“Aquest país s’ha d’activar, ens hem de moure”

Rosa Clará (Barcelona, 1959) no està sola al seu despatx de Barcelona. A la seva esquerra hi ha el seu fill, Dani Clará. La dissenyadora s’hi refereix com el seu successor, qui portarà la llibreta de reptes, però també de deures. Ara toca superar aquesta crisi econòmica i després posar el focus a la Xina, un mercat on estan fent els seus primers passos. La firma nupcial, amb 500 treballadors, 140 botigues i 4.000 punts de venda, celebra el 25è aniversari. I com a moltes altres, la pandèmia els ha provocat una aturada en sec.

Pregunta. Com afronta una empresa nupcial les restriccions que imposen els casaments de menys de deu persones?

Resposta. Realment no és així. En aquest moment s’estan permetent casaments amb restriccions, d’una altra manera. El cap de setmana passat vaig ser en un casament de 200 persones, absolutament legal, i fet i ordenat d’una altra manera. Per exemple, a l’església amb mascaretes i a l’aperitiu amb taules de sis persones amb distància. A l’hora de sopar, els joves a una banda i la gent gran, entre les quals m’incloc, a l’altra punta. Quan va acabar el sopar, a la gent gran ens van acomiadar i la gent jove es va quedar amb la mascareta.

Más información

Les noces de plata de Rosa Clará

Les núvies de Rosa Clará passen del forro

Les bodes continuen sent cosa de noies

P. Tot i així, s’han cancel·lat molts casaments aquest any per la pandèmia.

R. Evidentment. Quan va sorgir tot el tema, es van posposar gairebé el 50% dels casaments. El que passa és que, ja a partir de setembre, s’han anat fent d’una altra manera. N’hi ha exemples, com ara les celebracions en petit comitè i amb totes les mesures de precaució.

P. El coronavirus ha destruït la nostra vida social.

R. Totalment. Almenys l’ha canviat. Ens costa anar a restaurants.

P. I llavors, quin sentit té vestir-se bé en època de confinament?

R. Jo intento activar el país per tots els mitjans. Sé què és tenir botigues tancades. Però és cert que les meves amigues em diuen: “Jo, per què m’he de comprar res, si no vaig enlloc. Vaig en xandall tot el dia”. Des d’aquí m’encantaria enviar el missatge positiu que, amb tots els controls, cal començar a moure aquest país. Hem de pensar que ens podem morir de gana i avançar. Aquest país s’ha d’activar.

P. I això passa per comprar roba?

R. Per descomptat.

P. Es pot explicar com ha afectat la crisi actual Rosa Clará empresa?

R. Potser menys que a altres companyies, perquè vivíem el millor moment de la nostra història, amb creixements espectaculars, des de setembre fins que va començar la pandèmia, al març. Llavors vam tenir una aturada en sec, durant la qual vam viure dels resultats dels mesos precedents. Hem tingut l’enorme avantatge que no estàvem endeutats. Tenim una part de la plantilla en ERTO, però és que no hi ha solució: botigues tancades i menys afluència de núvies a les botigues.

P. Algun brot verd proper?

R. El gran brot verd és Alemanya. Es va reactivar abans. Tinc molta esperança en els tests barats; això ens donarà confiança per sortir al carrer i podràs exigir als convidats a un casament que se’l facin.

P. Hi haurà més fusions?

R. No tinc pensat ni fusionar ni ser fusionada.

P. Pronovias va acabar venent. Ha estat la seva competència. Se sent alleujada?

R. La competència a Espanya continua sent Pronovias. Però nosaltres des de sempre hem posat pinyó als nostres projectes i hem mirat molt poc al costat. La nostra política és la mateixa.

P. Barcelona continua sent una potència de la moda nupcial?

“Però, qui guia la moda dins d’aquest país perquè la gent es vesteixi bé? Crec que el tenim una mica perdut”

R. Pel que fa a altres marques no en tinc ni idea, em preocupo de casa meva. Les principals marques espanyoles potser sí que es concentren a Barcelona, però són marques no gaire grans i tenen poca repercussió al món.

P. S’ocupen de bodes homosexuals?

R. De no gaires, però hi estaríem encantats. Felices tant elles com nosaltres.

P. Qui marca l’estil de vestir?

R. A Espanya tenim les millors empreses de moda del món. Però qui guia la moda dins d’aquest país perquè la gent es vesteixi bé? Crec que el tenim una mica perdut. Haurien de marcar el ritme les persones que tenen certa visibilitat.

P. Pensa en la jubilació?

R. Bé... (rialles). La responsabilitat que el Dani sigui aquí fa que m’impliqui molt més en els projectes de futur. No he pressionat en absolut, ell ha tingut la llibertat per prendre les seves decisions.

P. Projectar el futur sobre el successor no és un error? Hi ha molts exemples de fracàs, també a la moda.

R. Ara superar una primera generació és un miracle. Si no hagués vist en ell qualitats per portar aquesta casa allà on volem arribar, t’asseguro que no hi seria. Ens hauríem pogut plantejar vendre, com han fet molts que han vist que els fills no funcionaven per al negoci. Era una opció més tranquil·la per a mi. El fet és que el Dani té una sèrie de qualitats —sense passió de mare— i veig claríssim que ho pot fer molt millor jo.