La passarel·la ret homenatge al desaparegut Andrés Sardá

Vanesa Lorenzo, Judit Mascó, Verónica Blume i Martina Klein. Quatre de les supermodels més icòniques de tots els temps es van reunir ahir dimecres a la passarel·la madrilenya per retre tribut al desaparegut creador Andrés Sardá, que va morir el setembre passat als 90 anys. La seva irrupció va ser precedida d'un minut de silenci en memòria del dissenyador, un dels pioners en reivindicar a Espanya la roba interior com a moda.

La seva filla, Nuria Sardá, que ja havia agafat el relleu de l'empresa el 2008, va voler homenatjar-lo recopilant les peces més icòniques dissenyades pel seu pare, dels arriscats banyadors dels vuitanta a les imatges disparades pel fotògraf David Hamilton per a la marca. Així, va barrejar com si res una mantilla amb un tanga, una combinació que hauria escandalitzat la societat espanyola del 1962, any en què va néixer l'etiqueta. “El meu avi es dedicava a fabricar mantilles [fins i tot Jackie Kennedy se'n va posar una] i, quan van caure en desús, al meu pare se li va acudir utilitzar aquesta blonda per fer llenceria”, va recordar la dissenyadora a aquest diari al backstage.

Hores abans, la jornada de desfilades —la primera de l'edició dins d'Ifema— quedava inaugurada amb la proposta del gallec Roberto Diz. El dissenyador, un dels preferits de l'aristocràcia sevillana i imprescindible en batejos, noces i comunions d'alta volada, es va inspirar precisament en el Concorde, els secrets de les caixes negres i el trànsit aeri massiu. A més de referències explícites, com forros polars que recordaven les mantes que reparteixen —amb sort— en alguns avions, Diz va tornar a corroborar que el negre és el seu color fetitxe. Les llarguíssimes arracades de les seves models, fabricades per Benjamín Bulnes a partir de deixalles, tenien en comú amb les bosses la gran mida, fent un gest cap a dues de les tendències més recurrents en les passarel·les internacionals. El més anacrònic de la proposta va recaure en les sabates, a càrrec de Vicente Rey, que van resultar massa altes i impossibles fins i tot per a les models, que caminaven amb dificultat per la passarel·la.

Devota y Lomba, compartint inquietud per l'impacte humà al planeta no només amb Diz, sinó amb el gruix dels dissenyadors que participen en aquesta edició, va inspirar la seva proposta en El passeig, una obra del pintor francès Marc Chagall. A través d'una paleta cromàtica molt propera a la del quadre —verds, violetes i vermells—, Modesto Lomba va apel·lar a “frenar el consum desmesurat i a lluitar contra l'extinció d'espècies i boscos”. L'organització de la MBFWM va voler fer visible, tímidament, el seu compromís amb el canvi climàtic. Les hostesses portaven dessuadores d'Ecoalf on es podia llegir “Because there is no Planet B” (perquè no hi ha planeta B) i sabates amb sola de pinyatex (teixit de pinya). Es van repartir les clàssiques bosses de roba amb el logo de l'esdeveniment i els patrocinadors a la premsa, però en aquesta ocasió, van canviar el cotó per material PET reciclat a partir d'ampolles de plàstic.

Abans que Pedro del Hierro posés la cirereta a la segona jornada presentant una de les seves col·leccions més fosques fins avui a la Galería de Cristal, al Palau de Cibeles, el calendari acabava amb la clàssica generadora de titulars que és Ágatha Ruíz de la Prada. Altre cop, un minut de silenci precedia la desfilada, en aquesta ocasió en honor a una de les ajudants del seu taller, morta fa uns dies.

Als habituals i coloristes dissenys de la marca, s'hi van sumar aquesta vegada un bon assortiment de caftans. “L'objectiu és apropar l'univers Ágatha a tothom”, va afirmar Cósima Ramírez, filla de la dissenyadora i col·laboradora en el disseny. Per demostrar-ho va pujar a la passarel·la no només la televisiva Mila Ximénez (67 anys), famosa per la seva participació a Sálvame o Gran Hermano Vip, sinó també Alejandra Rubio (19), filla de Terelu Campos. De fons, el grup lleonès Cafè Quijano va crear una versió ad hoc per a l'ocasió del seu tema Mina, rebatejat com a Mila.

L'explosió de colors, materials i siluetes característica de l'univers Ágatha va contrastar amb la sobrietat de Pedro del Hierro. “No acostumem a utilitzar el negre, però aquesta vegada ens venia de gust fer alguna cosa fosca”, va detallar Nacho Aguayo, al capdavant de la divisió femenina de la marca. La col·lecció va evolucionar des d'una línia de sastreria amb ratlla diplomàtica més comercial a un conjunt de peces festives amb moltes minifaldilles i tocs discotequers acompanyats per la il·luminació. “Com sempre, hem apostat per un càsting de models molt divers. Per a nosaltres és important fer pujar a la passarel·la dones de 20, 40 i 60 anys, que tinguin diferents altures i talles”.