L’hostal de les segones oportunitats
Una oenagé lloga establiments turístics sense clients per a joves tutelats que busquen llaurar-se un futur
Taufik Barek té 21 anys, és marroquí i va arribar a Barcelona fa vuit anys. Va travessar l'estret de Gibraltar dins d'un vaixell, ocult als baixos d'un camió. Una vegada a Espanya el seu objectiu tenia nom de ciutat: Barcelona. “M'havien dit que era un lloc magnífic per començar a prosperar en la vida”, recorda. Fent voltes va arribar a la capital catalana, on va ingressar en un centre de menors tutelat per la Generalitat. “Vaig estudiar molts cursos de jardineria, forestal, fleca... Però, quan vaig complir els 18 anys, em van dir que recollís la meva roba i que me n'anés al carrer. Vaig viure en diverses barraques, amb altres extutelats, a la muntanya de Montjuïc”, reconeix.
Barek viu des de finals d'agost en un hostal per a turistes a prop d'Arc del Triomf, un establiment hoteler arruïnat per la pandèmia i l'absència de visitants. L'oenagé Barcelonactua va tenir la idea de llogar aquests hostals ara buits per allotjar joves migrants, en moltes ocasions extutelats per la Generalitat. L'Ajuntament va donar suport a la iniciativa i ha invertit en aquest projecte 150.000 euros aquest 2021 i 90.000 més en programes d'acompanyament i inserció social a persones migrades.
“Aquí els exigim que es formin i creïn rutines”, diu un responsable
A l'agost, Barcelonactua va llogar dos hostals, un a Gràcia i un altre a Arc del Triomf. En aquest últim viuen 30 extutelats. La directora de l'oenagé, Laia Serrano, és clara: “Aquesta estada és només una parada al camí. Ells s’han de comprometre a seguir formant-se i a aportar també amb voluntariat a la societat. L'objectiu és, d'una banda, que aconsegueixin una família d'acollida que ajudi aquests joves que ja són majors d'edat i, d’una altra, que es formin, trobin una feina i puguin independitzar-se”.
Barek ha complert pas a pas tot el que s'espera d'ell. “He estat estudiant per a auxiliar de cuina. Vaig fer pràctiques a l'hospital de la Creu Roja de l'Hospitalet. Els caps em volien. Per aconseguir permís de treball necessito acreditar un arrelament de més de tres anys, haver-me forma, conèixer l'idioma i una proposta de contracte de treball de, com a mínim, un any. Només em faltava això. Els meus caps em volien, però només podien oferir-me sis mesos”, lamenta el jove, que, un cop més, no ha aconseguit el seu objectiu en aquesta cursa d'obstacles que va emprendre fa vuit anys.
“Amb la pandèmia tot es va precipitar i es van quedar al carrer desenes de joves extutelats que no tenien absolutament res. Això deriva sempre a una situació molt negativa per a ells, que en moltes ocasions cauen en addiccions o males influències”, argumenta Serrano. “Aquí els exigim que es formin, tenen referents i professors i els creem unes rutines. Ells es fan responsables de la cuina, la neteja i el voluntariat”. Dels 30 joves que viuen a l'hostal, el 80% procedeixen del Magrib i el 20% restant, de l'Àfrica subsahariana.
“Cal saber fer paelles per treballar als restaurants”, assegura un jove
Soufian Ajallab comparteix habitació amb Barek i amb Bilai Ladoud. En aquesta habitació amb dues lliteres tenen uns guants de boxa, uns petits artefactes per fer flexions, un quadre amb un mapa del barri del Raval i dos ninots penjant d'una de les lliteres. Un és de Messi i l'altre de Cristiano Ronaldo quan jugava al Reial Madrid. Ajallab té 20 anys i va travessar l’Estret amb vaixell, va acabar vivint en un alberg a la zona del Tibidabo i després com a okupa a Sabadell. Igual que a Barek, li encanta cuinar i tots dos asseguren que el seu plat estrella és la paella. “Sempre s’ha de saber cuinar paella perquè amb aquest plat pots treballar en molts restaurants a Barcelona”, revelen. Ajallab cada dia va al Raval i s'encarrega de cuidar nens en una ludoteca. “Com que soc gairebé personal docent ja m'han posat la vacuna de la covid”, presumeix.
Mitja dotzena de voluntaris ajuden i acompanyen els joves a l'hostal d'Arc del Triomf. Brahim té 19 anys i estudia electricitat. “Vull estudiar un grau mitjà”, somriu. Fa un parell d'anys que va emprendre un viatge amb destinació Barcelona. En pastera, travessant la Mediterrània. Va estar en un centre quatre mesos i després no va tenir més remei que anar a un centre okupa, la Casa de Cadis, que va haver d’abandonar després que alguns dels organitzadors d'aquest centre autogestionat per a persones sense llar fossin denunciats.
Taufik i Soufian comencen a enumerar un a un els tipus de paella que saben fer. Es tracten com germans ben avinguts. “Arribarà un dia en què tindrem sort i ens oferiran una feina amb la qual segur que prosperarem”, somriu Taufik.
Barcelona va atendre el 2020 un 8% menys de migrants
El Servei d'Atenció a les persones Immigrants, Emigrants i Refugiades de Barcelona (Saier) l va atendre durant 2020 a 19.001 persones, un 8% menys que l'any anterior a causa del tancament de fronteres per la pandèmia de la covid. Malgrat això, el regidor de Drets de Ciutadania de Barcelona, Marc Serra, justifica que han aflorat situacions de vulnerabilitat.
De tots els atesos pel Saier, el 80% es trobaven en situació irregular i el 44% eren sol·licitadors de protecció internacional. L'arribada de sol·licitants d'asil provinents d'altres països com Veneçuela, El Salvador i Geòrgia ha caigut sensiblement aquest 2020 i, en canvi, han crescut les procedents de Colòmbia, la nacionalitat principal en nombre de persones ateses pel Saier, tant pel que fa a refugi com immigració.
“L'oportunitat de crear vincles i xarxes permet, d'una banda, facilitar el pas a una vida autònoma i, de l’altra, lluitar contra la discriminació. Projectes com aquests són els que fan créixer Barcelona, especialment en un context com l'actual”, sosté el regidor.
