La reforma de l’ordre públic: un debat polititzat i sense propostes

Els Mossos d'Esquadra s'han convertit en moneda de canvi en les negociacions per a la formació del Govern. Les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél, en les quals una jove ha perdut un ull probablement per una bala de foam, ha posat els Mossos a la picota. ERC i Junts han acceptat el debat obert per la CUP, l'únic partit que demana clarament la dissolució dels antiavalots. Els seus possibles socis de Govern accepten la idea de revisar el model d'ordre públic, però sense propostes concretes. Els experts opinen que no hi ha pitjor moment i manera d'obrir el debat.

L'últim episodi de les negociacions condicionades a canvis en els Mossos va tenir lloc divendres, quan la CUP i ERC van anunciar possibles canvis (els anticapitalistes els donaven per descomptat i els republicans asseguraven que s'hi treballava), com una moratòria en l'ús de les pilotes de foam i que els antiavalots no participessin en els desnonaments. “El pitjor moment per decidir aquestes coses és ara, perquè s'està utilitzant com a mecanisme de pressió per al debat d'investidura”, opina Jaume Bosch, veterà expert en Seguretat i exdiputat d'ICV. “No pot ser que tres partits que negocien la investidura acabin decidint un model d'ordre públic amb la pressió de la CUP”, afegeix.

El partit anticapitalista és qui va posar sobre la taula l'exigència de canvis en els Mossos, que tant ERC com Junts per Catalunya van acceptar. Fins i tot el conseller de l'Interior, Miquel Sàmper, ho va avalar en una compareixença exprés, a mitja setmana dels aldarulls, per anunciar la intenció de revistar el model d'ordre públic. “Es poden millorar models i protocols, però la manera de fer-ho no és fent declaracions als mitjans de comunicació”, afegeix una altra font veterana en el món de la seguretat que demana no ser identificada.

El sector de la seguretat és un àmbit petit, amb pocs experts, en el qual la majoria es coneixen. Per això alguns demanen anonimat. “De seguida hi ha gent que s'ofèn”, assegura un altre expert de la seguretat vinculat al Departament d'Interior. Tots els consultats coincideixen que no existeix un model de gestió dels disturbis que garanteixi que no hi hagi lesionats quan es produeixen incidents violents.

“Al seu dia, ens vam oposar al foam. Reconec que el punt feble del meu discurs és que no donava alternatives”, admet Bosch. El model de distanciament, que és el que tenen els Mossos, “requereix d'elements que poden ser mal vistos, uns de lesius i d’altres menys lesius”, indica. “Malauradament, no he trobat a Europa cap model que no provoqui lesions a manifestants o policies”, afegeix Marc Pons, expert de Seguretat de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que adverteix que analitza la situació a títol propi, no en nom del Departament d'Interior.

Pons, que té un ampli coneixement dels models d'ordre públic a Europa, assegura que totes les policies tenen les seves pròpies eines per gestionar el disturbi. Aclareix que el model d'ordre públic inclou més coses, com els serveis d'informació i les unitats de mediació. “És estrictament necessari tenir pilotes de foam? No. Però sí que és estrictament necessari tenir eines”, explica, i cita altres opcions com els cavalls, els gossos i l'aigua.

Els Mossos compten amb una tanqueta d'aigua obsoleta que es va utilitzar de manera simbòlica en les protestes del 2019 després de la sentència dels líders del procés. “L'aigua, molt utilitzada al centre d'Europa, és el mètode menys nociu si se’n regula bé la pressió.

Aquestes persones tenen fred, se'n van a casa, arriben molls i els pares saben que han estat a la manifestació”, expliquen tècnics del Departament d'Interior. Pons posa l’exemple de l'aigua amb pintura. “Fas un primer avís, tires aigua amb pintura i ja assenyales. En el segon avís els dius que, si estan tacats amb pintura, seran detinguts”, explica. Però considera que l'aigua és perillosa segons la pressió que s'utilitzi i que pot crear allaus.

El debat també contempla el canvi de model de distància al de contacte, com el d'Alemanya, que requereix més policies. “I també causa més lesions”, assegura Pons. L'expert demana, a més, no confondre “un error tàctic, una mala praxi” amb un problema “sistemàtic de model”. I recorda que existeixen mecanismes interns i externs per solucionar-ho. “De manera cíclica, es donen situacions de protesta i es poden canviar coses, revisar tàctiques... Però no veig un problema de fons del model”, indica.

Bosch demana que, paral·lelament a la del model d'ordre públic, al Parlament es creï una comissió que debati els límits en el dret de protesta: “Hauríem de tenir clar què vol dir dret a la protesta, a la manifestació, a la desobediència pacífica i l'ús de la violència.” Fonts de l'àmbit de la seguretat obren una altra perspectiva: “Si dissolem la Brimo, qui es dedicarà a l'ordre públic? L'Estat? És això el que vol la CUP?”.