La platja deserta i el ‘toreig’ de Lisbeth Geuwez
La ballarina i coreògrafa belga genera un estimulant sobresalt al Mercat de les Flors
Aquest cap de setmana el Mercat de les Flors de Barcelona ha presentat un programa de luxe firmat per la ballarina i coreògrafa belga Lisbeth Geuwez compost per la peça coral The sea within, a càrrec de la sevacompanyia Voetvolk, i el solo It’s going to get worse, and worse, and worse my friend, interpretada per ella mateixa. Aquesta bella, intel·ligent i enigmàtica creadora va enlluernar el 2004 en un fascinant solo que va interpretar al Teatre Lliure de Montjuïc, Quando l’ouomo principale è una donna, en el qual, nua, ballava sobre una gran taca d’oli. Era una peça que firmava juntament amb el prestigiós coreògraf Jan Fabre, amb el qual ha mantingut una intensa col·laboració, igual com amb Sidi Larbi. La màgia de Geuwez és que aconsegueix amb el seu ball, de disciplinada tècnica, que el gest quotidià i la fecunda frase coreogràfica convisquin en harmònica simfonia.
Al Mercat ha mostrat la intensa i apassionant obra coral The sea within, interpretada per 10 magnífiques ballarines; és la primera vegada que la coreògrafa no balla en una creació seva. Es tracta d’una obra inquietant en la qual una desena de dones juguen, es diverteixen i pateixen a l’espai escènic de la sala MAC del Mercat, convertida en una platja deserta. Els seus cossos formen figures escultòriques de gran bellesa o es deixen portar gronxats pels passatges sonors minimalistes creats per Maarten Vvan Cauwenberghe, al costat d’Elko Blijweert i Bjorn Eriksson. És una peça inquietant que recorda la pel·lícula de Lars von Trier Melancolia: destil·la una amenaça soterrada que produeix en l’espectador una sensació d’angoixa i sobresalt que resulta estimulant.
La bomba, tanmateix, és el solo de Geuwez, It’s going to get worse, and worse, and worse my friend, que es va ballar a la Sala Pina Bausch. És una peça refinada, creada per a les condicions tècniques d’aquesta gran artista. Vestida amb pantalons grisos i camisa blanca, explora les seves possibilitats gestuals amb gran mestria. Al principi, és una dona amb un gest lent, un torero davant el seu enemic. El desafia amb elegància: el seu bonic moviment de braços és un envit a l’estil Belmonte. Després, gradualment, el seu moviment es distorsiona per arribar a la convulsió, que també resulta bella.
