Així és com Hisenda ha seguit el rastre de Shakira

La inspectora es va capbussar en el dia a dia de la cantant colombiana a Barcelona per demostrar que no vivia a les Bahames sinó a Espanya, i que per això havia de pagar els impostos en aquest país. Sap que Shakira rebia classes particulars de francès, que la professora de zumba es deia Betsie, que anava al perruquer dues vegades per setmana, que les despeses d’El Corte Inglés, restaurants i hotels les pagaven les assistentes amb targetes de crèdit d’American Express. Fins i tot sap que quan anava a la clínica Teknon, on va tenir els fills, ho feia amb el pseudònim de Sila Prieto.

El nom real de l’artista val tant com un pseudònim: Shakira és Isabel Mebarak Ripoll, “la contribuent”, segons Susana C., convençuda en un extens informe ―al qual ha accedit EL PAÍS― que el 2011, després de començar la relació amb Gerard Piqué, va quedar-se a Espanya. Primer va llogar una casa al nedador David Meca, després es va instal·lar en un cèntric carrer de Barcelona amb el central blaugrana i al final tots dos es van comprar una casa a l’altura del seu patrimoni en un barri exclusiu d’Esplugues, prop de la Ciutat Esportiva del Barça.

Com el millor Colombo, Susana C. ha seguit la pista de la cantant en “clíniques, centres de bellesa, estudis de gravació, actes promocionals, botigues de roba i decoració”. També ha rastrejat les xarxes, on els clubs de fans de l’artista ―com un d’anomenat “Te quiero a morir”― es dediquen a etiquetar-la per allà on passa. Aquests fans s’han convertit, sense voler-ho, en una prova més del presumpte frau fiscal. El 2011 la van ubicar 60 vegades a Espanya, moltes més que a qualsevol dels 37 països del món que va visitar aquell any. Cap d’aquests, per cert, no era les Bahames.

La batalla de Nassau

L’illa caribenya ocupa un lloc central en aquesta història. La inspectora denuncia la “nul·la col·laboració” de Shakira, que s’entossudeix a afirmar “sense proves” que no va viure a Espanya fins a finals del 2014, quan ja era mare del seu primer fill (Milan) i estava embarassada del segon (Shasha). En la inspecció, l’artista va dir que fins aleshores residia en una casa comprada a Nassau per 1,1 milions de dòlars. I va aportar com a prova un permís de residència permanent atorgat per les Bahames el 2007. Però Susana C. no va cedir. Va demostrar que l’únic requisit per obtenir aquest certificat és comprar-hi una casa, com més cara millor, perquè “si supera determinat import, s’acceleren els tràmits”.

La disputa a la seu de l’Agència Tributària va ser intensa. Shakira va aportar despeses de llum, aigua i televisió per cable de la casa de Nassau. Va resultar que aquests serveis els pagava una empresa i no els consumia ella, sinó els empleats que cuidaven la finca. L’exparella i exmànager de la cantant de Barranquilla, Antonio de la Rúa, va donar un cop de mà a la inspectora sense proposar-s’ho. L’amor entre tots dos es va acabar el 2010, quan Shakira va conèixer Piqué mentre gravava el videoclip de Waka-waka, la cançó del Mundial de Sud-àfrica, que va guanyar Espanya. Després de ser apartat dels negocis, De la Rúa va interposar una demanda contra ella a Nova York, en què reclamava 100 milions d’euros per haver contribuït a crear “la marca Shakira”. La inspectora en va aconseguir la declaració judicial, en què afirmava que ell s’havia de quedar la casa de les Bahames i que Shakira “va enviar els assistents a recollir les seves coses”.

La burocràcia dona pistes de “l'artificiositat” de la residència a les Bahames, que tenia una simple “finalitat fiscal”, perquè allà no hi ha un impost que, com a Espanya, gravi el que es guanya amb independència d’on es guanyi (el nom tècnic, grandiloqüent, és “renda mundial”). Però és l’esfera personal el que permet veure el trencaclosques complet. La inspectora presumeix d’haver “identificat tot el nucli” íntim de Shakira: els pares i germans, els assistents, la directora de la Fundació Pies Descalzos; els comptables, estilistes, productors i amics nord-americans. Fins i tot el metge de confiança a Colòmbia. Tots, en algun moment dels anys investigats (2011-2014), la van visitar a Barcelona. La majoria venien expressament des dels Estats Units. “Si de debò residia a les Bahames”, reflexiona a l’informe, “els hauria estat molt més fàcil visitar-la a la residència de Nassau”.

El perruquer, el metge i el fotògraf

No hi va haver ni un sol dia que Shakira visités l’illa en aquell període. Tampoc no ha aportat proves (com bitllets d’avió) que hi anés. A les Bahames no hi té cap lligam “professional, familiar, personal o social”, destaca la inspectora. Va viatjar per tot el món per fer concerts, rodar anuncis i descansar. Però per més llargs que fossin alguns d’aquests viatges ―va gravar The voice als Estats Units diverses setmanes l’any―, Hisenda els considera “absències esporàdiques”. Perquè quan la feina (i l’oci) s’acaben, quan toca tornar a casa, la destinació és Barcelona. Malgrat tot, Susana C. tenia al davant el repte de demostrar que va passar la meitat de l’any més un dia a Espanya, el mínim per considerar Shakira resident fiscal.

Hisenda va obtenir la fitxa de client de la cantant en un centre d’estètica de Sarrià, a la part alta de Barcelona. Va aconseguir informació dels dies en què va anar a visitar-se a la clínica Teknon. Va demanar a Getty Images, l’agència que li sol fotografiar la vida professional i personal, en quin lloc i dia s’havien pres certes imatges. Va obtenir dades dels concerts organitzats per Live Nation a Barcelona, Madrid, València o Bilbao el 2011, any important per a Shakira, ja que va completar la gira mundial “Sale el sol”. Va saber quins dies va llogar i va fer servir l’estudi de gravació Mandinga, dels germans Muñoz (Estopa), a Sant Feliu de Llobregat. Va parlar amb Codorniu per saber les dates de gravació d’un videoclip amb Maná a les Caves Rondel del Penedès. Va saber per boca d’un perruquer que anava a pentinar-la a la casa d’Esplugues dues vegades per setmana que ho feia de franc. A l’escola d’elit dels nens la van informar que la mare és una de les persones que els porta al matí i que va “habitualment” a les reunions.

Les targetes de crèdit també han estat essencials. El seu germà Antonio ―que Shakira va identificar en la inspecció com a “coordinador dels equips de seguretat”― i tres assistents de la cantant van gastar-se, en quatre anys, la barbaritat de 418.046 euros a 279 establiments de Barcelona. Els pagaments corresponen a serveis que rebien ells (residents, en teoria, als Estats Units), però sobretot la cantant: restaurants, farmàcies, taxis, hotels; entre d’altres, per a Anna Kieser, l’entrenadora que “la va posar en forma després de l’embaràs”, detalla l’informe. Un document de pagament de l’hotel Santo Mauro de Madrid, abonat amb la targeta d’una col·laboradora, assenyala literalment: “Ho paga Shakira”.

El resultat d’aquesta tasca detectivesca és un calendari detallat de la vida de Shakira, que esgota només veure’l. Hisenda intenta demostrar que el seu campament base va ser sempre Barcelona, per més que no deixés de viatjar. Com a exemple, l’any 2012. Shakira va a la gala de la Pilota d’Or, als NRJ Awards a Cannes, grava un espot per a Puig a Sud-àfrica, s’escapa a Itàlia amb Piqué, va a Califòrnia a gravar el videoclip Addicted to you, assisteix a la cimera de les Amèriques a Colòmbia, visita la família a Miami, acompanya a l’Eurocopa de Polònia el defensa del Barça, grava les audicions de The voice als Estats Units i fins i tot fa un concert a l’Azerbaidjan. Passa un agost lluny de les càmeres a cals sogres, a Cabrils (Barcelona): està embarassada i el 22 de gener del 2013 tindrà el primer fill.

La gran evasió

Una anàlisi similar val per a altres anys. Fet aquest pas, la inspectora va reconstruir l’imperi mundial de Shakira: una estructura de fins a 14 empreses “sense mitjans materials ni humans”, algunes en paradisos fiscals, que només servien per ocultar la veritable titular dels guanys milionaris: Shakira. La primera pista de l’estructura opaca la va oferir, altra vegada, l’empresari Antonio de la Rúa.

L’any clau és el 2008, quan Shakira cedeix els drets d’imatge a una empresa a les Illes Verges Britàniques, que els cedeix (per un euro!) a una altra a Luxemburg. És aquesta empresa, Ace Entertainment, la que signa un contracte amb Live Nation, que garanteix a Shakira 300 milions en 10 anys. La primera gira amb aquestes condicions és “Sale el sol”. La cantant arriba a un acord amb les autoritats de Luxemburg per pagar un 2% d’impostos. Després els ingressos gairebé nets “flueixen” de nou a les Illes Verges Britàniques i, d’allà, a una societat a les illes Caiman, Carpe Diem, i a la butxaca de la cantant.

Hisenda conclou que Shakira ha defraudat en l’impost d’IRPF i patrimoni durant quatre anys. L’any de més ingressos, el 2011, després del gran èxit del Mundial i amb la gira mundial en marxa, no es va poder portar davant de la justícia perquè havia prescrit. Es va tancar amb una acta de desacord: la cantant va pagar 24 milions d’euros (la quota defraudada) per regularitzar abans de reclamar davant de l’Agència Tributària. Els inspectors sí que van portar a la Fiscalia el frau del 2012, el 2013 i el 2014. En aquells tres anys es va embutxacar 34,9 milions i va deixar de pagar al fisc 14,5 milions. La Fiscalia s’hi va querellar i la cantant està ara imputada per sis delictes fiscals. L’estiu passat, Shakira va declarar davant de la jutgessa la mateixa història que li havia explicat a la inspectora: no vivia a Espanya, no vivia enlloc en particular, anava d’una banda a l’altra, era una “nòmada sense arrels”.