El Ramadà per a musulmans sense llar que se celebra en una església catòlica de Barcelona
La parròquia de Santa Anna celebra diàriament l'iftar amb el qual es trenca el dejuni quan es on el sol
El Ramadà és el novè mes del calendari islàmic, en el qual els musulmans practiquen el dejuni des de que es fa de dia fins que es pon el sol. El mes d'aquesta celebració canvia depenent de la lluna. De fet, mai se sap si la festivitat durarà 29 o 30 dies, ja que també depèn de si el satèl·lit es troba en posició creixent. A Barcelona aquest any pandèmic els musulmans que no tenen llar i malviuen als carrers de la capital catalana han pogut trencar cada vespre el dejuni al claustre d'una parròquia catòlica, l'església de Santa Anna, i amb la connivència del sacerdot Peio Sánchez. El rector creia que aquest dimarts podria ser l'últim dia del Ramadà, però la lluna ha estat capritxosa i finalment serà aquest dimecres. EL PAÍS va assistir ahir a la nit a l'iftar, l'àpat amb el qual es trenca diàriament el dejuni, amb mig centenar de persones sense llar.
Al claustre de l'església de Santa Anna l'iftar se celebra des del 13 d'abril. Dimarts a les 20.00 ja hi havia una desena de voluntaris col·locant cadires, cuinant i preparant el banquet. “Mengen dàtils, sempre en un nombre imparell, llet, un ou dur, un dolç, pa i una sopa que es diu harira. Venen amb molta gana després de tot el dia al carrer. Quan va començar el Ramadà, el 13 d'abril, el sol es ponia a les 20.31. Avui es farà fosc a les 20.59 i no menjaran fins a aquesta hora. Ja som especialistes en islam”, ironitza Maria Teresa Icart, una de les voluntàries de la parròquia.
El rellotge passa de les 20.45 i desenes de persones, la majoria molt joves, fan cua a l'exterior del claustre. Un altre voluntari pren la temperatura –una altra de les mesures que imposa la pandèmia– dels qui entren a menjar. El Houssaine té 29 anys i és del Marroc. Destaca entre els seus companys que entraran al claustre perquè va carregat amb la seva eina de treball: una bossa tèrmica de la companyia Glovo. És un rider. “De fet, treballo per a Uber però la bossa que tinc és de Globo. Fa nou mesos que hi treballo”, se sincera. El Houssaine viu a Barcelona des del 2019. “Per arribar a Espanya vaig travessar nou països. No vaig voler creuar directament del Marroc a Espanya perquè és perillós. Vaig agafar un avió cap a Turquia. Allà vaig travessar la frontera caminant i després amb autobús, tren… vaig fer més de 1.000 quilòmetres caminant. Jo al Marroc treballava en una fàbrica de cotxes i tinc el certificat universitari de Geografia, però no tenia futur. Sabia que havia de venir a Barcelona a guanyar-me la vida”, explica El Houssaine. Aquest viatge el va portar a viure primer al ras als carrers de l'Hospitalet de Llobregat i després dins d'una fàbrica abandonada. Ara ha llogat el compte a un altre rider. Li ha de pagar el 35% dels serveis que ell mateix lliuri.
“Guanyo entre 300 i 350 euros al mes i amb això pago una habitació i poca cosa més”, lamenta El Houssaine, a qui encara li queda un any a Espanya per poder acreditar “l'arrelament” i poder començar a tramitar algun tipus de permís que el tregui de la situació irregular en la qual viu. La parròquia de Santa Anna no li és desconeguda. “Abans del Ramadà ja venia a esmorzar i a dutxar-me cada matí”, admet aquest usuari del conegut com a hospital de campanya de l'església de Santa Anna.
Els artífexs que se celebri el Ramadà dins d'una església són dos: d'una banda, el pare Peio Sánchez i, de l'altra, la presidenta de l'Associació de Dones Marroquines de Catalunya, Fouzia Chati Badou. Chati ja fa una bona estona que prepara la sopa –“no és sopa, és harira”, protesta–, a la qual afegeix carn, cigrons, llenties, ceba, tomàquet, api, julivert, coriandre, oli, moltes espècies i farina. Una bomba hipercalòrica i deliciosa molt necessària per a tots els qui han estat tot el dia en dejuni i encara més per als qui, a més, viuen al carrer. “Cada any faig l'iftar per a gent vulnerable, però ho solíem fer en llocs tancats. El 2020, amb la pandèmia, no es va poder fer. Hem lliurat menjars als jardins de Sant Pau del Camp, al Raval, o a les Tres Xemeneies del Paral·lel. Aquest any el meu marit em va dir que podríem demanar-li al pare Peio, i el capellà ens va oferir el claustre”, va ser així de simple. La majoria dels comensals són originaris del Marroc però també hi ha algerians, tunisians, senegalesos, sudanesos, pakistanesos… “Celebrar el Ramadà dins d'una església catòlica és pura interculturalitat. Tots som germans i davant de Déu no existeix diferència entre un musulmà i un cristià”, assegura.
Tots els usuaris ja han entrat i s'han assegut al voltant del claustre amb les safates plenes de menjar. De moment no mengen res. Al centre del claustre es col·loca un noi amb un micròfon que comença a cantar versos en àrab. Quan acaba l'últim vers és el moment de trencar el dejuni. El pare Peio Sánchez observa des d'un extrem la imatge que es repeteix cada dia des del 13 d'abril. “Per a nosaltres a Santa Anna és molt normal tenir musulmans a l'església. Atenem moltes persones en situació de carrer que són musulmanes. De fet, jo visc amb algunes persones de religió musulmana”, assenyala.
El rector defensa que a la seva església se celebra l'únic iftar de tot Catalunya per a persones sense llar. “Van començar venint 70 persones, ara en són 50 perquè alguns han anat a treballar a altres llocs i d'altres han entrat en centres que tanquen abans de les vuit.”, explica. Davant la pregunta de si ha rebut pressions o crítiques per acollir dins d'una església una celebració musulmana, Sánchez és taxatiu: “Tots som germans i en un moment en què hi ha moltes divisions, nosaltres donem exemple. Encara que la llengua o la religió siguin diferents, la possibilitat de viure la fraternitat la tenim ben a mà. No és una proposta ideològica, sinó una disposició. De fet, si algú ha criticat aquesta celebració dins de l'església ho ha fet sense que ho sàpiga, perquè no m'ha arribat”.
Anna Torró té 14 anys i, com la seva mare i la seva germana, és una de les voluntàries que des del 13 d'abril neteja, prepara i entrega el menjar als desfavorits a Santa Anna. “Hem fet una gran família. Al principi venien de mal humor, sobretot els fumadors, que no podien encendre el cigarret fins a la posta del sol, ara que ja s'acaba el Ramadà estan més contents. Veuen el final”.
El Mohamed té 18 anys i va arribar a Barcelona ara fa sis mesos. “Parlo més o menys bé l'espanyol perquè vaig estar en un centre de menors a Melilla. Després em vaig colar als baixos d'un camió que entrava al ferri i vaig poder arribar a la Península. Aquí he viscut al carrer i ara en una habitació amb un amic”, assegura. El sorprèn que una església catòlica obri les portes a musulmans però tampoc pregunta.
Aquest dimarts la parròquia de Santa Anna ha rebut la visita del cònsol del Marroc a Barcelona. En menys de 15 minuts tots han acabat de menjar i surten ràpid de l'església. “Marxem perquè dormim al carrer i si no ens afanyem ens trauran el lloc”, revela un dels comensals. Per a El Houssaine i un altre company comença ara la seva jornada laboral repartint comandes amb la seva motxilla de Glovo, encara que en realitat treballa per a Uber.
