SOS dels serveis socials del Raval per afrontar les seqüeles de la covid

Els professionals dels serveis socials del Raval de Barcelona han llançat un SOS a l'Ajuntament. En una carta del 26 de maig demanen reforços de centres d'altres barris per afrontar la crisi social derivada del coronavirus. Alerten, “per experiència”, que les situacions urgents ateses durant el confinament “es perpetuaran per la situació de màxima precarietat” dels veïns. Mentrestant, on no ha arribat l'administració han funcionat les xarxes veïnals i comunitàries d'un barri on la pandèmia ha impactat especialment en les famílies que viuen de l'economia submergida.

Els treballadors dels centres del Raval Sud i Nord —que rebutgen parlar i es remeten a la carta— demanen “mesures correctores per pal·liar la desigualtat en la distribució de càrregues a la ciutat”, perquè sigui “el més equitativa possible, tant per als professionals com per al servei que presten als veïns”. “No incrementar ràtios de professionals als barris més afectats per la crisi suposa no poder assumir per igual l'atenció que reben els veïns”, diuen. Les instruccions del servei, lamenten, “pretenen ser homogènies sense tenir en compte l'impacte de la crisi a cada barri”.

Assenyalen que a Ciutat Vella s'han atès durant la pandèmia sis vegades més usuaris que a Sarrià-Sant Gervasi. Una sobrecàrrega que se suma “a les mancances dels sistemes de protecció, seguretat social i ocupació a l'hora de donar respostes urgents” en un barri amb indicadors socioeconòmics de gran complexitat. Preguntat ahir per la carta, l'Ajuntament no va respondre.

En paral·lel a la feina d'aquests professionals han estat actives xarxes comunitàries (religioses, per origen, familiars o de determinats col·lectius, com les treballadores sexuals) i veïnals d'un barri que encadena lluites (com la del CAP Raval) que han teixit xarxes que ara han resultat útils. Veïns agrupats en plataformes com Raval Rebel, Vecines en Red, la Xarxa de Suport Mutu o el Sindicat de Llogaters.

“Sense això el barri hagués esclatat. La gent ha vist que l'Administració ha funcionat com ha funcionat i tothom ha hagut d'improvisar en el sentit més ampli, i ha cobert les incompetències”, entén Iñaki García, d'El Lokal, la llibreria i associació cultural que és un punt de trobada i termòmetre del barri. I lamenta que en aquest context "les treballadores dels serveis socials pateixen la pressió dels usuaris i la institucional”.

García creu que “aquesta crisi és pitjor que la del 2008, afecta més població; el 2008 l'economia submergida va seguir funcionant igual, ara l'aturada de tres mesos ha provocat que qui tenia un matalàs s'ha quedat sense. Però al final les dues crisis són símptoma que el mite de Barcelona s'aguanta pels pèls”, diu. I alerta que al mateix carrer d'El Lokal, durant la crisi han tancat tres negocis veterans: la pizzeria L’Àvia, la tintoreria i un obrador d'embotits.

Des de Raval Rebel, Anna Moreno explica que atenen “sense demanar el carnet de pobre” ni els itineraris i qüestionaris amb els quals treballen els serveis socials. Tiphaine Leurent, de Vecines en Red, admet que l'administració ja estava desbordada per una població empobrida des del 2008, però retreu “la falta de previsió, perquè saben quina és la realitat del barri”, i que les ajudes siguin “pedaços que es van sumant amb un criteri que no coneixem”. Ara, per exemple, vaticinen que amb els jutjats altre cop operatius hi haurà una onada de desnonaments.

Aquestes dues plataformes van començar “repartint menjar per parar el cop”, i ara, a més, sumen atenció sanitària i de salut mental, han construït una xarxa de joves que han fet classes i han fet de cangurs per a famílies on els adults havien de sortir a treballar. Treuen el menjar del banc d'aliments, donacions de supermercats i particulars, fleques… i tenen una caixa de resistència per comprar menjar fresc o bolquers. Entre els usuaris, migrants que treballaven en la neteja, cuidadores, cuiners, persones grans de la ciutat o veïns “que encadenaven feines en negre, en obres o mudances”.

Al barri tothom assenyala que aquesta crisi no ha fet més que “aflorar problemes que el Raval arrossegava, de desigualtats i precarietat”, en paraules de Mònica Garrigó, de la Xarxa de Suport Mutu. “Molta gent s'ha quedat sense ingressos, perquè vivia de l'economia submergida”, lamenta i no augura res de bo: “Hi ha poca perspectiva de recuperació, i el model econòmic no ajuda”. Garrigó celebra que les plataformes veïnals “no només estan apagant focs, que també, sinó que estan creant una xarxa de solidaritat col·lectiva per combatre la crisi”.