_
_
_
_
_
Tribuna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las tribunas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Discriminació zero: per la diversitat

Existeix la urgent necessitat de seguir avançant amb l'aprovació de la Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació

Des dels seus orígens la vida dels éssers humans en comunitat ha anat evolucionant cap a formes cada vegada més complexes, especialment amb els grans canvis socials, econòmics i polítics que es van produir a partir del segle XVIII amb la Revolució Industrial i el triomf dels valors de la Il·lustració.

Aquests principis van inspirar la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, document del qual Eleanor Roosevelt va asseverar que constituïa una Carta Magna Internacional que consagrava un ideal comú de tots els pobles les premisses del qual eren la dignitat de les persones i els postulats de la democràcia.

Aquests fonaments, sota l'empara de l'Organització de les Nacions Unides, van posar fi al colonialisme a Europa per donar pas a una societat globalitzada, en la qual es revelava la importància de la diversitat dels individus que la conformen provocada, molt especialment, pels moviments migratoris i l'ampliació progressiva dels espais urbans. Aquests últims fenomens s'han convertit avui en un repte de vital transcendència la solució del qual requerirà el pluralisme per salvaguardar el benestar de les persones i la reducció de les desigualtats.

Tenint en compte aquest context, el sociòleg francès Alain Touraine ha assenyalat la necessitat de combinar la multiculturalitat “amb el fet de pertànyer a la mateixa nació i defensar valors universalistes” per enfortir el principi de no-discriminació que es recull en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, que reconeix així el dret de les minories religioses, ètniques o lingüístiques a gaudir de la seva cultura, practicar la seva religió i utilitzar el seu llenguatge.

Precisament, la Constitució Espanyola de 1978 va proclamar com a valors superiors la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, sense que sigui admissible, per tant, que en un Estat Social i Democràtic de Dret càpiga cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància. En aquesta línia, no en va, el Tribunal Constitucional s'ha referit en alguna ocasió al pluralisme com un requisit funcional de l'Estat, en què és necessari que les institucions desenvolupin les seves polítiques i impregnin la seva actuació amb l'essència dels drets humans.

Recordem, a més a més, que la Declaració Universal de la Unesco sobre diversitat cultural l’ha considerada com a patrimoni comú de la humanitat i principi que reconeix les diferències entre diferents grups humans, i n’ha propiciat la interacció en un pla d'igualtat i horitzontalitat.

El nostre ordenament jurídic, a més a més de recollir els drets civils en el sentit expressat per John Locke en formular la seva teoria del contracte social, ha d'anar més enllà i protegir les persones que s'integren en una comunitat multicultural sota la premissa que “el final de la llei és preservar o ampliar la llibertat”.

Malgrat tot el manifestat, a Espanya vam haver d'esperar fins a l'any 2007 perquè el nostre legislador disposés el caràcter transversal que ha de tenir el dret d'igualtat en la prevenció de conductes discriminatòries a través d'unes polítiques actives, i ho va fer mitjançant l'aprovació de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Amb aquest esperit, el Dia de la Zero Discriminació, que celebrem l'1 de març posant de relleu la diversitat, ha de servir per recordar-nos la importància que té la implicació, tant de la ciutadania com de les administracions públiques, en la lluita per afavorir la integració dels individus en la vida pública, econòmica i cultural, en condicions de respecte mutu i dignitat. Estem davant d'una responsabilitat col·lectiva que ha d'ocupar un lloc preferent a les agendes i en els elements identificatius de tota empresa, corporació i institució.

Per això, i després d'un període de cert immobilisme legislatiu marcat per la conjuntura política i electoral dels últims anys, tenim la necessitat urgent de continuar avançant amb l'aprovació de la Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, que té la vocació de convertir-se en un “mínim comú normatiu que contingui les definicions fonamentals del dret antidiscriminatori espanyol”, realçant el preàmbul de la norma el principi d'igualtat com a element essencial per a la construcció d'una societat diversa. Com va defensar qui fou director general de la Unesco, Koïchiro Matsuura, el diàleg intercultural és la millor garantia per assegurar la pau, preservar la igualtat de tracte i humanitzar la globalització amb la perspectiva d'un món més obert i més democràtic.

Maria Eugènia Gay és degana del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_