_
_
_
_
_

La restauració preveu ressuscitar per Setmana Santa

Restaurants de la costa i de muntanya esperen una recuperació de l'activitat malgrat la por de noves restriccions

Una cambrera atén uns clients turistes a un restaurant del port de Palamós.
Una cambrera atén uns clients turistes a un restaurant del port de Palamós.Toni Ferragut
Cristian Segura

La Setmana Santa del 2020 va desaparèixer del calendari. Va ser poc després del decret de l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus, quan el lleure va ser suprimit i va començar el calvari per al sector turístic. Un any més tard, els gremis de restauració respiren amb cert alleujament perquè les reserves s'han disparat gràcies al turisme català, que passarà les vacances a Catalunya a causa de la impossibilitat de viatjar per oci fora de la comunitat autònoma.

El cap de setmana passat va ser la prova de foc. Des del 15 de març, les bombolles de convivència es poden desplaçar fora de la seva comarca, sempre dins de Catalunya. El resultat va ser un augment de la clientela a les zones tant de mar com de muntanya, segons han indicat set establiments de Palamós (Girona) i del Montseny (Barcelona) consultats per a aquest article. Els restaurants van experimentar el creixement de negoci més accentuat des dels mesos d'estiu, quan les restriccions sanitàries es van flexibilitzar més. Els números continuen sent baixos, sobretot perquè la normativa imposa limitacions: només hi pot haver quatre persones per taula i els menjadors han d’estar ocupats només pel 30% de l'aforament –—en terrasses sí que pot ser del 100%–.

Mari Luz Rodríguez va comprar el novembre del 2019 el restaurant Les Sureres (Santa Maria de Palautordera). Ella i la seva família van tornar a Espanya després d’haver viscut vuit anys a Noruega. Van poder estalviar per muntar el seu propi negoci. El coronavirus només els va permetre obrir tres mesos amb normalitat. El diumenge 21 de març, a Les Sureres van facturar 300 euros. Molt per sobre dels 5 euros que han arribat a ingressar un diumenge de pandèmia, però lluny dels 1.500 euros de mitjana que cobraven els dies festius previs a la covid-19. Davant la xemeneia, encesa perquè es tracta d'un establiment especialitzat en carns a la brasa, Rodríguez admet que han après a no pensar en el futur: “Vivim el present. Setmana Santa pot portar més clients, però no hi ha seguretat. En qualsevol moment podem tornar enrere”. A Les Sureres han perdut els 30.000 euros que havien estalviat del seu periple noruec i no tenen clar que puguin contractar algú extra per a aquestes festes per por d'un nou tancament perimetral.

Lluny de l'alzinar de Les Sureres, a la platja de Palamós, el restaurant Olivia estava ple dimarts passat al migdia, fins i tot van poder oferir dos torns perquè els horaris d'obertura s'han allargat fins a les cinc de la tarda. El fet de no poder oferir sopars també acumula més clients al migdia. Al voltant d'aquest local de gastronomia italiana hi ha restaurants tancats: a molts encara no els surt a compte obrir uns quants dies, valoraen Berna Via, encarregada de l'Olivia, i Josep Maria Cuadrat, propietari del famós La Gamba de Palamós

Per a Setmana Santa s'esperen a la costa multitud de visitants de l'àrea metropolitana de Barcelona. Nuria Carillo i Juanjo Lallave són de Sabadell i dimarts eren a la terrassa de l'Olivia gaudint d'un dia de sol. Ambdós tenen segona residència a Palamós i van poder escapar-se per desconnectar. “Hem demanat per menjar a la terrassa, dins no ho faríem perquè la situació ens fa respecte”, apunta Carrillo. “La veritat és que no recordo l'última vegada que vaig menjar fora de casa”, afegeix Lallave. Tots dos perceben que la gent té ganes de consumir, però no tothom té la mateixa sensació. De nou al Montseny, al restaurant Can Coca, Joaquima Molas assegura que s'està trobant amb clients que gasten de mitjana 37 euros per parella, quan abans de l'epidèmia el consum era de 50 euros de mitjana.

Can Coca és una casa aixecada el segle XIX en un bucòlic racó del riu Tordera, en una carretera estreta entre boscos. Molas assegura que molts dels seus clients de tota la vida, d'una edat ja avançada, encara tenen por del virus i no han fet el pas de sortir el cap de setmana. L'experiència és diferent a l'hostal i restaurant Sant Roc, també al parc natural del Montseny. Josep Serra, fill del propietari d'aquesta masia del segle XVIII, concedeix que la gent està més pendent del que gasta, però que no ha patit una caiguda significativa. El Sant Roc va aprofitar els llargs mesos de confinament municipal per construir una nova zona de lleure a l'aire lliure. “Els clients demanen més de quedar-se a fora. Tenim sort perquè les nostres habitacions donen als jardins i oferim l'opció d'esmorzar o menjar a l'exterior”, diu Serra. Entre les obres i els crèdits ICO, els Serra calculen que tenen dos o tres anys per cobrir els deutes.

Serra és visitador mèdic de professió. Els caps de setmana els sacrifica per treballar en el negoci familiar. Al Sant Roc, com en la resta de l'hostaleria catalana, hi ha incertesa a l'hora de tornar a donar d'alta els treballadors. Tots els entrevistats per EL PAÍS recorden amb ressentiment els mesos de març, octubre i el nadal del 2020, quan la Generalitat va aprovar restriccions en un curt termini de temps que van ocasionar pèrdues al sector. Cuadrat no oblida els 60 quilos de gambes de la millor qualitat que va comprar per a les celebracions nadalenques. Només va poder servir-ne un 40%: “Quan van anunciar aquelles mesures tan dràstiques de mobilitat per Nadal, em vaig quedar blanc”. Aquest veterà restaurador insisteix que l'Ajuntament ha de ser “tolerant” a l'hora de controlar els horaris de tancament dels restaurants: “La policia municipal ha de ser tolerant si passem cinc minuts de l'hora establerta. La cuina tradicional requereix molta dedicació. Ho faig, però em dol haver de demanar als clients que se'n vagin”.

El restaurant Vall del Montseny, fa un any, va encarregar 2.000 calçots pocs dies abans de l'estat d'alarma. Van poder-ne salvar una petita part confitant-los, però l'experiència va deixar empremta. Per a Vall del Montseny, un establiment caracteritzat per les trobades de grans grups, la pandèmia ha suposat un canvi encara més gran. David Rodríguez, el propietari, escolta a la cuina música de Silvia Pérez Cruz. Si ha de treure tensió, posa heavy metal. Afirma que les reserves que reben des d'aquest març es realitzen en la mateixa setmana, no com abans, que podien ser amb mesos d'antelació. La situació és incòmoda, diu Rodríguez.

Cuadrat adverteix que “és més necessari que mai reservar amb temps”: hi ha menys capacitat d'aforament, menys oferta de restauració, perquè moltes empreses s'han quedat pel camí, i un país que té ganes de tornar a sortir de casa. L'únic bo que ha detectat el propietari de La Gamba és que els clients aprecien més dinar a fora: abans no es valorava prou el simple plaer de picar unes escopinyes en una terrassa, relata Cuadrat, amb la mar tranquil·la al seu davant, al port de Palamós.

“Hi ha gent que no es porta com cal”

Una queixa compartida per les veus consultades per a aquest article és que encara hi ha molts ciutadans que no tenen intenció de complir les normatives sanitàries. “Hi ha gent que no es porta com cal”, confirma Josep Serra, de l'hostal i restaurant Sant Roc: “Estem farts de rebre peticions de reserves per a 15, 20 o 25 persones. Els col·loquem separats en taules de quatre, com ordena la Generalitat, però no podem controlar si s'aixequen i s'ajunten, sense mascareta, o quan als jardins s'abracen, siguin o no del mateix grup de convivència. No som policies”.

A l'Olivia de Palamós expliquen que el cap de setmana passat van tenir un aldarull amb un grup d'amigues que es negaven a asseure's en dues taules separades. “Hi ha persones que s'emprenyen. Nosaltres ens ho prenem seriosament, el nostre personal fins i tot menja al migdia en taules individuals”, afirmen a l'Olivia. Josep Maria Cuadrat, de La Gamba de Palamós, demana a la Generalitat que els professionals de la restauració tinguin prioritat per vacunar-se perquè durant la jornada laboral és impossible mantenir la distància de dos metres amb els clients que, a més, quan mengen no porten la mascareta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_