_
_
_
_
_

La pandèmia dispara un 45% els delictes d’atemptat contra la policia a Catalunya

Els sindicats de Mossos assenyalen un augment de la crispació social a causa de les restriccions

Una patrulla de Mossos, atacada per un grup de joves, el dissabte passat  Pallejà.
Una patrulla de Mossos, atacada per un grup de joves, el dissabte passat Pallejà.El País
Rebeca Carranco

Els delictes d'atemptat a l'autoritat, resistència i desobediència als Mossos d'Esquadra i les policies locals a Catalunya han crescut a prop d'un 44,5% (més de 4.500 casos) l'any 2020, segons dades policials consultades per EL PAÍS. La xifra –no definitiva, en espera de la memòria oficial dels Mossos– reflecteix els enfrontaments amb la ciutadania en un any marcat per la pandèmia. Els sindicats policials assenyalen un augment de la crispació social. Alguns acusen també el conseller de l'Interior, Miquel Sàmper, de desprotegir els agents amb algunes de les seves declaracions públiques.

La pandèmia del coronavirus ha provocat una caiguda en picat de la majoria dels delictes que solen generar més inseguretat, com els robatoris en domicilis o els violents, amb una significativa baixada en ciutats com Barcelona, que va afrontar a l'estiu del 2019 una greu crisi de seguretat. Però la covid també ha exposat més la policia, que és qui controla el compliment de mesures, canviants i restrictives, a una societat cada vegada més cansada.

“Es nota fins i tot en una multa de trànsit per no portar el cinturó. Ara la gent s’enfada més i et qüestiona constantment”, expliquen fonts policials, que perceben un “cansament” en els ciutadans després de gairebé un any de restriccions per evitar la propagació del coronavirus. "Des del principi hem vist que l’augment de la interactuació suposava també un augment d'aquesta mena de delictes”, expliquen altres fonts policials. El conseller de l'Interior, Miquel Sàmper, va recordar ahir que la immensa majoria dels ciutadans compleixen les mesures.

"La gent jove, i la resta també, està farta de la situació. I s'està perdent totalment el respecte a la policia”, indica el portaveu del sindicat Uspac, Alberto Palacio, que tem que la situació “anirà a més”. “La societat està molt crispada. Estan limitant drets sense qüestionar si està bé o malament”, diu.

"La situació ve de lluny. La falta de respecte és una tendència a l'alça. Hi entren en joc molts factors, com per exemple que sempre ens qüestionin. Tirar coses i atacar la policia està gairebé ben vist”, critica Toni Castejón, portaveu del sindicat majoritari Sap-Fepol. Tots els sindicats amb representació en els Mossos coincideixen que la policia ha perdut bona part del principi d'autoritat, agreujat durant la pandèmia. “Si són grups de joves, quan intervens a les 11 de la nit és com si fossin les 5 de la matinada i part de la diversió és ficar-se amb la policia”, afegeix Castejón, que assegura que, després dels sanitaris, la “càrrega de la pandèmia i l'efecte social” recau en les policies.

"La ciutadania és més irascible, a la mínima ja salta. Que si la mascareta, que si no pots sortir...”, explica Nacho Álvarez, portaveu del SME. El seu sindicat reclama una millora en la distribució dels efectius policials i que no hi hagi patrulles amb dos agents o fins i tot només un que hagi de fer front a aquestes situacions.

"La pandèmia està influint tota la societat. La gent està crispada per molts motius, té problemes econòmic, i això genera malestar i angoixa”, afegeix Mònica Saltor, del sindicat Sindi.CAT. “Està bé que els policies no fem por, però sembla que ara no tenim drets, que hem perdut el principi d'autoritat”, afegeix. “Surt més car saltar-se un semàfor en vermell o pagar la grua del cotxe que pegar a un policia”, opina David Miquel, del sindicat SPC, que assenyala que la policia és l'última baula d'una societat que ha anat trencant el principi d'autoritat en diferents àmbits.

Crítiques a Sàmper

La majoria dels sindicats també critiquen una decisió polèmica anunciada pel conseller de l'Interior, Miquel Sàmper, en arribar al Departament: que la Generalitat només exercirà l'acusació particular per lesions, no per atemptat a l'autoritat, en el cas de policies ferits en intervencions d'ordre públic. “Aquestes declaracions de Sàmper tampoc ens beneficien. Donen a entendre que agredir un policia només implica multa”, es queixa Palacio. "Són unes declaracions molt desafortunades, esperem que ens les aclareixi”, coincideix Álvarez sobre aquesta mesura, que Sàmper va detallar que estava en estudi. “Alguns interpreten aquest missatge amb total llibertat, com si no hi hagués problema per atacar un policia”, afegeix Miquel. “Com pot ser que una de les primeres declaracions el nostre conseller sigui que rebaixarà l'acusació de la Generalitat en els casos en què un mosso surti ferit?”, conclou Saltor.

“El cas de Pallejà podria haver passat sense el coronavirus”

“El cas de Pallejà podria haver passat sense el coronavirus”, expliquen fonts policials en referència a l'atac, dissabte, a una patrulla de Mossos al municipi del Baix Llobregat. “Quan hi vam arribar ja estaven cremant i movent contenidors”, indiquen aquestes fonts, que asseguren que alguns dels joves que van atacar els agents tenen antecedents policials. Els Mossos van acudir-hi, alertats per una patrulla de la policia local que els va demanar suport; en arribar al lloc van veure un grup d'uns 60 joves, alguns menors d'edat, reunits i provocant desordres. La primera patrulla de Mossos que va arribar va ser rebuda “de manera violenta i agressiva”, segons va resumir ahir el comissari portaveu de la policia catalana, Joan Carles Molinero. Van colpejar els retrovisors del vehicle i els van llançar pedres, tot i que cap agent en va resultar ferit. Dos joves majors d'edat van ser arrestats i dos menors es van presentar a comissaria amb els pares. També dissabte, a Matadepera (Vallès Occidental), uns policies locals van resultar ferits quan van acudir a impedir una festa en un domicili. Dues persones van ser detingudes i la resta, sancionada. El conseller de l'Interior, Miquel Sàmper, va insistir que aquests atacs estan en mans d'una “petita minoria”. Fonts policials coincideixen que aquestes agressions, com els atacs en grup, no són habituals, però temen que puguin augmentar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_