpiga tornar a l’original. Les versions actuals podrien ser llegides com un reclam per al públic d’avui a l’obra d’ahir.

A banda d’això, és divertit veure com s’ofèn la recepció fetitxista, aquella gent que s’indigna quan li toquen allò que estima, com ara una novel·la. Aquí, l’original és el referent sagrat, la font inesgotable d’inspiració perquè els acòlits de la rèplica en generin petites còpies, totes pitjors, és clar. Com ara les versions que destaquen només pel debat que generen; és el cas de l’adaptació de Persuasió (Austen,1817), que s’ha estrenat a Netflix i de la qual gairebé ningú parla bé. Els motius per l’emprenyada de les fans d’Austen em portarien a omplir un altre article i, per tant, els deixarem per a més endavant. Mentrestant, tatuïn-s’ho: les vacances són un bon moment per ser la millor versió d’un mateix. Si tornant no els agrada, sempre la poden variar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_