_
_
_
_
_

El ric patrimoni dels cementiris, des de casa

La Universitat de Barcelona crea un portal web per conèixer l’arquitectura i l’escultura d’aquests recintes

José Ángel Montañés
L'edifici que va fer construir Teresa Amatller al cementiri de Montjuïc en forma d'església romànica.
L'edifici que va fer construir Teresa Amatller al cementiri de Montjuïc en forma d'església romànica. J.A.M.

L’empresari xocolater Antoni Amatller va manar a Josep Puig i Cadafalch que construís al passeig de Gràcia una de les cases més icòniques de Barcelona. La seva filla Teresa va fer el mateix, però a la ciutat dels morts que era el cementiri de Montjuïc. Allà va encarregar a Emili Sala el 1911, seguint una idea de l’historiador de l’art català, mossèn Josep Gudiol, un enorme panteó familiar en forma d’església romànica amb tres absis, un cimbori i una gran creu modernista. Aquest edifici neoromànic és un dels que sorprèn el visitant del cementiri més gran de la ciutat, que en aquests dies de morts i difunts s’omple, encara que amb cita prèvia per la pandèmia, de persones que recorden i homenatgen els seus.

Aquesta setmana, la Universitat de Barcelona ha creat el portal web Art Funerari per poder donar a conèixer aquest imponent edifici i altres importants conjunts escultòrics i arquitectònics amb la idea que els cementiris són museus a cel obert, unes obres que les famílies més adinerades de la ciutat van crear per perpetuar la seva memòria.

En aquesta pàgina és possible visitar els nou cementiris de Barcelona: Horta, Les Corts, Montjuïc, Poblenou, Sant Andreu, Sant Gervasi, Sants i Sarrià, inclòs el de Collserola, de manera virtual i conèixer-ne tots els detalls, qui els va promoure i els arquitectes i escultors que els van construir, amb la finalitat de difondre aquestes creacions que no han rebut tot el reconeixement que es mereixen dins del món de l’art. Entre l’àmplia llista de creadors es poden citar arquitectes com Josep Fontserè, Josep Oriol Mestres, Elies Rogent; escultors com els Vallmitjana, Rafael Atxé, Rossend Novas, Joan Roig i Soler, Eduard B. Alentorn i Enric Clarassó; forjadors com Masriera Campins i els germans Codina i vidriers com Rigalt, Granell i Eudald Ramon Amigó.

'El petó de la mort', de Jaume Barba, al cementiri del Poblenou.
'El petó de la mort', de Jaume Barba, al cementiri del Poblenou.

Des del web també és possible apuntar-se a visites presencials, rutes fotogràfiques i fins i tot estar al dia de les jornades científiques, com ‘Patrimoni funerari català’, prevista per al 10 de desembre, en la qual arquitectes i historiadors de l’art parlaran d’art i d’antropologia de la mort. El projecte s’ha realitzat en col·laboració amb Cementiris de Barcelona i la Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona.

Entre els centenars de conjunts que es destaquen al nou portal web, alguns sorprenen, fins i tot a través de la pantalla. Com el del sepulcre Llaudet i El petó de la mort, ubicat a la part històrica del cementiri de Poblenou. El marbrista Jaume Barba va fer una obra magistral a començaments del segle XX en la qual va representar un esquelet alat que abraça el cos d’un jove mort per fer-li un petó, una iconografia que remet a les tradicions medievals de les danses macabres. Teresa Soler, la desconsolada mare que va encarregar l’obra després de perdre un fill de manera prematura, també va fer que es gravessin uns versos de Jacint Verdaguer al costat del conjunt: “Mes son cor jovenívol no pot més / en ses venes la sanch s’atura y glaça / y l’esma ja perduda, la fe abraça, / sentint-se caure de la mort al bes”. I és que ara i abans, tempus fugit.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_